Una tempesta solar arribarà a la Terra aquest dimarts

Aquest dimarts, 19 de juliol, una tempesta solar podria impactar amb la Terra. Així ho adverteix un model de predicció de la NASA aplicat per la científica Tamitha Skov, que va compartir a través de les xarxes socials la previsió d’aquest «cop directe». Tal com ha avisat l’experta, aquest «filament amb forma de serp «provinent del Sol podría ocasionar interferències en els senyals de ràdio i GPS.

Així mateix, la coneguda com ‘dona del clima espacial’ s’ha aventurat a predir la direcció i força de l’impacte atenent l’orientació de la flamarada.

Força moderada

«¡Hi poden haver condicions de nivell G2 (possiblement G3) si el camp magnètic d’aquesta tempesta està orientat cap al sud!», ha alertat Skov en un tuit, fent referència a l’escala mitjançant la qual es mesura la força d’aquests fenòmens, la potència dels quals s’ordena de l’un al cinc. Així doncs, estaríem davant una tempesta de força moderada.

Malgrat que la científica ha utilitzat un model de predicció de la NASA, ella mateixa reconeix que «l’orientació magnètica d’aquesta tempesta solar dirigida a la Terra serà difícil de predir».

Aurores i interferències

Notícies relacionades

Guia per parlar de calor nocturna: ¿Quina diferència hi ha entre nits tropicals, tòrrides i infernals?

Què és un esclafit, el fenomen que està escalfant les nits encara més

Un dels efectes provocats per les tempestes solars és l’aparició d’aurores. Aquests fenòmens són provocats per la interacció entre les partícules llançades pel Sol amb les molècules de l’atmosfera concentrades entre els 95 i els 750 quilòmetres d’altura, on la densitat és suficient per fer apreciable aquesta radiació lluminosa.

A més, a les flamarades provinents de l’astre s’afegeixen els rajos X que les acompanyen. Si bé és cert que normalment aquests llamps solen absorbir-se a la primera capa de l’atmosfera, en cas de comptar amb prou energia per distorsionar la ionosfera, es podrien generar interferències en la propagació de les ones de ràdio. També, les partícules que componen aquest filament viatgen a velocitats d’entre 300 i 1.000 quilòmetres per segon, motiu pel qual poden registrar-se danys en els sistemes de comunicacions, xarxes de distribució elèctrica i altres equips.