Catalunya viu l’estiu més càlid des que es tenen registres

Catalunya ha viscut aquest any l’estiu més càlid des que es disposa de registres, superant el del 2003.

A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de 1905, l’estiu del 2022 ha sigut el més càlid de tota la sèrie, amb 28,2°C de temperatura mitjana (+3,9° respecte a la mitjana 1961-1990) i clarament per davant de l’estiu de 2003 (27,7°), fins ara el més càlid.

En l’altra sèrie centenària de la qual es disposa, l’Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des de 1914, la temperatura mitjana d’aquest estiu ha sigut de 26,2° (4,4 graus més respecte a la mitjana 1961-1990), que ha suposat el segon valor més elevat de la sèrie, després també del del 2003 (26,7°).

Aquest juny ha sigut el més càlid des del de 2003, i en algunes zones de l’interior, del prelitoral i del Pirineu, fins i tot el més càlid des que es tenen registres, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18.

Hi ha nuclis força actius de precipitació acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra especialment a punts del prelitoral i al Pirineu. A més, aquests ruixats també de forma local porten associats ratxes fortes de vent i descensos bruscos de temperatura. pic.twitter.com/DeZ38UTR2B

— Meteocat (@meteocat) 2 de septiembre de 2022

El mateix patró ha seguit el mes d’agost, amb una primera quinzena excepcionalment calorosa que ha fet que en alguns casos se superessin també els registres d’agost del 2003, el més càlid fins aleshores.

El juliol del 2022 es troba entre els tres juliols més càlids i ha destacat per una de les onades de calor més persistents a Catalunya amb més de dues setmanes de temperatura superior a la mitjana habitual.

La causa d’aquestes temperatures tan altes es troba en la persistència d’una dorsal anticiclònica acompanyada d’una massa d’aire tropical molt càlida en els nivells més baixos de la troposfera.

Temperatura molt alta a 1.500 metres

La temperatura al nivell de 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud), un dels nivells de referència en la baixa troposfera, s’ha mantingut molt elevada durant els tres mesos que componen l’estació, per sobre de la mitjana la majoria dels dies. L’efecte d’aquesta massa d’aire tropical persistent explica les nombroses onades de calor de l’estiu.

El valor de la temperatura mitjana a aquest nivell ha sigut de 19 graus, un augment de 2,7 graus respecte a la mitjana corresponent que se situa clarament per davant de l’extraordinari estiu del 2003 (18,6), fins ara el més càlid.

Estiu sec en general

L’estació s’ha de qualificar com a seca en la major part del país i molt seca a l’Empordà i al delta de l’Ebre.

Notícies relacionades

Guia per parlar de calor nocturna: ¿Quina diferència hi ha entre nits tropicals, tòrrides i infernals?

Què és un esclafit, el fenomen que està escalfant les nits encara més

Per contra, ha sigut normal o plujosa en alguns sectors del Pirineu, de la depressió central i del litoral i prelitoral central i sud. També a la Terra Alta i en sectors del Segrià, de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre.

Els nivells més elevats de precipitació han caigut al Pirineu i al Prepirineu, amb valors estacionals màxims d’uns 350 mil·límetres. Els mínims, inferiors als 20 mil·límetres, se situen a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i al Montsià. La sèrie històrica de Figueres–Cabanes (Alt Empordà), amb dades des de 1950, ha registrat el seu segon estiu més sec, per darrere del de 2021.