El 2022 es converteix en l’any més calorós de Catalunya, i un volcà hi podria estar implicat

Aquest 2022 ha sigut l’any amb més dies calorosos que s’hagin registrat a Catalunya. Hi ha hagut més de 120 jornades amb una temperatura màxima igual o superior a 30 graus entre mitjans de maig i finals d’octubre, una dada que exposa de manera directa les conseqüències del canvi climàtic i el que podria ser un avenç del que podria ser el clima dels pròxims anys.

Superant un rècord –l’anterior va ser el 2012 amb 115 dies–, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha fet oficial que el 2022 és l’any més calorós des de fa més d’un centenari. Així mateix, Barcelona també ha batut un altre rècord: el de nits tropicals. Amb 19,6 graus de temperatura aquest dijous, la ratxa d’onze dies (des del 16 d’octubre) ha demostrat un paràmetre excepcional a l’octubre i que no passava des del 1987, amb un total de 132 nits tropicals el 2022.

L’origen: ¿un volcà?

Tot podria remuntar-se a una explosió que va tenir el volcà submarí Hunga Tonga al Pacífic sud el dia 15 de gener del 2022. Aquesta va generar un tsunami que va acabar amb la vida de sis persones, però també va ocasionar una pertorbació en la pressió atmosfèrica que va perjudicar mundialment. Ara, sembla que està afectant el clima.

Però, ¿com pot estar implicada l’erupció d’un volcà en el clima? Quan les erupcions volcàniques a prop de l’equador injecten gasos i aerosols en l’estratosfera, fan augmentar la radiació solar reflectida pel planeta i baixa la temperatura a la superfície. Aquest fenomen s’estima que ja va passar el 1991 amb l’erupció del Pinatubo, que va provocar un refredament global de 0,5 graus.

Segons explica un estudi d’Avenços en la Terra i l’espai (AGU, per les seves sigles en anglès), el Hunga Tonga va injectar en l’estratosfera fins a 150 milions de tones de vapor d’aigua que van causar un augment en l’efecte hivernacle. Així mateix, estudis quantificarien en dècimes de graus l’escalfament causat que hem pogut observar aquest 2022.

Les ones expansives es van sentir a Catalunya, i van quedar registrades com a canvis de pressió en la superfície des d’aleshores, però les conseqüències indirectes sobre el canvi climàtic s’han fet més visibles amb l’arribada d’aquesta tardor estiuenca, amb la prolongació de les altes temperatures de l’estiu, que s’espera que comencin a descendir a partir de dijous.

A més, el nostre observador de la XOM a l'Estartit, Josep Pascual, també va registrar amb el seu mareògraf una sèrie de rissagues associades a aquests canvis sobtats de pressió. Ens comenta que es tractaria d'oscil·lacions en el nivell del mar amb amplituds de fins a uns 40 cm! pic.twitter.com/4jj7J3nuQj

— Meteocat (@meteocat) 16 de enero de 2022

El volcà Hunga Tonga estava situat a 150 metres sota del mar i, amb l’explosió massiva, el vapor d’aigua va arribar a altituds de fins a 57 quilòmetres, un rècord registrat pels satèl·lits.

Notícies relacionades

Guia per parlar de calor nocturna: ¿Quina diferència hi ha entre nits tropicals, tòrrides i infernals?

Què és un esclafit, el fenomen que està escalfant les nits encara més

Els experts van estimar mitjançant el mesurador Microwave Limb Sounder, situat al satèl·lit Aura de la NASA, que l’esclat va provocar un excés de vapor d’aigua equivalent a un 10% de la quantitat que hi ha normalment en l’estratosfera humectant la superfície. Però aquesta vegada no passaria com el refredament que va provocar el volcà Pinatubo, sinó que causaria l’efecte contrari: apujar la temperatura a causa de l’excés de vapor.

A més, des de l’AGU han fet l’apunt que, donades les possibles conseqüències d’alt impacte de l’erupció, és primordial continuar monitorant els gasos volcànics d’aquesta erupció i de les futures per quantificar les conseqüències que pot tenir en el clima.