Mario Picazo avisa: la neu dels Alps ‘s’evapora’, ¿com ens afecta?

El meteoròleg Mario Picazo ens llança periòdicament advertències sobre el deteriorament del planeta causat per la crisi climàtica. Els seus últims avisos han sigut pels efectes del corrent el Niño i pel desglaç a l’Antàrtida.

Ara Picazo ha posat la seva mirada sobre l’estat dels Alps. Segons un estudi recent publicat a la revista ‘Nature’ i realitzat per científics italians mostra una cosa destacable: s’ha pogut demostrar que la neu que s’acumula als Alps dura cada vegada menys temps. Picazo ho analitza a eltiempo.es.

Segons recull l’estudi difós pel meteoròleg, «la durada del mantell nival s’ha reduït 36 dies respecte a la mitjana dels últims 50 anys». Durant aquells 50 anys, el massís dels Alps ha vist una reducció de la cobertura de neu del 5,6% cada dècada.

A més dels efectes obvis en l’estat de la cadena muntanyosa, la disminució de la neu també té un impacte negatiu per a l’economia i la cultura de la regió, tant pel mal que fa al turisme com al subministrament d’aigua.

A tot Europa

Però el que passa als Alps té un efecte notable en una àmplia superfície d’Europa. «A prop del 90% de l’aigua de les planes europees arriba de la precipitació que acumulen els Alps. Tant la que cau en forma de pluja com la que es converteix en neu i després es fon durant els mesos de desglaç», recorda Picazo. 

Notícies relacionades

El nou i preocupant avís de Mario Picazo: «Està minvant a un ritme preocupant»

El Meteocat alerta: més fred, neu, vent i temporal marítim a Catalunya

La falta de neu suposa també un greu obstacle per a la biodiversitat a la regió, tant d’animals com de plantes. «Alguns cultius es veuen afectats pel deteriorament de la fertilitat de la terra. Però és també la capa de neu la que serveix d’aïllant durant els durs mesos d’hivern», destaca el meteoròleg.

Els Alps també exerceixen una funció destacada com a reguladors del clima, tant a la regió com al planeta. Per exemple, les superfícies sense neu absorbeixen més radiació del sol. «A més energia acumulada a la superfície, més ràpidament es fon la neu afavorint que les temperatures pugin abans i amb més intensitat», recorda Picazo.