Catalunya s’endinsa en un estiu més càlid i més plujós del que és habitual

Aquest estiu serà més càlid i més plujós del que és habitual a Catalunya. Aquesta és la previsió que planteja l’Agència Estatal de Meteorologia per als mesos de juny, juliol i agost per a tot el territori català. Segons ha explicat el delegat de l’Aemet a Catalunya, Ramón Pascual, tot apunta que aquest estiu serà també molt calorós, com el de l’any passat, però hi haurà més pluges, «tot i que, com que les precipitacions estivals normalment són escasses, aquest valor superior no allunyarà la sequera».

El pronòstic, presentat aquest matí en una roda de premsa a la Delegació del Govern a Catalunya, també apunta que aquest estiu tindrem nits tropicals (amb mínimes per sobre dels 20 graus) com a mínim fins al setembre. Aquest fenomen ja s’ha observat en els últims anys i, almenys per ara, no hi ha res que indiqui un canvi de tendència.

Una de les primaveres més seques

Quant a la primavera d’aquest any, Pascual ha insistit que ha sigut molt seca i càlida a Catalunya, igual que al conjunt d’Espanya, tot i que «el mes de maig ha sigut relativament plujós i amb temperatures normals». D’altra banda, ha alertat que el març i l’abril han sigut «extraordinàriament càlids i secs», i ha destacat que a l’abril es va superar en tres graus la temperatura de referència al conjunt del país.

La cap de Climatologia de l’Aemet, Beatriz Téllez, ha apuntat que la temperatura mitjana d’aquesta primavera ha sigut de 13,1 graus, un grau més que l’últim període de referència, que és el 1991-2020, i que «ocupa el tercer lloc en el rànquing de les primaveres més càlides que s’han donat a Catalunya des del 1940». La temperatura mitjana de les màximes ha sigut la més alta de la sèrie (amb 19,9 graus) i la mitjana de les mínimes ha sigut normal (6,3 graus).

En aquest sentit, Téllez ha advertit que la primavera del 2023 «se situa entre les 10 més seques dels últims 103 anys», amb una precipitació de 94 mil·límetres, quantitat que suposa el 50% del valor de referència del període 1991-2020.

Sequera persistent

Quant a l’actual sequera, Pascual ha destacat que aquest fenomen fa 36 mesos com a mínim que és vigent i que, tot i que les pluges recents «van bé per a la vegetació i els cultius, no són suficients en absolut per recuperar els nivells dels embassaments» a Catalunya, que estan actualment entre el 20% i el 30%.

Pel que fa als punts catalans més secs, Pascual ha assenyalat que fins fa uns mesos eren les comarques de Girona, el nord de Barcelona, el Prepirineu, la Serralada Transversal i la Garrotxa (Girona), que estaven «en el punt més negre, però s’han vist beneficiades per les pluges» de les últimes setmanes.

Notícies relacionades

Guia per parlar de calor nocturna: ¿Quina diferència hi ha entre nits tropicals, tòrrides i infernals?

Què és un esclafit, el fenomen que està escalfant les nits encara més

«Segurament és una situació similar a tot el territori, però també hem vist que al pla de Lleida ha plogut poquíssim: l’Observatori de Lleida ha batut rècords de baixíssima precipitació», ha apuntat.

El delegat de l’Aemet a Catalunya ha remarcat que es tracta d’una sequera molt intensa sobretot a les conques internes de Catalunya, però que la seva durada «encara no és la durada de l’última sequera» i espera veure què passa a la tardor quant a pluges.