Aquesta és la troballa a 600 quilòmetres de profunditat de la Terra

Un diamant descobert recentment a Botswana, originat 660 quilòmetres per sota de la superfície terrestre, suggereix d’acord a la seva anàlisi científica que tot el seu entorn de formació, ubicat en una divisió entre la capa superior i l’inferior en les profunditats de la Terra, podria ser ric en aigua. La troballa dona llum sobre una vella incògnita: saber si en aquesta zona de transició realment s’emmagatzemen grans quantitats d’aigua.

La idea d’un oceà amagat sota la Terra sembla deixar de ser una especulació teòrica o un plantejament fictici: un equip d’investigació internacional ha analitzat les inclusions presents en un diamant descobert a Botswana, Àfrica, i ha conclòs que la zona límit entre la capa superior i inferior de la Terra, a una profunditat de 600 quilòmetres, podria amagar un veritable «oceà subterrani». Els nous coneixements també obligarien a revisar les estructures teòriques sobre el cicle d’aigües profundes al nostre planeta. 

En el nou estudi, publicat recentment a la revista Nature Geoscience, els científics liderats per Tingting Gu afirmen que l’estructura interna i la dinàmica de la Terra han sigut modelades per un límit ubicat a 660 quilòmetres de profunditat, conegut com la «zona de transició», perquè funciona com a separació entre la capa superior i la capa inferior. Tot i això, a causa de l’escassetat de mostres naturals que poden obtenir-se a aquestes profunditats, la naturalesa d’aquest límit, la seva composició i els fluxos volàtils a través d’aquest continuen sent objecte d’intensos debats en la comunitat científica.

Oceans emmagatzemats a les roques

Aquests intercanvis involucren l'anomenat cicle d’aigües profundes, que inclou el transport d’aigua entre la superfície i la capa terrestre, amb aigua arrossegada cap a les profunditats per la subducció de plaques oceàniques i tornant a la superfície a través de l’activitat volcànica. Se sap que part de l’aigua arriba fins a la capa inferior i fins i tot al nucli exterior del planeta. Diferents experiments de física mineral suggereixen que els minerals hidratats poden transportar aigua a grans profunditats a la capa, en lloses més fredes, i que fins i tot alguns d’ells podrien «emmagatzemar» l’aigua de diversos oceans. 

Fins al moment no se sabia quins eren els efectes a llarg termini de la «succió» de material a la zona de transició i dels canvis produïts en els minerals al travessar les diferents zones, com tampoc si en aquest sector hi havia més quantitats d’aigua, tot i que estudis previs així ho suggerien. S’ha verificat que les lloses en subducció també transporten sediments d’aigües profundes a l’interior de la Terra, que poden contenir grans quantitats d’aigua i diòxid de carboni.

Roques hidratades

Tanmateix, no era clar quant entra a la zona de transició en forma de carbonats i minerals hidratats més estables i, per tant, tampoc era clar si realment s’hi emmagatzemen grans quantitats d’aigua. D’acord amb una nota de premsa de la Universitat Goethe de Frankfurt, a Alemanya, una de les institucions que va portar endavant el nou estudi, els científics van descobrir que el diamant trobat a Botswana presenta inclusions de materials com la ringwoodita, que exhibeixen un alt contingut d’aigua. 

Notícies relacionades

Serà possible viatjar a Mart en només 45 dies

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

A més, el grup de científics va poder determinar la composició química de la pedra i va comprovar que el diamant definitivament provenia d’una part normal de la capa de la Terra. Això demostra que la zona de transició no és una «esponja seca», sinó que conté quantitats considerables d’aigua. Malgrat això, la idea esgrimida per l’escriptor Jules Verne entorn d’un «oceà dins de la Terra» seria bastant diferent de la realitat: d’acord amb els científics, en les profunditats no hi hauria un oceà com habitualment l’imaginem, sinó enormes quantitats de roca hidratada, que ni tan sols es notarien molles ni expulsaria aigua en forma de gotes. 

Referència

Hydrous peridotitic fragments of Earth’s mantle 660 km discontinuity sampled by a diamond. Tingting Gu et al. Nature Geoscience (2022). DOI: https://doi.org/10.1038/s41561-022-01024-i