Un núvol atòmic descobert a la constel·lació de Pegàs és vint vegades més gran que la Via Làctia

Utilitzant el radiotelescopi esfèric d’obertura de cinc-cents metres (FAST), un equip internacional d’astrònoms ha descobert a la constel·lació de Pegàs, a 10.000 anys llum de la Terra, el núvol atòmic més gran trobat fins ara a l’univers: mesura 2 milions d’anys llum, unes vint vegades més que la Via Làctia. Podria donar nova llum sobre l’origen de l’univers i les galàxies.

El radiotelescopi d’obertura esfèrica de cinc-cents metres (FAST, sigla en anglès), ubicat a la província sud-oriental xinesa de Guizhou, va descobrir un núvol atòmic vint vegades més gran que la Via Làctia.

La troballa, feta per un equip internacional dirigit per astrònoms xinesos i publicada per la revista científica ‘Nature’, podria ajudar els investigadors a comprendre millor els orígens de les galàxies.

El núvol, format essencialment d’àtoms d’hidrogen, mesura uns 2 milions d’anys llum de diàmetre i és el més gran mai albirat fins ara.

Grup de galàxies

El descobriment va ser possible al situar el FAST apuntant en direcció a un grup de galàxies conegut com el Quintet de Stephan, d’actualitat els últims mesos al ser protagonista d’una de les primeres imatges captades pel telescopi espacial James Webb, que s’ha posat en funcionament fa poc.

«Des que es va descobrir fa 145 anys, el Quintet de Stephan ha sigut àmpliament estudiat per diversos telescopis terrestres i espacials», va afirmar Xu Cong, l’autor principal de la publicació, en declaracions recollides pel diari hongkonguès ‘South China Morning Post’.

L’equip de científics liderat per Xu, dels Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina, volia utilitzar la sensibilitat del FAST per comprendre millor com interactuaven les galàxies entre si quan es van ajuntar per primera vegada com a grup.

Firma única

Per fer-ho, van buscar àtoms d’hidrogen a l’àrea al voltant del Quintet de Stephan, ja que aquestes partícules emeten una ‘firma’ única que pot revelar informació sobre esdeveniments que van succeir fa molt temps.

«Va ser una tasca desafiadora a causa dels febles senyals dels àtoms i la gran àrea observada, però el receptor ben sintonitzat i el plat gegant del FAST, que té la mida de 30 camps de futbol, ho van fer possible», va afirmar Xu.

Els investigadors es van sorprendre al veure una estructura gasosa gegant que emergia de les dades i s’ubicava inusualment lluny del centre del quintet de galàxies, on se solen acumular els àtoms d’hidrogen per a eventualment acabar formant estrelles.

Els experts assenyalen que les seves observacions suggereixen la necessitat de repensar les propietats i el comportament de l’hidrogen a l’espai.

N’hi pot haver més

L’últim descobriment del FAST revela l’existència d’estructures de gas atòmic de baixa densitat i gran escala a l’espai exterior lluny del centre del cúmul, va informar al seu torn l’Acadèmia de Ciències de la Xina.

La formació d’aquestes estructures de gas probablement estigui relacionada amb la història de les interaccions intergalàctiques en la formació primerenca del Quintet de Stephen, que existeix des de fa uns mil milions d’anys.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

El descobriment desafia l’estudi de l’evolució de les galàxies i el seu gas a l’univers, perquè les teories existents lluiten per explicar per què aquests prims gasos atòmics no han sigut ionitzats per la radiació ultraviolada de fons a l’espai durant tant temps. L’observació del FAST suggereix que hi pot haver més estructures de gas atòmic de baixa densitat a gran escala a l’univers.

Referència

A 0.6 Mpc H I structure associated with Stephan’s Quintet. C. K. Xu et al. Nature volume 610, pages 461–466 (2022). DOI:https://doi.org/10.1038/s41586-022-05206-x