És possible provar si l’univers és una simulació informàtica, segons un estudi

Un físic proposa realitzar un experiment que podria resoldre una incògnita sostinguda des de diversos sectors: ¿és l’univers que experimentem veritablement real o, en canvi, es tracta d’una simulació informàtica produïda per una civilització extraterrestre més avançada? El científic té un mètode per provar-ho i fins i tot va llançar un lloc de finançament col·lectiu per concretar el seu experiment.

En un article publicat recentment a ‘The Conversation’, el científic Melvin Vopson, físic de la Universitat de Portsmouth, al Regne Unit, proposa un mètode per saber si tots vivim en un programa d’ordinador, una simulació gegant creada per una civilització extraterrestre més avançada. El físic creu que és possible ‘pesar’ els bits que componen el programa de simulació a través d’un experiment.

Misteris que es mantenen

Després de segles d’evolució científica, encara no som capaços d’explicar per complet els fenòmens que van donar lloc a l’univers i van permetre l’origen de la vida. Per si això fos poc, la física quàntica ha demostrat que les partícules, a un nivell subatòmic allunyat de la comprensió humana, són capaces de comportar-se d’una forma completament diferent de la del món visible, i fins i tot poden presentar diferents estats alhora. Per complicar encara més les coses, només existeixen quan un observador les aprecia: abans d’això, només són una possibilitat. 

Tenint en compte totes aquestes revelacions, no és tan estrany imaginar que l’univers sigui, en realitat, una simulació a l’estil del film ‘The Truman show: historia de una vida», protagonitzat per l’actor Jim Carrey. Fins i tot el mateix Elon Musk, magnat dels negocis, fundador de SpaceX i actual CEO de la xarxa social Twitter, va manifestar en algun moment que adscrivia la hipòtesi de l’univers com a simulació. 

‘Pesar’ el codi informàtic

Ara, la teoria de Vopson indica que els bits d’informació que formarien part del ‘software’ de simulació han de tenir una massa petita capaç de mesurar-se, d’acord amb el principi d’equivalència massa-energia-informació (M/E/I), que l’autor va desenvolupar en un estudi previ. Vopson afirma que la informació és el cinquè estat de la matèria a l’univers, i que la massa es pot expressar com a energia o informació, o viceversa, en qualsevol context. 

D’acord amb les bases conceptuals de Vopson, al realitzar un experiment per ‘esborrar’ la informació continguda a les partícules subatòmiques elementals, es podrien ‘pesar’ els bits que formen part del programa de simulació, que serien els únics continguts resultants. Si el producte fos un buit complet i l’absència de massa, la teoria del cosmos com a simulació quedaria refutada, almenys des d’aquest punt de vista. 

Els errors en el codi

A més de llançar un lloc de finançament col·lectiu per intentar portar a la pràctica el seu experiment, Vopson també va aportar un segon enfocament per provar l’existència d’una simulació per ordinador com a ‘creadora’ de l’univers. Se sustenta en una hipòtesi del científic John Barrow, que va argumentar que la simulació podria fer-se evident a través d’una sèrie d’errors computacionals petits, que el ‘programador’ hauria de corregir perquè les coses continuessin funcionant. Seria una espècie d’indicador d’irrealitat, tal com passa a la pel·lícula ‘Matrix’.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

Vopson va suggerir que podríem experimentar aquells moments de correcció del codi informàtic com a resultats experimentals contradictoris que apareixen sobtadament, en forma de sobtades anomalies, que sorgeixen en processos aparentment exactes o predictibles. És el cas d’alguns canvis en les constants de la natura, que moltes vegades els científics no poden explicar. D’aquesta manera, monitorar els valors d’aquestes constants seria una altra opció per descobrir el disseny del ‘software’ de simulació.

Més enllà d’aquestes teories, podem convenir que la naturalesa de la nostra realitat és un dels misteris més grans que hi ha. Davant això, Vopson creu que si prenem seriosament la hipòtesi de l’univers com a simulació arribarem, tard o d’hora, a crear les condicions per provar-la o refutar-la. En aquell moment, les preguntes sobre l’essència del cosmos, l’origen de la vida i tantes d’altres incògnites per a la ciència i la filosofia podrien respondre’s en un tres i no res.