Un estrany «fòssil» descobert fa més d’un segle continua sent un misteri

Una antiga estructura tridimensional en forma d’estrella, descoberta a finals del segle XIX a Alabama, Estats Units, encara desconcerta els científics, més d’un segle després que es descobrís: diferents teories la van relacionar amb les restes d’antigues meduses amb tentacles, de cucs excavadors, algues bulboses o esponges de vidre. Ara, un nou estudi suggereix que el misteriós objecte no seria un fòssil, sinó en realitat una forma inusual de sílice, una partícula mineral natural que pot fusionar-se per crear estranyes formes esfèriques, cúbiques o hexagonals.

Utilitzant anàlisi de forma i químics combinats amb imatges 3D d’alta resolució, un grup de científics nord-americans ha conclòs que un estrany «fòssil» descobert el 1896 a Alabama, anomenat Brooksella i l’origen i naturalesa del qual són encara desconeguts, podria ser en realitat una estructura de sílice. Les característiques d’aquest mineral li permeten fusionar-se i desenvolupar complexes formes de tipus hexagonal, cúbic o esfèric: això explicaria l’estranya aparença del suposat fòssil i d’altres exemples similars trobats als Estats Units.

Una polèmica sense fi

El nou estudi, liderat per Morrison Nolan, de l’Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virginia (Virginia Tech), va ser publicat recentment a PeerJ. D’acord amb una nota de premsa de la mateixa editorial, els investigadors van concloure que Brooksella no era part de la diversificació primerenca d’esponges als mars del cambrià mitjà fa 500 milions d’anys, sinó que era un tipus inusual de concreció de sílice. Aquestes estructures poden tenir tota mena de formes, fins al punt que algunes semblen haver-se desenvolupat orgànicament.

Si això es confirma i finalment es comprova que Brooksella i altres estructures similars no són fòssils, s’haurà acabat amb una polèmica iniciada el 1896. Aquell any, l’especialista Charles Doolittle Walcott, de l’Institut Smithsonià, va examinar fòssils estranys en forma d’estrella amb lòbuls, provinents de la Formació Conasauga a Alabama, amb una antiguitat aproximada de 514 milions d’anys. Walcott va catalogar als estranys objectes com a meduses, que probablement van flotar als mars del cambrià mitjà a l’actual sud-est dels Estats Units. 

No obstant, en aquell moment es van iniciar més de 100 anys de controvèrsies, ja que les teories es van multiplicar fins avui. Alguns investigadors van indicar que eren meduses, com va suggerir Walcott, però d’altres van afirmar que eren algues amb bulbs prominents, esponges d’algun tipus de material vitri, l’obra d’enormes cucs excavadors erosionant els antics terrenys o que, senzillament, no eren fòssils.

¿Un «pseudofòssil»?

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

Segons un article publicat a ‘Interesting Engineering’, els autors del nou estudi estan convençuts que Brooksella és en realitat un «pseudofòssil». Es tracta de restes inorgàniques, empremtes o marques que comunament es confonen amb fòssils reals. Els pseudofòssils tenen la capacitat d’assemblar-se als éssers vius, al produir estructures intricades o bé organitzades que s’assemblen a les formes orgàniques.

Els científics van indicar que els suposats ancestres de Brooksella, si considerem que era una medusa, van viure a la Terra al llarg del cambrià mitjà, però no es va descobrir cap evidència de la seva producció de lòbuls en forma d’estrella, com els que té l’objecte. Les similituds trobades pels experts entre Brooksella i altres estructures de formigó de sílice, que es troben en diferents estrats rocosos del cambrià arreu del món, van ser l’única explicació possible per a la naturalesa de l’objecte, i van descartar la resta de les teories elaborades fins avui.