Preocupació científica
Els Estats Units estan desplegant a Ucraïna sensors de radiació atòmica
Identificaran l’origen d’una detonació nuclear en cas d’una escalada de la guerra
Els Estats Units estan desplegant a Ucraïna detectors de radiació, capaços d’identificar l’empremta dactilar d’una arma nuclear i d’establir clarament el seu origen. Seria un avís a Rússia davant una possible escalada de la guerra.
En la carrera pel premi a la notícia menys tranquil·litzadora de l’any: recentment vam saber que experts del govern nord-americà estan treballant a Ucraïna per instal·lar una xarxa de detectors de radiació capaços d’identificar l’empremta dactilar d’una arma nuclear.
En teoria, la xarxa també podria detectar el que l’argot anomena una ‘bomba bruta’, o ‘bomba radiològica’, és a dir, una bomba convencional, però envoltada de materials radioactius destinats a ser escampats en pols durant l’explosió.
La por que Rússia utilitzi una arma nuclear ha estat en el fons de molts pensaments des de la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022.
Advertència a Rússia
Advertència a RússiaTot i que pocs experts es prenen seriosament l’escenari, sembla que alguns prefereixen prendre totes les seves precaucions: l’existència d’aquests preparatius va ser esmentada a Washington al març, durant una audiència pública de la Cambra de Representants, i confirmat el 26 d’abril per l’Administració Nacional de Seguretat Nuclear, una agència del Departament d’Energia.
Es tracta d’un equip d’experts d’aquesta agència, que no són militars, denominat Equip de Suport a Emergències Nuclears, que està treballant a Ucraïna en el desplegament d’aquests detectors i en la formació del personal local.
Analitzant aquesta notícia, el New York Times va escriure el 28 d’abril que el mer fet que aquesta informació es faci pública podria ser una forma de fer-li saber al govern rus que no podria detonar tal arma i atribuir responsabilitat a Ucraïna.
Nous temors a Europa
Nous temors a EuropaAixò es deu al fet que la tardor passada el govern rus va afirmar, sense proporcionar mai proves, que Ucraïna planejava fer detonar una «bomba bruta».
Una declaració que havia despertat nous temors a Europa que pogués ser un pretext per portar el conflicte a un nivell encara més greu. Fins i tot el govern xinès, que fins ara s’havia abstingut de criticar Rússia, va intervenir al novembre al qualificar d’«irresponsables» les amenaces d’ús nuclear.
Però la por de les radiacions s’estén també a la central nuclear de Txernòbil, escenari d’un catastròfic accident el 1986.
Ja no està en funcionament, però amb la mera presència als voltants de les tropes russes que van remoure el terra n’hi havia hagut prou l’any passat per aixecar el nivell de radiació en l’aire.
Centrals nuclears
Centrals nuclearsI la por s’estén sobretot a la central de Zaporíjia, també en territori ocupat, i que acull sis reactors.
Edwin Lyman, expert en energia nuclear de la Unió de Científics Preocupats, una organització sense finalitats de lucre que utilitza la ciència per solucionar problemes globals, va parlar del pitjor dels casos a finals d’abril.
Va indicar que l’exèrcit rus, si fos obligat a evacuar la regió, podria optar per prendre represàlies llançant un míssil contra un reactor o un abocador de rebutjos radioactius.
És també amb aquest escenari en ment que l’equip d’experts nord-americans podria estar desplegant la seva xarxa de detectors al país.
Notícies relacionades
