Nullius in verba (9)

El negacionisme científic amenaça 200 anys de progrés humà

L’extrema dreta i l’integrisme religiós pretenen amb les seves fal·làcies una cosa impossible: continuar vivint com abans

La ciència, la raó i l’humanisme, pilars civilitzadors que han fet possible l’enorme progrés aconseguit per la humanitat en els últims 200 anys, estan seriosament amenaçats pel negacionisme científic, promogut per l’extrema dreta i l’integrisme religiós, que pretenen una cosa impossible: continuar vivint com abans. Estem donant a ments escassament preparades en matemàtiques, ciència i tecnologia la capacitat de prendre decisions crucials que podrien portar-nos a la catàstrofe. També a Espanya.

El nostre món, immers en un temps de canvi global extraordinari, ens planteja importants desafiaments a què hem de fer front immediatament: problemes extraordinaris com l’escalfament global, la crisi de la biodiversitat, la contaminació, l’esgotament dels recursos, la desigualtat, els reptes migratoris i una llarga llista de desafiaments emergents amb alta probabilitat d’ocurrència (dels quals la pandèmia de covid-19 va ser un bon exemple) fan inevitable que hàgim de desenvolupar solucions també extraordinàries.

La ciència i la tecnologia s’enfronten a una enorme quantitat de desafiaments emergents que podrien posar la nostra civilització contra les cordes, mentre disrupcions tecnològiques sorprenents com la intel·ligència artificial o la biologia sintètica –amb el poder de canviar radicalment el món que coneixem– pugnen per obrir-se pas.

A favor nostre juga que avui dia hi ha més científics vius treballant als seus laboratoris que la suma total de tots els que alguna vegada van existir al llarg de la nostra història i ja han mort.

Negacionisme científic

Negacionisme científicPerò hi ha molt en contra: en aquest context tan complex en el qual la ciència i la tecnologia són tan imprescindibles, als Estats Units i Europa s’està incrementant a marxes forçades el fenomen del negacionisme científic.

Una sobredosi d’informació fal·laç prolifera enmig d’una escassetat generalitzada de coneixements. Antivacunes, negacionistes de l’escalfament global, terraplanistes i un llarg etcètera de gent sense cap qualificació guanyen visibilitat –i poder– auspiciats per l’extrema dreta i per grups religiosos integristes.

Recordem, per exemple, les paraules de Jose Luis Mendoza, recentment mort, que va ser president de la Universitat Catòlica de Múrcia, assegurant que hi ha una conspiració mundial per implantar xips a les vacunes contra el coronavirus en què participen esclaus i servidors de Satanàs com Bill Gates, assenyalant que només les forces fosques del mal són les culpables del coronavirus. Al cap i a la fi, res resulta més contrari a la ciència que el dogma.

La ciència, contra les cordes

La ciència, contra les cordesEl 2019 la prestigiosa editorial científica Springer Nature ja en va advertir publicant un inquietant llibre del professor espanyol Carlos Elías titulat Science on the ropes: Decline of scientific culture in the era of fake news (La ciència en les cordes: El declivi de la cultura científica en l’era de les ‘fake news’), on s’analitza com l’auge de la irracionalitat als mitjans de comunicació, les xarxes socials i els polítics amenaça seriosament el progrés científic, social i econòmic dels països occidentals.

S’hi llança una seriosa advertència: Avui dia podria estar passant una cosa semblant a la que va passar en la Contrareforma.

En aquell temps el fanatisme religiós va tancar les portes de la ciència en l’enorme Imperi espanyol i això en va propiciar la decadència davant l’Imperi britànic, on per contra el desenvolupament científic va ser ingent i el va catapultar a la posició predominant al món.

En els nostres dies el deteriorament científic als països occidentals, propiciat pels populismes d’extrema dreta, està fent perdre la preponderància a Occident en favor dels països asiàtics, on la ciència arriba a un auge cada vegada més gran.

Gairebé la meitat dels nord-americans recolza Donal Trump, un negacionista de l’escalfament climàtic que també va secundar remeis fal·laços contra la covid-19 en comptes de defensar les vacunes que finalment ens van permetre acabar amb la pandèmia.

Caiem en la irrellevància científica

Caiem en la irrellevància científicaEl mandat de Trump va tenir conseqüències extremadament greus per al sistema cientificotècnic nord-americà. Segons la revista Nature, la Xina va aconseguir superar per primera vegada els Estats Units en ciència, i es va convertir en el contribuidor més gran d’articles d’investigació científica, tant en quantitat com en qualitat. I el que és pitjor: segons les més rellevants associacions de tecnòlegs nord-americans, la Xina també va avançar els Estats Units almenys en 17 de les 25 àrees tecnològiques més punteres.

El problema és especialment greu. Després de l’era Trump, el declivi de la ciència a Amèrica del Nord sembla tenir molt difícil solució, ja que una gran part dels millors estudiants americans ja no cursen carreres STEM (Ciències, Tecnologies, Enginyeria i Matemàtiques), just el contrari del que passa a la Xina, on la gran majoria dels estudiants d’excel·lència trien una carrera STEM.

L’auge dels populismes de dretes en una gran quantitat de democràcies occidentals podria condemnar-nos a una posició d’irrellevància en el nou ordre mundial.

També a Espanya

També a EspanyaAl nostre país, dirigents de Vox qüestionen l’escalfament climàtic i les vacunes. Però, sobretot, espanta veure com estem donant a ments tan escassament preparades en matemàtiques, ciència i tecnologia la capacitat de prendre decisions crucials que podrien portar-nos a la catàstrofe.

Cada vegada més gent prefereix negar l’evidència del coneixement rigorós aferrant-se a prejudicis. Així s’expliquen barbaritats com posar en risc un dels llocs de més biodiversitat d’Europa, el Parc Nacional de Doñana, en contra de l’evidència científica i les directrius europees, i tot perquè a penes uns centenars de famílies reguin durant uns quants anys abans que hagin de deixar de fer-ho per esgotament dels recursos.

Un altre exemple el trobem en el ‘fer la vista grossa’ a la tuberculosi bobina a Castella i Lleó, obviant l’extraordinària gravetat de la tuberculosi.

Impossible seguir com abans

Impossible seguir com abansResulta sorprenent que milions d’occidentals –menyspreant el pensament crític i la coherència– vulguin creure en fal·làcies negacionistes, i elegeixin polítics que, impartint lliçons d’estupidesa, destrueixen el planeta, la democràcia i la qualitat de les nostres vides. Tot això, partint d’una ideologia fal·laç que pretén una cosa que resulta del tot impossible: continuar vivint com abans.

Deia Jose Luis Sampedro, brillant pensador i catedràtic d’Estructures i Institucions Econòmiques, que «es confon la gent oferint-li llibertat d’expressió mentre se li escamoteja la llibertat de pensament». Consegüentment «la majoria acudeix a les urnes o s’absté sense la prèvia informació objectiva i la consegüent reflexió crítica, pròpia de tot veritable ciutadà mogut per l’interès comú» i «milions de ciutadans estem pagant un preu inassumible per aquestes clares llacunes del sistema que condueixen una multitud a obrar en contra dels seus propis interessos per aquest estrany mecanisme pel qual tantes persones eludeixen la realitat per continuar creient en les seves pròpies fal·làcies».

Ciència, raó i humanisme, en perill

Ciència, raó i humanisme, en perillSens dubte, la humanitat va progressar moltíssim més en els últims dos segles que en els 200.000 anys anteriors que la nostra espècie fa que és al planeta. Hem arribat a uns nivells de prosperitat, qualitat i esperança de vida que ni tan sols el visionari més optimista hauria pogut imaginar durant el Segle d’Or. La preponderància cada vegada més gran de la ciència, la raó i l’humanisme en les societats europea i nord-americana durant aquests últims 200 anys han sigut els pilars bàsics d’aquest progrés.

Avui dia la ciència, la raó i l’humanisme estan en recessió davant l’auge de negacionistes incompetents. ¡Compte! Res és més perillós ni resulta més car que la ignorància.