Descobreixen microplàstics incrustats en teixits de balenes i dofins

Els científics han descobert microplàstics incrustats en els teixits de 32 mamífers marins de 12 espècies diferents que incloïen balenes i dofins d’Alaska, Califòrnia i Carolina del Nord. Els tipus de plàstic més freqüents són els que s’utilitzen per fabricar bosses, ampolles, embolcalls o roba sintètica.

Els microplàstics són partícules de plàstic molt petites que poden provenir de diferents fonts, com el rentat de roba sintètica, el desgast dels pneumàtics o la degradació dels envasos de begudes.

Aquests residus plàstics poden arribar a l’oceà a través de les aigües residuals, els rius o el vent, i afectar la vida marina.

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Duke, als Estats Units, ha descobert microplàstics incrustats en els teixits de les balenes i els dofins.

L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha analitzat mostres de 32 animals encallats o caçats per subsistència entre el 2000 i el 2021 a Alaska, Califòrnia i Carolina del Nord. S’han examinat 12 espècies diferents, incloent-hi una foca barbuda, que també tenia plàstic en els seus teixits.

¿Com es detecten els microplàstics?

¿Com es detecten els microplàstics?Els investigadors van utilitzar una tècnica anomenada espectroscòpia Raman, basada en l’efecte Raman, que consisteix en el canvi de freqüència que experimenta la llum a l’interactuar amb les molècules d’una mostra.

Aquest canvi de freqüència depèn de les vibracions moleculars, que són característiques de cada tipus de polímer. L’espectroscòpia Raman permet obtenir un espectre que es pot comparar amb una base de dades per determinar el tipus de plàstic.

Els autors de l’article van utilitzar un microscopi Raman per analitzar les mostres de teixit dels animals.

D’aquesta manera van descobrir microplàstics incrustats en quatre tipus de teixits: el greix, el meló (un òrgan que utilitzen els cetacis per produir sons), els coixinets grassos (que ajuden a enfocar el so a l’oïda interna) i els pulmons. Els microplàstics identificats tenien una mida mitjana d’entre 198 i 537 micres, cosa que equival al gruix d’un cabell humà.

Els tipus de plàstic més freqüents van ser el polietilè (PE), el polipropilè (PP) i el polièster (PET), que s’utilitzen comunament per fabricar bosses, ampolles, embolcalls o roba. També es van trobar altres tipus de plàstic menys habituals, com el poliestirè (PS), el policlorur de vinil (PVC) i el poliamida (PA).

¿Quins efectes tenen els microplàstics en la salut?

¿Quins efectes tenen els microplàstics en la salut?Els microplàstics poden tenir efectes negatius per a la salut dels animals marins, ja que poden causar danys físics en els teixits, alterar l’equilibri hormonal o transportar substàncies tòxiques. A més, suposen una càrrega extra per a aquests animals, que ja pateixen altres amenaces com el canvi climàtic, la contaminació o el soroll.

Els danys físics poden produir-se per la fricció o la penetració dels microplàstics en els teixits, cosa que pot provocar inflamació, infecció o cicatrització.

Els efectes hormonals poden deure’s que alguns plàstics contenen additius químics que actuen com a disruptors endocrins, és a dir, que interfereixen amb el funcionament normal del sistema hormonal.

Els efectes tòxics poden originar-se per l’absorció o l’alliberament de substàncies químiques presents o adherides als plàstics, com metalls pesants, pesticides o colorants.

Aquests efectes poden afectar el desenvolupament, el creixement, la reproducció o el comportament dels animals marins, i reduir la seva capacitat d’adaptació i supervivència.

¿Com arriben els microplàstics als teixits?

¿Com arriben els microplàstics als teixits?Una de les preguntes que es plantegen els investigadors és com arriben els microplàstics als teixits de les balenes i els dofins. Una possible via és la ingestió directa o indirecta. Els animals poden ingerir microplàstics directament a l’alimentar-se en zones contaminades per aquests residus, o indirectament al consumir preses que ja han ingerit microplàstics.

Una altra possible via és la inhalació. Els animals poden inhalar microplàstics al respirar a la superfície de l’aigua, on poden trobar-se aquests residus suspesos en l’aire o flotant a l’aigua. Els microplàstics inhalats poden arribar als pulmons o al corrent sanguini, i des d’allà distribuir-se per l’organisme.

Una tercera via possible és la transmissió materna-fetal. Els animals poden transmetre microplàstics a les seves cries durant l’embaràs o la lactància, a través de la placenta o la llet. Els microplàstics transmesos poden afectar el desenvolupament i la salut de les cries.

¿Es poden eliminar els microplàstics?

¿Es poden eliminar els microplàstics?Una altra de les preguntes que es plantegen els investigadors és si els animals poden eliminar els microplàstics dels seus teixits. Una possible manera d’eliminar-los és a través dels excrements o l’orina, si els microplàstics han sigut ingerits i han arribat al tracte digestiu o al sistema renal. Una altra possible manera d’eliminar-los és a través de l’exhalació, si els microplàstics han sigut inhalats i han arribat als pulmons o al sistema respiratori.

Tot i això, no se sap amb certesa si aquests mecanismes d’eliminació són suficients o eficaços per reduir la càrrega de microplàstics en els teixits. També hi pot haver altres factors que en dificultin l’eliminació, com la mida, la forma, la composició o la localització dels microplàstics.

Els investigadors volen continuar estudiant l’impacte dels microplàstics en els mamífers marins i per fer-ho utilitzaran línies cel·lulars cultivades a partir de teixits de balena per realitzar proves de toxicitat. També volen esbrinar com arriben els microplàstics als teixits i si es poden eliminar o no.

¿Què podem fer per evitar els microplàstics?

¿Què podem fer per evitar els microplàstics?Els microplàstics són una amenaça invisible per als mamífers marins, que pot tenir conseqüències greus per a la seva salut i la seva supervivència.

Per evitar aquesta amenaça, és necessari reduir la producció i el consum de plàstic, i millorar la seva gestió i reciclatge. També és necessari conscienciar la població sobre el problema dels microplàstics, i fomentar hàbits més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Referència

ReferènciaMicroplastics in marine mammal blubber, melon, & other tissues: Evidence of translocation. Greg B. Merrill et al. Environmental Pollution, Volume 335, 15 October 2023, 122252. DOI: https://doi.org/10.1016/j.envpol.2023.122252.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita