Festa a casa dels Ramos

La festa a casa dels Ramos era dissabte a la nit a Mataró. Guzmán, pare d’Albert Ramos-Viñolas, celebrava el seu 60è aniversari, amb la seva família i els amics. Només hi faltava ell, que encara era a París. Li havien dit de canviar-la perquè estigués amb ells, però l’Albert li va dir al seu pare: «Tranquil papa, que dissabte ja seré a casa». Però ahir era diumenge, dia de la mare a França, i ell encara era a París. «He vist les fotos i els vídeos que em van enviar des de casa, m’hauria encantat poder-hi ser, però crec que ha valgut la pena quedar-me». Ningú ho dubta. Ramos va fer la seva pròpia festa a Roland Garros classificant-se  per als quarts de final al vèncer el canadenc Milos Raonic, novè jugador del món, per 6-2, 6-4 i 6-4.

L'Albert li va fer el millor regal possible al seu pare, un regal per sentir-se orgullós. «La millor victòria de la meva vida», deia amb un somriure d’orella a orella aquest tennista, nascut a  Mataró fa 28 anys  i 55è del món. Un d’aquells triomfs pels quals val la pena lluitar per arribar al circuit professional. Una victòria que compensa derrotes i decepcions. Moments durs en els quals no veia sortida, sense diners per viatjar o pagar a l’entrenador. Dies en els quals va arribar a pensar a deixar el tennis. Ahir els va veure compensats. «És un resultat excepcional,  però sé que no té per què ser sempre així» , admetia Albert Ramos, acostumat a picar pedra al circuit ATP des que hi va debutar el 2007. Un llarg camí en què,  fins ahir, el seu millor resultat havia sigut una final a Casablanca el 2012 i guanyar Roger Federer l’any passat a Xangai; fins ahir, l’única victòria contra un top ten en 21 enfrontaments contra els millors. 

ENTRE ELS VUIT MILLORS

Abans, en 19 participacions en tornejos de Grand Slam, Ramos no havia superat mai la segona ronda. «Ara estic a quarts. És increïble», reconeixia amb eufòria però alhora caut. «És una gran victòria però també he de dir que el temps m’hi ha ajudat bastant». Ahir, a Roland Garros, el dia era gris, va ploure, les pistes estaven humides i les boles, pesades. La bola, «autèntiques pilotes medicinals», havia dit a EL PERIÓDICO, abans de començar el torneig Sergi Bruguera, beneficiava Ramos per restar i pilotejar. Unes condicions que no ajudaven Milos Raonic. Sacador, agressiu, més perillós en una pista seca i amb el cel assolellat. I Ramos ho va saber aprofitar. Es va convertir en un frontó per al canadenc, entrenat per Carlos Moyà.

Raonic no va trobar mai solucions davant un rival esquerrà, rocós, especialista de la terra que el desbordava amb les seves restades i els seus passing shots. Que li va forçar el revés, el va desesperar, li va restar el seu poderós servei i va assegurar el seu per vèncer-lo en 2 hores i 20 minuts. 

«L’Albert juga molt millor del que ell es pensa i aquests últims sis mesos hp està fent molt bé», en deia Tomàs Carbonell, ara entrenador de Roberto Bautista, que avui també buscarà el pas a quarts davant un tal Novak Djokovic, i que també aconsella Ramos. El coneix des de petit, de veure’l jugar al Maresme, d’on són tots dos.

UN PAIO TRANQUIL

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Ramos s’entrena des de sempre amb José Mari Díaz, un tècnic d’Osca que va començar de monitor al Club Tennis Mataró i que ha cregut sempre en ell fins a celebrar un gran èxit per fi. Un triomf aconseguit «per la perseverança, el treball, la constància i el desig de millorar i això no canviarà. Les expectatives són les mateixes de sempre, entrenar-me, cuidar-me i jugar», deia Ramos que passi el que passi a Roland Garros sortirà de París orgullós. «M'agrada Mataró, estar a casa amb la meva nòvia i els meus amics, estar tranquil, veure futbol, res especial».

Però la festa dels Ramos podria continuar dimarts quan s’enfronti a Stan Wawrinka, actual campió del torneig, que ha eliminat el serbi Viktor Troicki per 7-6, 6-7, 6-3 i 6-2.. «Buf... És un tennista molt poderós, quan juga bé és difícil de parar. La setmana passada em va guanyar 6-1, 6-1 a Ginebra», explica. Però Ramos ja s'ha guanyat un nom a París.