Djokovic ja té el seu primer Roland Garros

Per fi. Braços al cel i un gran cor dibuixat amb la raqueta sobre la terra, com fa uns anys va fer el brasiler Guga Kuerten. Després de quatre intents, Novak Djokovic va aconseguir triomfar a Roland Garros i guanyar l’únic Grand Slam que li faltava. El número 1 mundial, l’home dels 100 milions de dòlars, el campió intractable les últimes temporades, va conquistar a París la terra que li faltava al vèncer en la final l’escocès Andy Murray per 3-6, 6-1, 6-2 i 6-4.

En absència de Rafael Nadal, a Manacor lesionat al canell esquerre, el tennista serbi va aprofitar la seva ocasió aquesta vegada. Si l’any anterior, després de guanyar el mallorquí a quarts, es va deixar sorprendre pel suís Stan Wawrinka a la final, aquesta vegada no va fallar, per a alegria d’unes grades embogides que no van deixar d’animar-lo des del primer punt i a la qual va agrair el suport. «Si he dibuixat un cor com va fer Guga és perquè recordeu que des d’aquesta pista vull estar als vostres cors», va dir feliç i orgullós Djokovic.

En tenia motius perquè, des que hi va entrar, no van deixar de corejar el seu nom. «¡Nole, Nole, Nole!», animaven a la central Philippe Chatrier el número 1 mundial, que es devia sentir l’emperador d’una terra encara per conquistar quan va trepitjar la pista. El poble volia que Djokovic aixequés per fi la Copa dels Mosqueters. I ell va patir per aconseguir-ho. Tenia els braços i les cames bruts de terra després de tres hores i tres minuts fins a celebrar el seu èxit. Fins i tot el sol va aparèixer a la pista després d’una setmana de pluja i fred quan l’excampió italià Adriano Panatta li va donar el trofeu.

POLÈMICA ARBITRAL

Murray li va plantar cara de sortida. L’escocès, que va cedir el servei en el primer joc (0-40), va reaccionar després amb contundència per apuntar-se quatre jocs seguits (4-1) i endur-se el primer set amb polèmica inclosa després d’una gran xiulada del públic contra l’àrbitre per donar un servei a Murray (30-0, 5-3) i no accedir a la petició de Djokovic de repetir el punt. Les grades rugien. L’ambient era de Copa Davis o d’una final de Champions.

Murray s’havia apostat sobre la línia de fons i havia fet tirar Djokovic tres metres enrere amb la seva potència i agressivitat. «¡Nole, Nole, Nole!», bramaven les grades, com si jugués a Sèrbia.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Djokovic es va encoratjar amb l’ambient. Va començar a assegurar més els seus cops, a fer un pas endavant i obrir la pista amb els cops angulats, movent-se més desimbolt, menys tens, per imposar l’estil de joc que l’ha portat aquesta temporada a guanyar 44 partits i perdre’n  tan sols tres. Djokovic ja no va deixar de pitjar l’accelerador camí de conquistar l’anhelat Roland Garros, tot i que Murray el va fer patir una mica en el quart set quan li va trencar el servei (5-4) i el va forçar fins a apuntar-se la victòria en el segon match ball. 

RERE ELS PASSOS DELS MILLORS

És el títol 65è de la seva carrera i el 12è Grand Slam, per igualar l’australià Roy Emerson i acostar-se a Roger Federer (17) i Pete Sampras i Rafael Nadal (14). Es va convertir en el vuitè tennista de la història que ha sigut capaç de guanyar els quatre tornejos grans, i el segon a guanyar-los seguits, com el nord-americà Donald Budge i l’australià Rod Laver, encara que aquest últim els va guanyar dues vegades i en el mateix any natural (1962 i 1969). Un objectiu que aquesta temporada Djokovic podria aconseguir si s’imposa a Wimbledon i l’Open dels Estats Units.