L'hora de Murray

El camí ha sigut llarg. No ho ha tingut fàcil Andy Murray per superar al final els millors. Als seus 29 anys s'ha convertit en un dels 26 números u de l'ATP (des del 1973) que més han trigat a arribar al cim del tennis. A l'escocès li ha tocat anar a rebuf d'una generació d'or amb Roger Federer, Rafael Nadal i després Novak Djokovic que es repartien el pastís dels grans títols des del 2004. El tennista escocès es va unir aviat al Big4 encara que sempre un pas al darrere d'ells i amb el segell d'etern segon marcat al seu poderós braç dret.

Murray va jugar quatre finals de Grand Slam abans de guanyar l'Open dels Estats Units el 2012 i després Wimbledon el 2013, trencant una sequera de 37 anys per al tennis britànic. Però no ha sigut fins a aquesta temporada que ha aconseguit sortir de l'ombra del Big4 i aprofitar la baixada de Djokovic i les renúncies de Federer i Nadal, després de guanyar el seu segon Wimbledon, la medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio i fer un esprint de final d'any (vegeu el gràfic) que l'ha portat a l'O2 Arena de Londres amb vuit títols i 21 victòries seguides des de la seva última derrota davant Juan Martín Del Potro en les semifinals de la Copa Davis contra l'Argentina.

El premi a l'esforç i la perseverança des que va entrar al circuit el 2005 ha sigut el número 1 que va aconseguir la setmana passada després de guanyar el Master 1.000 de París. «Aconseguir-ho és un dels grans èxits de la meva carrera després d'estar anys en el segon, tercer, quart lloc del rànquing. Significa molt per a mi. Li he dedicat molta paciència i he treballat molt per aconseguir-ho», valorava després de situar-se com a primer del món. No ho ha tingut fàcil. «Tenir al davant Federer, Nadal i Djokovic ha sigut molt dur. Són tres dels millors jugadors de la història i sempre em topava amb algun d'ells, o dos, als Grand Slam. Ells m'han guanyat moltes vegades però m'han ajudat a buscar noves maneres de millorar».

Lendl, decisiu

En aquesta recerca la col·laboració d'Ivan Lendl ha sigut decisiva. «És el millor entrenador que he tingut. Jo mai havia guanyat un Grand Slam abans», ha valorat Murray sobre el campió txec, nacionalitzat nord-americà, que va haver de patir en una època en què va estar en un altre Big4 amb campions com Bjorn Borg, Jimmy Connors o John McEnroe. «Ivan va perdre 11 finals i jo, vuit. És molt bo saber que se sentia nerviós abans de les finals de Grand Slam i que havia fracassat moltes vegades, igual que jo», va explicar l'escocès a The Telegrahp.

Murray li va demanar ajuda per primera vegada el 2012 i el 2013. Després va sorprendre el món del tennis incorporant la francesa Amelie Mauresmo al seu equip. «Em va ajudar en un moment difícil de la meva carrera i li dec molt», va explicar l'escocès, que aquesta temporada ha recuperat Lendl a la seva banqueta.

Murray ha madurat a poc a poc des que somiava ser tennista a l'acadèmia d'Emilio Sánchez i Sergio Casal a Barcelona, on va arribar als 15 anys i va ser entrenat per Pato Álvarez fins als 17 anys. No seria l'última vegada que s'instal·laria a Barcelona, on va tornar per treballar amb Àlex Corretja a la recerca d'un millor joc sobre terra, el seu punt feble. «Sense bons resultats en terra no es pot ser número 1», explica Corretja. I aquest any Murray els ha tingut: ha guanyat a Roma i ha sigut finalista a Roland Garros i Madrid, sempre contra Djokovic.

I precisament el tennista serbi serà el seu gran rival a l'O2 Arena. Djokovic ha guanyat en cinc ocasions el títol i busca el rècord de sis que té Federer. A més, sortirà amb la motivació extra de recuperar el número 1 mundial. Però abans de mantenir un altre pols amb ell, a Murray l'espera un camí molt difícil per superar la fase de grups, on trobarà com a rivals Marin Cilic (11 victòries i 3 derrotes), Stan Wawrinka (9-7) i Kei Nishikori (7-2). Més fàcil sembla que ho tindrà Djokovic davant rivals com Milos Raonic (7-0), Gaël Monfils (13-0) i Dominik Thiem (3-0), amb qui mai ha perdut.

Ni Federer, ni Nadal

Murray afronta el repte de mantenir el número 1 i conquistar un títol que li falta. És la seva hora però en vuit participacions el seu balanç al Masters és discret (11-11) i el seu millor resultat són les semifinals del 2008 i del 2010, de la qual guarda pitjor record. «Vaig perdre 8-6 en el tie break decisiu». Aquesta vegada no haurà de preocupar-se per Nadal, que ha renunciat a jugar per recuperar-se de la seva lesió al canell, ni per Federer, baixa per primera vegada des que va debutar el 2002. Durant 13 anys el tennista suís no ha faltat a la cita d'un torneig que ha guanyat en sis ocasions (2003, 2004, 2006, 2007, 2010 i 2011), ha disputat quatre finals més (2005, 2012, 2014 i 2015) i ha jugat 64 partits, dels quals només n'ha perdut una dotzena.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Federer va posar fi a la seva temporada després de Wimbledon per una lesió al genoll esquerre que el va obligar a passar pel quiròfan després de perdre les semifinals de l'Open d'Austràlia davant Novak Djokovic. Va reaparèixer a Montecarlo per disputar 18 partits més abans de renunciar a seguir després de perdre les semifinals de Wimbledon. La dràstica decisió l'ha deixat per primera vegada des del 2002 fora del top ten, encara que, amb només 28 partits jugats aquesta temporada, l'exnúmero 1 mundial finalitzarà en el lloc 16 del món. Molts firmarien un final així.

Igual que Federer, Nadal també ha optat per posar fi a la seva temporada per «preparar amb intensitat el 2017» i disposat «a lluitar fins a morir a la pista», ha dit. Nadal estava classificat per al Masters (com a número 8 mundial) igual que en els últims 11 anys. A tots dos se'ls trobarà a faltar a l'O2 Arena.