Serena i Venus Williams jugaran la final

La final femenina de l'Open d'Austràlia serà una qüestió familiar per l'enfrontament entre les dues germanes Williams, Serena i Venus, que posarà alguna cosa més que el títol en joc.

Serena, sis vegades campiona, va vèncer la croata Mirjana Lucic-Baroni, la gran revelació del torneig, per 6-2 i 6-1 en només 50 minuts, i es va situar a una sola victòria de recuperar el número u del món. Si ho aconsegueix superaria Steffi Graf i es col·locaria a un sol títol del rècord del Grand Slam de Margaret Court (24).

Amb el seu triomf, Venus es va convertir, als 36 anys, en la dona de més edat que arriba a la final d'un Grand Slam des de l'inici de l'era Open, després de derrotar la seva compatriota, Coco Vandeweghe, per 6-7 (3), 6-2 i 6-3, en dues hores i 26 minuts, la botxí de Garbiñe Muguruza en els quarts.

27 ENFRONTAMENTS

Venus, que torna a una final del Gran Slam per primera vegada des de Wimbledon el 2009, tindrà així la segona oportunitat en la seva carrera d'aconseguir un dels grans tornejos que falten en el seu historial, a més del Roland Garros. El 2003, a Melbourne, en l'únic enfrontament entre totes dues en aquestes pistes, va perdre el títol contra la seva germana.

"És la meva rival més dura, ningú m'ha guanyat tantes vegades com Venus ho ha fet. Sento que qualsevol que guanyi, guanyarem les dues", va assenyalar Serena, que va recordar que en els seus 27 enfrontaments, ella n'ha guanyat 16 i n'ha perdut 11.

La petita de les Williams, que també va vèncer en l'últim, en els quarts de final del US Open 2015, per 6-2, 1-6 i 6-3, domina també les vuit finals del Grand Slam disputades entre totes dues, amb sis victòries.

Venus es va mostrar exultant a l'arribar a la final. Va caure de genolls com la croata Lucic-Baroni a quarts, i després va riure i va saltar sobre la pista, per esclatar en un plor d'emoció quan anava cap a la seva banqueta, amb les mans creuades al pit.

No és estrany, ja que després de superar, el 2011, una malaltia que la deixava sense energia, la síndrome de Sjogren, ha tornat a jugar el seu millor tennis.

"Tothom té el seu moment al sol, el meu se'n va anar una mica, però ara m'agradaria mantenir-lo. No tinc res més a fer. "És més que la guinda sobre el pastís, és més del que he somiat", va dir Venus que té al seu currículum set grans, l'últim a Wimbledon el 2008.

ELOGI A LUCIC-BARONI

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Serena ho va assumir amb més calma i va elogiar la seva rival, Lucic-Baroni, que va deixar la Rod Laver Arena convertida en una de les grans protagonistes d'aquesta edició del torneig. "És una inspiració i mereix tot el crèdit", va assenyalar.

"La primera vegada que vaig guanyar un Slam era una nena i ara encara ho soc dins el meu cor", va dir una Serena feliç. "És clar que vull guanyar la final, és meravellós si la teva rival és la teva germana, és increïble. Ella és el meu món, la meva vida, la meva gran germana. Sóc molt feliç per ella. Que estiguem totes dues a la final és el gran somni fet realitat i no importa qui guanyi".