Murray: "A Barcelona vaig passar la millor època de la meva vida"

«No jugar contra Nadal fins a la final no deixa de ser una garantia». Andy Murray somriu amb sornegueria, assegut al costat de la piscina del Reial Club Tennis de Barcelona on es llança els campions del torneig. És migdia i Nadal encara no ha guanyat el seu desè Montecarlo. El tennista escocès tampoc canviaria d’opinió si arriba a perdre amb Ramos, el seu botxí al Country Club. Ho té clar. «L’inici de l’any ha sigut molt emocionant. Rafa i Roger s’han mostrat a un gran nivell després d’un any difícil per les seves lesions. Serà emocionant veure què passa en el que resta de temporada», valora.

Murray  ha decidit  ficar-se a la boca del llop i venir a jugar a Barcelona. «Aquí hi ha els millors jugadors de terra i puc jugar partits i entrenar-me fort» i després de Montecarlo va decidir que era un bon lloc per «preparar» el camí a Roland Garros, l’únic Grand Slam que falta en la seva col·lecció. L’any passat va perdre la final contra Djokovic. «Sento que necessito una mica més de rodatge, després d’estar aturat», explica després de la lesió al colze que el va obligar a renunciar a Miami.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

En terra se sent cada vegada millor. «Soc molt millor que fa cinc anys. L’última vegada que vaig venir aquí (2012) no havia guanyat cap torneig en terra, ni havia estat en grans finals. En els últims anys he aconseguit victòries importants», va argumentar el número u mundial, que assegura que ser-ho «no és una pressió especial. Et sents orgullós. Em va costar 12 anys i el meu desig és aguantar-ho».

Veu complicat guanyar a Barcelona, però és feliç de tornar. «A Barcelona vaig passar dos dels millors anys de la meva vida», recorda de quan s’entrenava a l’acadèmia Sánchez-Casal. Aquí a més va jugar el seu primer partit professional el 2005, quan estava el 397 del món. Ha recorregut camí.