Muguruza espera Venus Williams a la final de Wimbledon

Tan espectacular com contundent. En 65 minuts, cedint tan sols dos jocs. Una victòria exprés per entrar llançada a la final de Wimbledon dos anys després de jugar la primera. Garbiñe Muguruza tornarà a optar a un títol que el 2015 se li va escapar davant Serena Williams.

Llavors tot era un somni. «Era un sac de nervis», deia ahir. Una nena vivint un conte de fades. Aquesta vegada, no. Muguruza sabia què buscava i no va deixar que se li escapés. L’eslovaca Magdalena Rybarikova ho va pagar encaixant un doble 6-1 i Muguruza ho va celebrar amb alegria controlada. «Ha sigut un gran pas», va dir quan va sortir de la central. L’espanyola sap que encara hi ha feina per fer. Demà (14.00, Movistar+) queda l’últim esforç.

DE WILLIAMS A WILLIAMS

En la final es tornarà a trobar una altra Williams, Venus, que als seus 37 anys està vivint una segona joventut, i que va derrotar la britànica Johanna Konta per 6-4 i 6-2. Serà la novena final que disputi la gran de les Williams a Wimbledon, on va guanyar el 2000, el 2001, el 2005, el 2007 i el 2008. «Estic emocionada per tornar i m’encantaria succeir la meva germana aquest any», va manifestar emocionada la nord-americana.

No pensa el mateix Muguruza. «A la llista de campiones hi ha massa Williams. Ja és hora de posar-hi un nou nom», va fer broma quan li van preguntar pel palmarès del centenari torneig. No parla per parlar. Davant Rybarikova va oferir un altre recital: el 74% de punts amb el primer servei, 22 cops guanyadors i tan sols 8 errors. Un joc amb què va desbordar i va desesperar la seva rival, que confiava en «el miracle», després d’una remuntada espectacular des del lloc 453 mundial, havent superat dues operacions al genoll i el canell l’any passat, fins a les semifinals de Wimbledon.

Rybarikova havia guanyat Muguruza el 2015 sobre l’herba de Birmingham, però ahir al davant hi tenia una jugadora molt diferent. «Ara em sento més forta, abans tenia moltes coses al cap, ara ho vull fer tot més simple, he evolucionat com a tennista, he après com a jugadora. He aconseguit amalgamar-ho tot una mica i que tot encaixi millor», deia satisfeta. Muguruza ho va demostrar en un escenari, la central de Wimbledon, on encara no havia pogut jugar i s’havia queixat per això. «Sempre vols jugar a la central. M’agrada jugar en aquestes pistes i ara tornaré a fer-ho dissabte», va llançar com a reivindicació, sense voler entrar en polèmiques. «Ho deixo dit».

ELS DUELS AMB VENUS

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

La final promet emocions fortes. Muguruza arriba preparada per a la batalla final. No serà la principiant que es va enfrontar a Serena Williams tot i que admet que començarà nerviosa. «Seria dolent no estar-ho, l’important és controlar la tensió i gestionar-la».Sap com encarar el matx. Coneix Venus. «Té experiència i està jugant molt bé un altre cop», destacava Muguruza. En els seus enfrontaments anteriors la nord-americana l’ha guanyat tres vegades, tot i que en l’última ocasió, aquest any en els quarts de final del torneig de Roma, va acabar la seva mala ratxa (6-2, 3-6, 6-2).

Els aficionats britànics confiaven que Konta pogués sorprendre Williams, però aquesta va dissipar els dubtes quan es va apuntar el primer joc al trencar-li el servei. Llavors es va acabar l’emoció. Ara Venus Williams tindrà l’oportunitat de guanyar el sisè Wimbledon i el vuitè Grand Slam, nou anys després de conquistar l’últim (2008), precisament a Londres. «No serà fàcil, però intentaré donar el màxim per guanyar», va prometre la jugadora més veterana que arriba a la final des que Martina Navratilova, llavors també amb 37 anys, va perdre el títol contra Conchita Martínez el 1994. Un bon presagi.