Muguruza, contra el planeta de les Williams a Wimbledon

Garbiñe Muguruza o Venus Williams. Pocs s’atreveixen a fer pronòstic. Les apostes no ajuden (1,8 contra 2,05) a decidir-se per una o l’altra per guanyar Wimbledon. La igualtat és total. A l’espanyola se li reconeix el gran moment que està travessant en el torneig, el canvi d’actitud a la pista, la concentració i el gran nivell de joc que l’ha portat fins a la final (15.00 h, Movistar+). Res a veure amb la desconeguda tennista que fa dos anys va sorprendre tothom quan es va enfrontar a l’altra Williams, Serena. A la nord-americana se li valora l’experiència, el palmarès i el nivell de joc que està demostrant aquesta temporada, als 37 anys.

Es parla d’una batalla generacional. Muguruza representa la joventut, la nova saga de tennistes que volen agafar el relleu. Venus defensa la vella guàrdia que es resisteix a deixar pas i, especialment, el planeta Williams. Un domini de gairebé dues dècades en què les dues germanes sumen 30 Grand Slams guanyats (23 Serena i 7 Venus).

La batalla promet. Muguruza i Venus es van creuar a les pistes d’Aorangi Park, a la sortida dels seus respectius entrenaments, i ni es van saludar. Es van creuar sense mirar-se. Cada una amb els seus pensaments i els seus cascos de música. Muguruza, possiblement escoltant 'Malibu', de Miley Cyrus. La cançó, molt estil Disney, que la té atrapada aquests dia a Londres.

 «A vegades sento que m’ofego / però et tinc a tu per salvar-me / i t’ho vull agrair de tot cor / És un nou començament / un somni fet realitat / a Malibú», diu l’última estrofa de la cançó. Wimbledon pot ser avui la seva Malibú. El paradís de cel blau, platges daurades, oceà calmat i felicitat.

L'EXPERIÈNCIA DEL 2015

Està disposada a no deixar escapar la seva segona oportunitat a Wimbledon i aconseguir el que no va poder aconseguir el 2015 contra Serena Williams. Llavors es va conformar a disfrutar d’una festa en què va ser «la primera sorpresa a jugar aquella final. Estava feta un sac de nervis i tot em semblava tan bonic...», explicava ahir. Ara és diferent. Ja sap què és guanyar un Grand Slam (Roland Garros 2016) i la seva actitud, admet, és molt més professional.

Muguruza se sent preparada per a l’últim assalt. L’única victòria de tres aquest any a Roma li dona confiança, «encara que la superfície (terra) no té res a veure», deia ahir. En el seu interior se sent favorita, però públicament evita dir-ho. «Em veig amb més opcions que fa cinc dies de guanyar. Sortiré a la pista disposada a guanyar i a creure-m’ho. ¿Com? No deixant boles a mitja pista –va fer broma–. Venus és una de les millors jugadores en herba que hi ha hagut. Hauré d’estar molt atenta, agressiva i alhora tranquil·la, no hi ha més secrets. Definitivament vull endur-me el trofeu gran», va dir als periodistes.

De Venus en va valorar la gran temporada que està fent, sense gaire efusió. El que més li sorprèn de la rival «és que segueixi jugant, la seva motivació per continuar-hi sent i la gana que encara té per guanyar títols», tot i que ella no s’imagina jugant a la seva edat.  

ARANTXA I CONCHITA

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

D’altres fa temps que juguen el torneig de llegendes, com Arantxa Sánchez, que ahir va expressar la seva confiança en el triomf de Muguruza. «Garbiñe és una clara candidata al títol. El seu joc en herba ha millorat molt i s’hi adapta molt bé. Ha estat en una final i la veig molt madura», va destacar la finalista a Wimbledon el 1995 i el 1996. L’espanyola, que passa desapercebuda entre els aficionats, raquetes i bossa a la mà, anuncia un matx dur. «Venus és una gran competidora i en herba el seu joc és molt perillós. A més, no hi té res a perdre», assegura.

Conchita Martínez, ara entrenadora temporal de Muguruza i campiona del torneig el 1994, recorda que també va guanyar en una batalla generacional contra Martina Navratilova (6-4, 3-6, 6-4), que també tenia 37 anys i buscava el seu desè plat daurat a Wimbledon. «Serà un partit difícil, davant una llegenda que voldrà imposar la seva llei. Garbiñe ha de jugar com ha fet fins ara i fer-la sortir de la seva zona de confort».