Carreño prolonga el seu somni i passa a les semifinals de l'Open dels EUA

Era qüestió de temps. I s’ha acabat l’espera. Als 26 anys, nou després d’entrar al circuit professional, i consolidant la millor temporada ara com ara en la seva carrera, Pablo Carreño Busta ha batut les seves pròpies marques a Nova York. Després d’imposar-se ahir per  6-4, 6-4 i 6-2 a l’argentí Diego Schwarztman, Carreño ha arribat a les semifinals de l’Open dels Estats Units, les seves primeres en un gran, on s’enfrontarà o a Sam Querrey o a Kevin Anderson. 

    

Les sensacions s’amunteguen al cor de l’asturià quan mira aquesta fita, que defineix d’«increïble» i «emocionant». Fins i tot reconeix que està «una miqueta tremolant». Però si s’ha de mencionar els nervis és tan sols quan parla. Perquè a la pista, com va demostrar contra Schwartz­man, el cap de Carreño està en ple control.

    

En aquest gran treball mental, en el saber respondre a posicions difícils en els partits amb molta calma, com quan va salvar en dos jocs tres boles de break (0-40 en el segon set amb 4-3 en contra) que haurien pogut esguerrar el perfectament encaminat partit contra Schwartzman, identifica el mateix Carreño «la clau de l’evolució del seu joc». Parla no només de l’experiència acumulada, d’anar veient-se avançant cap a les rondes finals però, el més important, reconeix que ara té «un saber estar que fa uns anys o potser uns mesos no tenia». 

SEGURETAT I CONTROL

La seguretat en si mateix, la comoditat amb el seu joc, la concentració i aquest reforçat control mental han donat l’impuls definitiu cap al cim a un tennista treballador i constant que ha vist abans frenada la seva progressió per diversos problemes físics. L’últim: la lesió d’abdominals en quarts de final de Roland Garros que el va obligar a retirar-se davant Rafa Nadal i li va impedir també competir a Wimbledon.

    

Nova York deixa això ara només com un mal record, del qual el tennista de Gijón s’ha recuperat de pressa. I és cert que a l’Open fins ara ha tingut un quadro favorable, amb els seus primers quatre rivals arribats de la prèvia, però també ho és que aquests rivals havien anat desfent-se de caps de sèrie molt per sobre d’ells. I que Carreño s’ha imposat a tots sense cedir ni un sol set, l’únic dels supervivents en el torneig que  pot apuntar-se aquesta dada.

    

Les semifinals, que reconeix que «veia una mica lluny al principi del torneig», ja són una realitat. El posen, a més, a les portes d’entrar en el top ten (un pas que dependrà de si Querrey és el seu rival en aquest partit i de qui dels dos guanya). Però Carreño Busta assegura que això «no ho tenia gens al cap». «El més important ara no és el rànquing», assegurava. «És el pròxim partit. El d’aquest divendres».

L’APLAUDIMENT DE FELICIANO

Serà el tercer que disputa en individuals a l’Arthur Ashe, una enorme pista on l’any passat va jugar la final de dobles i que ja ha deixat de sorprendre’l o d’imposar-li tant respecte. I serà el principal escenari global per a un jugador que fins ara ha estat, com tants altres tennistes espanyols, a l’enorme ombra que ho cobreix tot quan es comparteix era amb un campió com Rafael Nadal. Carreño entén aquesta atenció cap a un jugador amb 15 grans, però reclama també el seu espai. «Estic en semifinals i crec que és tan important com si Rafa arriba a una semifinal».

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

    

És una idea en la qual coincideix Feliciano López, que amb Marc López es van classificar per segon any consecutiu per a les semifinals de dobles, que disputaran contra els germans Mike i Bob Bryan. «El més destacable d’aquest Obert és que Pablo s’hagi plantat en semifinals. Nosaltres ja l’any passat vam arribar a semifinals i hem guanyat un Grand Slam (Roland Garros). Rafa n’ha guanyat 15. El mèrit el té Pablo».