Les claus de la transformació de Nadal sobre herba

D’estar a cinc metres de la línia de fons com en l’últim Roland Garros a gairebé trepitjar-la com fa Rafael Nadal aWimbledon per fer les restades. De donar les màximes revolucions de gir a la pilota com buscava a París perquè boti alt i amb el màxim pes, a buscar el cop pla i net perquè surti disparada i llisqui al màxim possible o a jugar un revés tallat perquè la bola s’aixequi el mínim possible. El salt de la terra a l’herba no és precisament fàcil ni còmode, però en les quatre setmanes que hi ha entre Roland Garros i Wimbledon, Nadal ha transformat el seu joc i sembla totalment adaptat a les condicions d’una superfície que no permet errors.

El mallorquí està satisfet per l’aclimatació en una superfície en què, si bé no és un especialista, li agrada jugar. «Soc un jugador que s’adapta a les superfícies, no un especialista, però per la meva potència i força puc generar cops que no són habituals sobre herba», explica el número 1. Dos títols (2008 i 2010) i cinc finals avalen la seva valoració. L’experiència acumulada és un grau. “Ha après a adaptar el seu joc i treure el màxim rendiment”, valora Francis Roig, el seu entrenador en aquest torneig, absent Carles Moyà. 

Les noves condicions

Les condicions del joc han variat a Wimbledon. “Ara la pilota es frena quan bota, s’aixeca més i el temps de recepció i colpeig és més gran per al restador i per als cops en general”, explicaEddie Searward, encarregat de la gespa quan se’n va sembrar una de nova (Perennial Ryegrass) el 2001 arran de les queixes dels jugadors.

Ara els punts guanyats en tres cops o amb una servei no són tan decisius, tot i que continuen ajudant, i la prova és que aquest any en quarts de final, a més de Roger Federer, hi ha bombarders com ara Milos Raonic, John Isner, Kevin Anderson i Del Potro, però també bons restadors, jugadors més complets com el mateix Nadal, Novak Djokovic, triple campió de Wimbledon, i Kei Nishikori.

El clima sec d’aquest any, i la calor (hi ha hagut dies de més de 30 graus) han deixat el terra de les pistes més compactat i sec. I Nadal ho té clar. “El gran canvi per a mi no és on salta la pilota, perquè on cau continua corrent i lliscant com sempre. El canvi és que sobre la pista, pel desgast, els recolzaments són més còmodes i et mous més segur”. Aquesta és una raó del bon joc de Nadal; l’altra, per aRoig, és que “Rafa llegeix molt bé com ve la pilota. Això és bàsic, perquè el bot de vegades enganya. Ell sap adaptar-se i pot buscar més el ‘winner’”.

Desafiament Del Potro

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

I aquest bon ull de Nadal tornarà a ser decisiu perquè enfrontar-se avui amb Juan Martín del Potro (segon torn a la central, cap a les 17.00), l’últim finalista de quarts que quedava per classificar-se i que ho va aconseguir després de vèncer el francès Gilles Simon per 7-6 (75), 7-6 (7-5), 5-7 i 7-6 (7-5). El tennista argentí ja s’hi va enfrontar a semifinals del passat Roland Garros, però sobre terra Nadal el va destrossar (6-4, 6-2, 6-1). A Wimbledon es van enfrontar a vuitens del 2011 i Nadal s’hi va imposar amb més problemes per 7-6 (6), 3-6, 7-6 (4) i 6-4.

El servei poderós deDel Potro(65 aces) i la seva dreta faran patir Nadal.“Serà supercomplicat. La pista és seca i això afavoreix Nadal. Hauré de disposar dels meus millors cops per arribar a guanyar-lo”, assegurava ahir Del Potro. En el bàndol del mallorquí també hi havia precaució.  “Contra Del Potro, Rafa haurà de canviar ritmes, baixar la bola, no perdre pista i evitar donar-li temps”, destacava ahir Roig, que en l’entrenament a les pistes d’Aorangi va posar especial atenció perquè el número 1 practiqués el revés creuat i després el paral·lel. Aquest dimecres, a la central, després del partit entre Novak Djokovic i Kei Nishikori (aproximadament a partir de les 17.00 hores), serà l’hora de continuar demostrant tots els progressos.