Els quarts se li entravessen una altra vegada a Carla Suárez-Navarro

Carla Suárez haurà de continuar esperant la seva primera semifinal d’un gran. Aquest dimecres, en l’Obert dels Estats Units, contra Madison Keys, se li han tornat a entravessar els quarts de final, una ronda que ha assolit sis vegades ja. I tot i que des de l’òptica positiva parla d’un bon estiu, de bons partits i bons tornejos que marquen el camí per seguir en les pròximes competicions a Àsia, no oculta certa frustració amb aquesta barrera que no aconsegueix superar, “una espina clavada que de vegades fa mal”.

“Has de ser allà. De vegades he perdut en rondes anteriors i és pitjor que fer-ho a quarts de final. I cada vegada que les jugo, intento concentrar-me en el meu joc, no en la ronda, però no ha sigut possible. Un any més. Un altre gran”, explicava a la premsa anglosaxona. “Però lluitaré, tornaré i ho intentaré una altra vegada, cada vegada que estigui a la pista”.

Va ser després, davant de la premsa espanyola, quan la tennista de 30 anys despullava una mica més les seves emocions i reconeixia que estava enfadada. “Ja no m’agrada la sensació de ser a quarts, perdre i dir que ha sigut una bona setmana. Al final em diran Carla Suárez la dels quarts”, assenyalava amb un humor que traspua melancolia.

Keys, millor

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Amb la mateixa sinceritat analitzava el partit contra Keys, “millor, més ràpida i més fresca”en un partit de només 82 minuts que va dominar amb el seu poderós servei (que va incloure sis ‘aces’) i bons i potents cops, entre els quals en va sumar 22 de guanyadors. El fantàstic repertori de Suárez, desplegat en tota la seva esplendor dilluns contra Maria Xaràpova, aquesta vegada no va aparèixer amb tota la seva força ni va ser suficient. Va fallar en el servei i no va poder restar com és de costum. I tot i que Keys només li va trencar el servei dues vegades, va ser suficient per al6-4 i 6-3 que col·loca la número 14 del món a lasemifinal contra la japonesa Naomi Osaka.

Suárez també es mostrava molesta amb una cosa que va passar durant el partit: el soroll i el moviment constant a les grades de l’Arthur Ashe, la pista central de Flushing Meadows, on els espectadors no van deixar de parlar creant un brunzit, els passejos pels passadissos fins a agafar els seients s’eternitzaven i l’atenció de molts aparentment era aliena a les dues tennistes i al seu esforç. “Em vaig queixar dues o tres vegades al jutge de cadira, però no me’n podia queixar mil”, recordava la canària. I deixava clar que no atribuïa el resultat a aquesta molèstia, però sí que la criticava. “Són coses que [els organitzadors] han de tenir en compte, perquè són una falta de respecte”.