Serena Williams lluita contra el temps

Era el primer partit, la primera victòria d’un camí de set per poder conquerir el Grand Slam que se li resisteix des que va guanyar l’últim a Austràlia el 2017. Des d’aleshores Serena Williams ha deixat escapar quatre finals (dues a Nova York i dues més a Wimbledon). Dues setmanes abans de fer els 39 anys (26 de setembre) l’ex número 1 no només està lluitant amb les seves rivals a la pista, si no també contra el temps per guanyar l’Obert dels Estats Units, el setè de la seva carrera, que la igualaria el rècord dels 24 Grand Slams de l’australiana Margareth Court.

Des que va debutar a Flushing Meadows amb 16 anys, bastant més prima que ara, amb rastes i un tennis elèctric i potent per guanyar el seu primer partit a l’australiana Nicole Pratt, ja han passat 22 anys, i Serena Williams continua sumant rècords desafiant el temps. La victòria per 7-5 i 6-3 contra la seva compatriota Kristie Ahn (28 anys i 92a mundial) l’ha convertit amb 102 partits guanyats en la tennista amb més partits guanyats a l’Obert dels Estats Units superant el rècord de la compatriota Chris Evert.

When one of us wins, we both win. You can't stop sisters. #YouCantStopUs pic.twitter.com/eLhlIE2qpf

— Serena Williams (@serenawilliams) 30 de agosto de 2020

«Amb prou feines recordo res del meu primer partit aquí, ni el nom de la rival, però sí que recordo que vaig perdre en tercera ronda amb Spirlea [Irina]. No recordo més partits, ho sento», va dir somrient Serena en la videoconferència amb la premsa. Només tardaria un any a tenir un millor record al conquerir el títol, el seu primer Grand Slam, el 1999 contra la suïssa Martina Hingis, en una època on ella era la nouvinguda en un circuit d’estrelles pel qual circulaven la seva germana Venus Williams, Monica Seles i Steffi Graff, entre d’altres.

L’exemple de Venus

La seva germana Venus també ha aconseguit un rècord i s’ha convertit en la tennista amb més participacions a Nova York (22), tot i que ho va celebrar amb una derrota, però, als seus 40 anys, la gran de les Williams, tot i que no pensa ja en grans reptes com la seva germana, se sent orgullosa i contenta d’estar encara a la pista. «Estimo aquest esport. Em sento bé i mentre estigui motivada seguiré aquí. No gaire gent pot dir el mateix. Realment soc una d’afortunada», valorava la també ex número 1 mundial.

Serena Williams possiblement pensi com la seva germana, però ella encara juga per a les grans conquestes, i l’alegria d’aconseguir-ho amb la seva filla Olympia, de tres anys, a la grada, entra a la pista amb altres reptes. La temporada 2020 no ha ajudat Serena en els seus reptes, al suspendre’s Wimbledon, possiblement el torneig en què tenia més opcions. Per això no volia perdre’s l’oportunitat de jugar a l’Obert dels Estats Units i va recolzar l’USTA perquè es disputés el torneig.

En joc pot estar el seu rècord, tot i que ella destaca que volia que tornés el tennis després de tants mesos aturat. «Ha sigut un dels esports més castigats», deia.  «Vaig recolzar tant el torneig perquè vaig sentir que era un bon moment per tornar i perquè els tennistes féssim el que millor sabem fer. L’esport ajuda en un moment en què la moral del món és molt baixa, amb tot el que està succeint».

Admiradora de Murray

Serena va admetre la setmana passada, després de perdre el primer partit en el Premier 5 de Cincinnati, jugat a la mateixa pista de Flushing Meadows, que sentia que havia perdut el seu «instint guanyador» i que aquest era el seu principal objectiu per recuperar de cara a l’Obert dels Estats Units.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

A Nova York vol imposar el Serena focus. «Aconseguir estar concentrada des del primer punt fins a l’últim, sense importar el que passi en el partit», ho definia. Una cosa necessària per lluitar pel títol. «En massa ocasions se m’han escapat partits que tenia igualats, que podien haver canviat moltes coses».

El seu exemple és l’escocès Andy Murray, a qui admira i que va superar la primera ronda remuntant cinc sets i després de 4 hores i 30 minuts. «Em recorda molt a mi mateixa. Soc una gran admiradora seva. Sé el que és estar allà a baix a la pista, sé el que és estar lesionat i sé el que és estar descartat», destacava. «Vaig veure el seu partit i em vaig estar molt contenta quan va guanyar». Serena físicament se sent forta, tennísticament a punt i assegura que «disposada a lluitar fins al final. I així seguiré fins que em jubili».