La nova resurrecció de Muguruza

«Sona molt bé això de ser la mestra del tennis. No hi ha millor sensació que tenir el meu nom en la història», deia després de rebre el trofeu que porta el nom de la nord-americana Billie Jean King, la dona que va crear el torneig el 1972 i que l’hi va entregar a la pista, al costat de les seves compatriotes i llegendes del tennis femení mundial, Chris Evert, que el va guanyar per primera vegada ja fa 50 i Martina Navratilova, que té el rècord amb vuit títols.

Sis anys després d’haver sigut la número 1 mundial i haver guanyat Roland Garros (2016) i Wimbledon (2017), Muguruza ha tornat al cim per aixecar «el trofeu dels trofeus», a 1.566 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a Guadalajara, on la hispanoveneçolana, nascuda a Caracas fa 28 anys, assegurava que estava com a casa pel carinyo de la seva gent i l’afició que li ha donat suport des que va arribar al torneig.

Moments complicats

I no ha sigut fàcil el camí fins «aixecar un trofeu tan gran com pugui ser un Grand Slam». No ho ha sigut durant la setmana a Mèxic, ni els últims anys en el circuit. El torneig no va començar bé. Muguruza es va estrenar amb una derrota contra la txeca Karolina Pliskova per 6-4, 2-6, 7-6 (8), va haver de remuntar també un set a la txeca Barbora Krejcikova (2-6, 6-3, 6-4) i guanyar Kontaveit (6-4, 6-4), per passar a semifinals i vèncer Paula Badosa (6-3, 6-3), en un duel històric per al tennis espanyol, amb tota la pressió i tensió que suposava el partit.

«Vaig començar amb mal peu, però ho vaig capgirar tot. Per moments em vaig veure fora, però em vaig dir que si em passava ho faria donant el màxim a la pista», admetia amb orgull. Per aconseguir-ho, Muguruza va deixar la corona de reina al vestidor i ho va donar tot a la pista.

La mà de Conchita

Aquesta actitud és la que també li ha permès tornar a l’elit. I ho agraïa a totes les persones del seu equip «per suportar-me en els mals moments». Entre les quals, Conchita Martínez, la seva entrenadora, que ja la va ajudar a guanyar Wimbledon i l’ha sabut acompanyar en els anys complicats quan els resultats no eren els millors.

L’excampiona de Wimbledon l’ha tranquil·litzat, li ha aportat el pla b que tantes vegades li faltava a Muguruza quan les coses no anaven bé. Li ha donat recursos per esprémer el potencial d’una tennista que apuntava a número 1 mundial i marcar una època en el circuit. «Noto que estic en el millor moment de la meva carrera, per experiència, calma i solidesa. Soc feliç», reconeixia alleujada després d’aconseguir el títol i superar Arantxa Sánchez, finalista el 1993. Ja és mestra «per una vegada en la vida», com també ho són en el circuit masculí Manuel Orantes (1976) i Àlex Corretja (1998).

Número 3 mundial

El triomf permet Muguruza acabar la temporada com a número 3 mundial amb 5.585 punts rere l’australiana Ashleigth Barty (1), amb 7.582 i la bielorussa Arina Sabalenka (2), amb 6.380. La mateixa posició amb què la hispanoveneçolana va quedar al final del 2015. Un èxit que compartirà amb Paula Badosa que s’estrena en el club de les millors en vuitena posició.

Feia 21 anys que no hi havia dues tennistes espanyoles en el ‘top ten’, des que Arantxa Sánchez i Conchita Martínez ho van aconseguir per primer cop el 1989 i van estar-hi durant nou anys fins a l’última vegada el 2000, protagonitzant la millor època del tennis femení espanyol fins al moment. Ara Muguruza i Badosa poden tenir l’oportunitat de marcar també una altra gran època.

Després de guanyar les Akron ATP Finals, Muguruza torna a veure’s capaç de tot. «Títols així són pel que som tennistes i que em fan ser ambiciosa. Queden títols grans que són els que em motiven», recalcava la hispanoveneçolana ja pensant en nous reptes com l’Open d’Austràlia, on el 2020 va quedar finalista, o l’Open dels Estats Units que se li ha entravessat tantes vegades.

Un any dur i estressant

Però això serà una altra història de cara al 2022. «Aquest any ha sigut estressant, molt llarg, molt dur, per la Covid, les lesions, per tot, i ara només penso a celebrar-ho amb un tequila i una bona festa», deia.

Notícies relacionades

Muguruza, després de guanyar les WTA Finals: «Són aquests moments dels quals ens alimentem»

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Muguruza té clares les seves intencions en les pròximes setmanes. «Em veureu un temps estirada a la gandula», anunciava disposada a descansar de l’esforç i desaparèixer de l’escena pública. Després de l’esforç toca temps per descansar, fer turisme sense que la reconeguin o escalar el Kilimanjaro, com va fer fa un parell d’anys quan estava més atabalada per fer un ‘reset’ en la seva vida.

Muguruza necessita aquesta vida fora del tennis que tant li apassiona, allunyar-se dels compromisos dels patrocinadors, de la passarel·la d’estrella, per on tant li agrada moure’s i que, de vegades, s’ha interposat per aconseguir més èxits. Però des del dimecres 17 de novembre del 2021 ja ningú li traurà ser la primera mestra espanyola del tennis mundial.