Alcaraz es converteix en l’hereu de Nadal a Barcelona

Carlos Alcaraz serà avui al lloc número 9 mundial. Igual que Rafa Nadal el 2005 quan va fer 17 anys, també un 25 d’abril, va aconseguir el primer títol a Barcelona, el tennista murcià ja és dins el club dels 10 millors del circuit amb 18 anys, 11 mesos i 22 dies. Tot just un mes i dos dies després que l’exnúmero 1 mundial, campió 12 vegades del torneig barceloní.

Va ser campió tres hores després de salvar-se de l’eliminació, en un maratonià partit contra l’australià Alex De Miñaur, a qui va guanyar per 6-7 (4), 7-6 (4) i 6-4 després d’una batalla de 3 hores i 43 minuts. Un partit en què a l’australià se li van escapar dos ‘match ball’ amb 6-5 en el segon set, especialment un que va fallar a la xarxa amb la dreta i tota la pista oberta, i que recordarà durant molt temps.

Després del miracle de les semifinals, com va reconèixer Alcaraz, la final ha sigut molt més plàcida, un partit entre amics, «el germà petit contra el gran», com es reconeixen tots dos. La igualtat ha durat quatre jocs. Quan Alcaraz ha fet el primer ‘break’ (3-2) ja ha posat la directa per dominar com li agrada. Amb la sacada, un poderós ‘drive’ apuntant a les línies, alguna deixada màgica per trencar el ritme i, sobretot, molta més paciència que al matí contra De Miñaur, el jove tennista murcià no ha deixat escapar la seva presa.

Amics íntims

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Carreño no ha trobat com superar el seu germà petit. Estava contingut a la pista. Li faltava grapa i les cames es notaven pesades malgrat que, en les semifinals, amb prou feines s’havia desgastat per superar l’argentí Diego Schwartzman (6-3, 6-4).

Ahir era la primera vegada que s’enfrontaven en un torneig del circuit ATP, tot i que des de fa anys comparteixen amistat i entrenament a l’acadèmia de Juan Carlos Ferrero a Villena. Durant la pandèmia de la covid-19 van estar gairebé tres mesos preparant-se diàriament junts. Alcaraz li deu molt a Carreño d’aquests dies però, a la pista, com deia abans de la final el tennista murcià, «no hi ha amics».