Alcaraz: «Tinc el trofeu perquè vaig ser feliç a la pista»

Carlos Alcaraz és feliç. Pot semblar una obvietat, però és també el que el tennista creu que ha sigut la clau per aconseguir la gesta que ha aconseguit a Nova York: guanyar el seu primer gran i convertir-se, a més, en el número 1 més jove de la història. «Tinc el trofeu perquè vaig ser feliç a la pista», assegura en la primera compareixença davant la premsa després del triomf.

Ho havia dit abans Juan Carlos Ferrero i ho ratificava també el tennista. Després de caure massa aviat a Cincinnati i Mont-real Alcaraz va sentir pressió, va perdre «una mica d’alegria». Va arribar a la cita novaiorquesa decidit a tornar a disfrutar, «tornar a somriure a la pista». I amb el suport del seu equip i la seva família, va recuperar aquesta felicitat en el joc que és vital per a ell i que considera tan fonamental per al seu triomf com el nivell físic i mental que ha mostrat a Nova York.

Ara té el que tant va somiar i Alcaraz diu que «és una bogeria», «increïble». Assegura també que no havia pensat mai que ho aconseguiria als 19 anys. Aconseguir-ho, però, no és el final de les metes. «Per descomptat tinc ganes de més», afirma. «Vull estar al top moltes setmanes, esperem que molts anys, i després d’aquestes dues setmanes increïbles treballaré per tenir més».

Cervell, cor i «l’altra cosa»

La premsa nord-americana s’interessa pels emojis que ha estat utilitzant en xarxes socials: un cor, un cervell i dos ous, i Alcaraz els dona l’explicació. És una cosa que li va dir el seu avi des que era petit, i tant la persona com la frase les recorda quan més ho necessita. «Gràcies a això», afegeix, «puc fer un salt cap a dalt en els moments durs». «Són amb mi en cada partit. I crec que he jugat un gran tennis, però també he mostrat un nivell de cor, de mentalitat i de l’altra cosa enorme».

Humilitat davant el ‘Big 3’

Són inevitables també per a Alcaraz les preguntes per Rafael Nadal, o els comentaris que li parlen ja de la seva pròpia era, i el tennista els replica amb humilitat. «Jo en tinc una, ell (Nadal) en té 22, així que soc a la cua,» diu somrient.

També es refereix al ‘Big 3’ que han compost el de Manacor, Novak Djokovic i Roger Federer. «És increïble poder tenir el lloc de número 1 més jove de tota la història, però és més difícil el que han fet ells, quedar-s’hi durant tant de temps», diu. «No vull comparar-me però és una cosa que admiro, el que tothom vol arribar a ser, i continuo treballant per assemblar-me tot i que sigui una mica a ells. Soc un noi de 19 anys, tinc molt marge de millores, el Grand Slam i el número 1 m’han arribat ben aviat», continua. «El ‘Big 3’ també ha anat evolucionant. Sempre hi ha alguna cosa per millorar».

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

El que Alcaraz assegura que no canviarà és la seva personalitat. «Ara vindran moltes coses que no hauria imaginat mai que arribarien amb 19 anys, però crec que tal com soc com a persona no em serà complicat mantenir-me amb els peus a terra. Tot just arribar a Espanya aniré a veure la meva família, els meus amics. I seré el de sempre», promet. «Orgullós de ser murcià, orgullós de ser d’El Palmar, orgullós de ser espanyol.»

De fet, la seva cita imminent serà per lluitar amb l’equip espanyol de Copa Davis. I Alcaraz assegura que li «fa il·lusió jugar-la a casa». «Anirem a totes i esperem jugar al millor nivell a València per poder classificar-nos per a Màlaga».