Djokovic truca a la porta de la història a Roland Garros

La Phillippe Chatrier està preparada per a la gran ocasió. Novak Djokovic trepitjarà aquest diumenge la seva terra vermella disposat a deixar empremta a Roland Garros i, sobretot, en la història del tennis. A la seva mà està conquerir el 23è Grand Slam de la seva carrera. Superar el rècord que comparteix amb Rafael Nadal, amb 22, i fer-ho sobre la terra dominada pel campió balear, absent per una lesió al maluc. Pocs dubten que ho aconsegueixi.

«Estic molt a prop d’aquest moment. Ho sé. Soc molt feliç d’estar en condicions de fer més història en aquest esport però només estic pensant a aconseguir una altra victòria», deia després de superar Carlos Alcaraz, l’obstacle principal, en aquest gran repte.

Djokovic afronta l’últim escull, abans de convertir-se en el millor jugador de la història del tennis, almenys per les estadístiques fredes dels números, tot i que en altres valoracions tant Roger Federer com Nadal li continuen traient avantatge i no sembla que els hagi de superar mai.

Molta diferència

Casper Ruud, l’últim que pot impedir l’èxit de Djokovic, no sembla el rival més dur per impedir-ho. L’exnúmero u és el favorit absolut. Ni a Noruega confien en el miracle. Les estadístiques prepartit deixen també pocs dubtes de qui aixecarà la Copa dels Mosqueters per tercera vegada. No només pel palmarès del serbi amb 22 Grand Slams i 93 títols contra els 10 títols del noruec i tres finals de Grand Slam en el seu palmarès. Dues a Roland Garros i una al US Open. 

També en els enfrontaments Djokovic domina per un inapel·lable 4-0 Ruud, que no li ha guanyat encara ni un set i ha perdut a terra les dues vegades que s’han creuat abans, a Roma. Les apostes són clares el triomf de Djokovic es paga a 1,22 euros i el de Ruud a 4,50. 

Ruud ja va afrontar una situació semblant l’any passat contra Nadal. La final llavors no va tenir color. Aquesta vegada sembla que pot repetir-se la situació, tot i que l’experiència d’aquell partit i la final jugada per Ruud a l’Obert dels Estats Units contra Alcaraz, li permetia creure una mica més en les seves opcions, tot i que siguin mínimes. «Intentaré jugar alliberat, sense pressió. Utilitzaré la derrota de l’any passat com a motivació extra. Estar de tornada és una sensació genial. No creia que arribaria a la final», deia el noruec, de 24 anys i número 4 mundial. 

Les finals del serbi

La final perduda per Djokovic el 2015, quan va eliminar a quarts Nadal i va caure contraStan Wawrinka és l’única taca en un escenari on el serbi ha jugat set finals i, a més del suís, només ha perdut les tres disputades contra Nadal (2012, 2014 i 2020), En les altres va guanyar Murray (2016) i Tsitsipas (2021.

«Estic preparat per lluitar per un Grand Slam una altra vegada. Tinc tota aquesta història al meu favor. És un privilegi poder escriure la història d’aquest esport que tant estimo i que tant m’ha donat. La meva motivació és molt alta però queda un partit per tenir a les meves mans la copa».

Alcaraz busca explicacions

I mentre Djokovic es prepara per al seu gran bany de glòria, lluny de París, ja a Múrcia, Alcaraz passarà una revisió exhaustiva del seu cos per buscar els motius d’aquestes rampes que el van tenallar contra el serbi i van convertir el seu somni de succeir Nadal en el palmarès en un calvari.

No és el primer contratemps. I això, als seus 20 anys, preocupa el seu entorn que, a París, l’ha portat amb cotó fluix cuidant el seu cos, reservant-lo sense entrenar els dies abans dels seus partits. A finals de novembre del 2022 es va quedar sense jugar el seu primer Masters i la final de la Copa Davis per una lesió d’abdominals que el va obligar a retirar-se a quarts de final de París-Bercy contra el danès Holger Rune. 

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Un parell de mesos després, abans de viatjar a l’Open d’Austràlia, es va quedar a Múrcia per una lesió a l’isquiotibial de la cama dreta i no va poder competir fins al torneig de Buenos Aires, al febrer. Després va jugar i va perdre la final de Rio de Janeiro, coixejant contra Cameron Norrie. 

Les rampes de París no són noves. En les últimes semifinals de Miami, que va perdre contra Jannik Sinner, també va tenir rampes però com contra Djokovic també va acabar el partit. «Cal buscar solucions. Saber què s’ha fet malament», deia Alcaraz abans de marxar de Roland Garros.