Un implacable Djokovic conquereix a Roland Garros el seu 23 Grand Slam i s’eleva com el número u de la història

El rècord ja és seu: 23 Grand Slams. Novak Djokovic ja és el millor. I ho va celebrar en gran, tirant-se sobre la terra. Ho va aconseguir guanyant el seu tercer Roland Garros contra Casper Ruud per 7-6 (1), 6-3 i 7-5. La glòria és seva. Des que va conquerir el seu primer Open d’Austràlia (2011) ha superat el pols que mantenia amb el ja retirat Roger Federer (20) i l’absent Rafael Nadal (22). Una jaqueta amb el número 23 que es va enfundar a l’acabar la final va evidenciar l’orgull del seu èxit.

Djokovic va escalfar al vestidor escoltant el ‘Bolero de Ravel’ que l’orquestra tocava com a espectacle previ a l’inici de la final. A la llotja hi havia tota la seva família, fills, pares i Tom Brady, estrella del futbol americà, juntament amb la seva dona, Jelena, pamela, camisa rosa cridaner i pantalons blancs. Tots preparats per al gran moment. Però a la pista ell, sol davant el perill.

La pressió era màxima. Va encaixar un primer joc en blanc i va cedir la seva primera sacada (0-2), després de més de 10 minuts intentant salvar els tres ‘break points’ de Ruud. «¡No s’ha acabat encara!», li va cridar algú dels 15.000 aficionats que omplien la grada per assistir al gran moment. L’últim pas costaria. Va necessitar 25 minuts per guanyar el seu primer joc i 40 per aconseguir el seu primer ‘break’ (3-4) i aixecar amb ràbia el puny, alliberador.

‘Tie-break, sense error’

Djokovic no trobava el ritme ni podia manar com havia de fer. A l’altre costat de la xarxa, Ruud semblava tenir molt clara la tàctica. Des del fons era un mur i quan podia buscava la dreta guanyadora. I així el noruec, 4 del món, va arribar a forçar el ‘tie-break’. Era el sisè que Djokovic jugava a Roland Garros i no n’havia perdut cap dels anteriors. No va fallar. Sense cap error no forçat, com en els anteriors va ajustar la seva raqueta per emportar-se’l cedint només un punt, després d’1 hora i 21 minuts d’ansietat.

Des del 6-6 del primer set, Djokovic va tenir una ratxa gairebé impecable de 18 punts a 3 i en la primera ocasió trencava el servei de Ruud (2-0). La tensió s’havia esfumat. Djokovic havia agafat el timó. Les seves indecisions havien desaparegut. «¡Nole, Nole!», l’animava la grada. En 52 minuts s’apuntava el segon set.

En el tercer set Ruud, ja sense res a perdre, va aguantar la baralla per forçar el 5-5 fins que Djokovic va fer el ‘break’ que li donava l’oportunitat d’acabar la final amb el seu servei.

Djokovic no va deixar escapar l’ocasió. Amb una dreta i un tir fora de la pista, al segon ‘match ball’, després de 3 hores i 13 minuts, va guanyar el punt que li obria de bat a bat les portes en la història del tennis i de l’esport. Ser el millor. Ser el tennista amb més Grand Slams de la història, 23 l’any 2023, i aconseguir-ho sobre la terra de Rafael Nadal, dominador absolut de Roland Garros, amb 14 títols des del 2005, que no ha pogut defensar a la pista el seu últim títol conquerit l’any passat per una lesió al maluc, tot i que a la central més d’un va cridar el tradicional «¡Vinga, Rafa!».

Triplet en els Grand Slam

Ni l’absència del campió invencible ha de restar valor a la conquesta de Djokovic, que amb la seva tercera Copa dels Mosqueters (2016, 2021 i 2023), es converteix en l’únic tennista de la història amb un triplet en els quatre Grand Slams i en superfícies diferents (10 Opens d’Austràlia, 7 Wimbledons, 3 Opens dels Estats Units i 3 Roland Garros) i es col·loca a 14 partits de fer el Grand Slam (els quatre grans en un any) que continua sent el rècord indestructible de l’australià Rod Laver des de 1969.

Als seus 36 anys i 20 dies, Djokovic encara se sent amb forces per continuar batent aquests rècords que alimenten el seu ego i les seves ganes de seguir a la pista des que va debutar en el circuit el 2003, d’això ja en fa 20 anys, amb una impressionant carrera amb 94 títols en el seu palmarès i 1.058 victòries en el circuit per només 210 derrotes.

De tornada al número 1

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

La victòria a Roland Garros, la 21 consecutiva des de Wimbledon l’any passat, li torna el número 1 que aquest dilluns lluirà per 388 setmanes. Un èxit aconseguit malgrat no haver jugat tampoc aquest any la gira americana, per no estar vacunat de covid-19 i no poder entrar als Estats Units per optar als 2.000 punts que repartien als campions a Indian Wells i Miami.

Des del maig passat Djokovic ja tindrà accés per tornar a jugar l’Open dels Estats Units on, el 2021, va perdre la final amb Daniïl Medvédev (6-4, 6-4, 6-4) i l’ocasió de fer l’anhelat Grand Slam. La victòria a París li obre una nova oportunitat de continuar fent història.