Un fantàstic Alcaraz jugarà la final de Wimbledon contra Djokovic després d’atropellar Medvédev

Missió complerta i amb un excel·lent. Carlos Alcaraz serà aquest diumenge a la final de Wimbledon per jugar el partit somiat contra Novak Djokovic. La gran batalla està servida. L’actual número 1 mundial contra el set vegades campió del torneig, invicte des del 2017. El tennista murcià, com el serbi, ho va aconseguir amb una exhibició per desfer-se de Daniïl Medvédev, a qui va guanyar per 6-3, 6-3 i 6-3 i que va marxar de la central sense saber què havia passat. Djokovic va prendre nota veient-ho per televisió.

Si Djokovic havia dominat Sinner amb un recital en la primera semifinal (6-3, 6-4, 7-6), Alcaraz no va voler ser menys. Tampoc va voler cap sorpresa contra un rival atípic com el rus. De sortida va marcar el ritme del partit amb la seva potència de cops, la seguretat des del fons de la pista i la rapidesa per atacar en la volea o la mà per trencar-lo amb les seves deixades.

Medvédev (3r mundial) es trobava fort per mantenir el pols però va acabar maltractat com un sac de boxa a què el murcià pegava i pegava, cada cop més fort. Va aguantar fins al 3-3 fins que Alcaraz li va fer el primer ‘break’, a la primera oportunitat, per avançar-se 5-3 i rematar el set amb un joc en blanc en 35 minuts.

Llançat cap a la victòria

Res va canviar en el segon set. Alcaraz no va rebaixar ni mica la seva potència i velocitat. Medvédev va tenir un’break point’ als 44 minuts, però Alcaraz no li va donar opció de concretar-lo. I després, en el següent joc, li va fer el ‘break’ després d’un intercanvi de cops duríssims que va tancar a la xarxa amb una espectacular volea de revés, aixecant el puny i els espectadors dels seients. L’avantatge va ser suficient per emportar-se el segon set en 36 minuts.

Alcaraz anava disparat. Va tornar a fer ‘break’ (2-0) però va cedir la sacada en dues ocasions (3-2 i 4-3) fins a trencar la de Medvédev (5-3) i certificar el seu triomf en el primer ‘match ball’ amb una urpada de dreta creuada. Després d’1 hora i 52 minuts ja era finalista de Wimbledon.

Seguint Santana i Nadal

Alcaraz serà el tercer tennista espanyol de la història d’arribar a la final individual masculina de Wimbledon, després de Manuel Santana, que va guanyar el títol el 1966 i Rafael Nadal, que va vèncer el 2008 i 2010 i va ser finalista el 2006, 2007 i 2011. El 1921, Manuel Alonso va caure en la final prèvia que donava pas a enfrontar-se al campió de l’any anterior. 

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

En el torneig femení Conchita Martínez va guanyar el títol el 1994, Garbine Muguruza el va aconseguir el 2017 (finalista també el 2015) i Arantxa Sanchez Vicario va ser finalista el 1995 i 1996.

Amb 20 anys i 72 dies, Alcaraz serà el quart tennista masculí més jove de l’era Open (1968) d’arribar a la final de Wimbledon, després de Bjorn Borg, que va guanyar el títol el 1976 (20 anys i 27 dies); Boris Becker que va guanyar el 1985 (17 anys i 227 dies) i 1986 (18 anys i 226 dies) i Nadal que va ser finalista el 2006 (20 anys i 36 dies).