Començar la Festa pensant en els altres

Concerts, festes al carrer, correfocs, esport a l'aire lliure, exhibicions artístiques, festivals infantils... la multitud d'activitats de la Festa Major de Terrassa sempre tenen alguna cosa en comú que sol passar inadvertit: una ambulància de la Creu Roja. ¿A quants nens els deuen haver curat una esgarrinxada? ¿Quantes emergències deuen haver atès en els espectacles de foc en tots aquests anys? S'ho poden imaginar.

“Més de 600 persones que treballem perquè tots puguem disfrutar”, així començava aquest divendres Marta Guasch el pregó de la festa més important de l'any a Terrassa. Marta treballa com a voluntària de la Creu Roja des de 1996, no és ningú conegut, ni artista, ni xef, ni humorista. És una ciutadana més desitjant a tots els que es van acostar ahir al Raval de Montserrat una festa divertida i segura, parlant com ho faria amb qualsevol veí. 

A les vuit en punt totes les campanes de Terrassa van repicar, com si volguessin animar el Drac en el descens de la muntanya de Sant Llorenç i el seu recorregut pels carrers fins a arribar a l'ajuntament. El divendres de Festa Major va començar seguint les tradicions de sempre, amb desenes de nens i nenes esperant l'arribada de l'estimat -i temut- Drac i admirant els ciutadans gegants plantats en un cantó de la plaça.

Marta Guasch va canviar el curs de la tarda. “Vivim moments difícils, tots tenim algú pròxim que necessita ajuda”, sens dubte el pregó més realista i humà de tota la història de les festes de la ciutat. La gent l'escoltava amb certa admiració, perquè Marta explicava com el voluntariat és “la seva forma d'entendre la vida” i aconseguia transmetre l'esperit de festa sense oblidar la necessitat de prestar atenció al que ens envolta.

Per fi, els gegants de Terrassa van començar el seu ball majestuós, delectant els petits bocabadats damunt de les espatlles dels seus pares. La gent va començar mirant al cel, pendents d'una tímida pluja, i va acabar per unir-se a les gralles i al so inconfusible del ball dels Bastoners. Esperaven resoldre l'enigma d'aquest any: ¿Quina cara apareixeria en el nou capgròs? El Casinet de l'Espardenya ha revelat ràpid la seva identitat: l'escriptor Jaume Cabré, amb ulleres i el seu inconfusible bigoti, és el nou membre de la colla dels Nans de Terrassa. Escriptor de grans novel·les com 'Les veus del Pamano' o 'Jo confesso', ell mateix ha xocat la mà a la seva reproducció de cartró-pedra al balcó de l'ajuntament, entre riallades.

La festa s'inaugurava al cor de la ciutat, mentre la Rambla s'omplia de gent sospirant per xurros, tapes i 'crêpes' i la Plaça Vella acollia un any més la tradicional Ballada de Sardanes. El cel va aguantar i només algunes gotes es van atrevir a desafiar la gran festa del foc, el Raval Infernal. El Drac va estar esperant tota la tarda l'ocasió d'alliberar el seu foc amb la Pàjara de Terrassa, fidel i serpentejant companya, i els Diables de Terrassa. Una dansa de llum, so i calor, alimentada per desenes d'apassionats pel foc disfrutant entre guspires i salts.

Notícies relacionades

«Preservem la Mola»: 2.000 persones demanen a Change.org conservar el seu restaurant

Detenen un home per dos atracaments a gasolineres de Terrassa utilitzant un ganivet

Gairebé mitjanit, remolins de gent passejant pels carrers més cèntrics, de la Rasa al Vapor Gran, mirant d'escollir entre música gospel, jazz, orquestra o els concerts d'Estúpida Erikah i Mishima. Ciutadans de totes les edats van lluir amb orgull el mocador solidari de la festa, els beneficis del qual es destinen al Rebost, el banc d'aliments de Terrassa. Ha començat una Festa Major que conserva la seva essència tradicional i es transforma en una mobilització solidària i multicultural.

Llegiu més informacions de Terrassa a l'edició local