Terrassa davant les municipals: Ballart busca la revàlida davant el rearmament socialista

La primera meitat del mandat polític a Terrassa, d’acord amb la tònica local del país, va estar marcada per la pandèmia de la covid-19 (unes 700 defuncions locals fins a finals de juliol). D’una banda, el ple municipal va arribar a un acord unànime per un Pacte de Ciutat postcovid enfocat en la reactivació econòmica, la cohesió social i el medi ambient. De l’altra, el consistori va crear un pla de xoc de 17 milions d’euros (el pressupost local d’aquest any és d’uns 280 milions), als quals posteriorment s’han sumat uns quants més de superàvit.

La segona part del mandat actual, marcada pel «pas enrere» de l’alcalde Jordi Ballart per atendre el càncer del seu fill, ha estat vertebrat per l’explicitud permanent de l’entesa entre Tot per Terrassa i ERC a favor d’el canvi, en contrast amb les quatre dècades d’hegemonia socialista.

En aquest context i com a balanç de mandat, els socis de govern presumeixen d’haver inclòs els drets humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el programa de govern; d’aprovar un nou Pacte Local d’Ocupació i del lideratge polític de Terrassa en l’associació Arc Metropolità, a través de la qual nou municipis –Terrassa, Sabadell, Rubí i Mataró en són alguns– reclamen deixar de ser el «pati del darrere» de Barcelona.

La sensació d’inseguretat, especialment al barri de Ca n’Anglada, també ha centrat el debat polític a Terrassa d’aquest mandat. Mentre que l’oposició i els sindicats han criticat la falta de policies locals, l’executiu local reivindica l’increment de places fins a les 259 a finals del 2023 –tenen les 300 com a horitzó– i reclama més Mossos a la ciutat.

El principal interrogant polític a Terrassa de cara a les municipals del 2023 és si Tot per Terrassa, candidatura liderada per l’alcalde Ballart, màxim responsable de la ciutat des del 2012 (per llavors al PSC) i que ja ha confirmat que es presentarà a la reelecció, aconseguirà revalidar el poder electoral collit el 2019, assentant-se així com a candidatura municipalista amb més múscul local que les grans sigles, un cas excepcional en la regió metropolitana.

El punt de partida de Ballart és la relació de confiança sòlida forjada amb ERC, que té opcions de mantenir-se en la tendència electoral. Una de les màximes argumentals de l’alcalde durant el mandat ha sigut ubicar conceptualment en l’oposició el PSC (des de la formació asseguren que els socialistes «no són una línia vermella», tot i que l’alcalde ha reconegut amb ells «relacions difícils de recuperar» des que en va marxar), en ple procés de rearmament després de la pèrdua de pes els últims anys (dels 13 regidors del 2007 als 7 d’avui), amb la diputada Eva Candela com a nova alcaldable.

Un altre dels focus d’interès en el tauler polític de Terrassa és com afectarà l’actual composició del ple el fet que la marca dels comuns i de Podem comparteixin llista en aquesta ocasió. En les municipals del 2019 no ho van fer i cap de les dues va obtenir representació: els comuns, per un grapat de paperetes, malgrat que entre totes dues van sumar més vots que Ciutadans, que actualment té tres regidors. La «pesca» de vots en l’espai dels comuns de Tot per Terrassa, que també va captar el vot socialista descontent, també explica el fenomen.

Finalment, en el flanc de la dreta també s’haurà de veure com es reparteix el pastís, tot i que aquest costat de l’eix ideològic de Terrassa és menys suculent. Ciutadans, en ple declivi nacional, lluitarà per la supervivència mentre que el PP intentarà recuperar terreny perdut; Junts –liderats per Meritxell Lluís, que va rellevar l’exconseller Lluís Puig– lluitarà per posar fi a la sagnia postconvergent (el 2011, la CiU liderada per l’exconseller Josep Rull va ser la segona força de Terrassa amb 9 regidors) i Vox mirarà d’irrompre en el ple (en les catalanes del 2021, la ultradreta va obtenir a Terrassa una quota de vot del 9,21%, 7.195 paperetes, de sobra per obtenir representació si s’extrapola la dada a escala local).