Deu lluites veïnals que marcaran les eleccions municipals a Catalunya

No és una novetat la generalització estesa a les lluites veïnals del territori català per conquerir una sanitat pública i universal. No obstant, de cara a les pròximes eleccions, la CONFAVC ha marcat unes directrius orientades a les competències de les administracions locals. O el que és el mateix, un full de ruta per complir aquest oasi anhelat: «la vinculació específica dels consistoris amb els CAPs amb l’objectiu d’establir unes línies de treball conjunt que puguin fructificar amb programes de salut concrets; la creació de xarxes comunitàries que incorporin els diversos agents dels territoris». 

No obstant, la confederació va fer un reconeixement a la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, guardonada avui amb el premi (Re)coneixements Veïnals, per la seva lluita constant per impulsar la sanitat pública a Sabadell.

Una altra creixent disputa que pretén agafar les regnes davant les municipals és la plena igualtat entre homes i dones, en què la CONFAVC vol posar la lupa en «l’urbanisme, la mobilitat i la prevenció de les violències de gènere».

Així mateix, i per aconseguir aquests objectius, plantegen als consistoris «impulsar una educació feminista en espais no formals, facilitar eines per prevenir les violències i promocionar plans locals d’igualtat amb participació comunitària». L’agrupació destaca les associacions de Sant Boi de Llobregat, pioneres d’aquestes polítiques en clau feminista.

En tercer lloc, des de la CONFAVC es pronuncien també desfavorablement sobre la creació de «macroprojectes» amb gran afectació social a les ciutats. Específicament, l’organització denuncia l’aposta generalitzada d’aquests projectes, els quals qualifica de «depredadors del territori i de l’economia». Per exemple, les associacions veïnals de la confederació s’han manifestat aquests últims anys contra l’ampliació de l’aeroport del Prat o l’execució de la B-40.

Al seu torn, des de la CONFAVC destaquen la victòria a Badalona amb el rebuig del projecte d’Adif que tenia la voluntat de col·locar les pantalles acústiques a dos trams de la rambla de Santa Madrona «per reduir el soroll dels trens».

La CONFAVC vol actuar –amb el compromís de l’administració municipal– com a trampolí del comerç local, i apostar així per polítiques conciliadores amb la vida dels treballadors del petit negoci. Denuncien la creixent construcció de «centres comercials a l’exterior de la trama urbana consolidada dels municipis», fet que accelera «el buidat de malla comercial urbana i posa en la tessitura la vida del comerç local».

No obstant, destaquen la pugna fallida de la FAV de Barcelona davant la proposta del consistori que permet l’obertura de tot el comerç els diumenges i els dies festius durant quatre mesos a l’any, així es pronunciava una dependenta a Entre Tots d’EL PERIÓDICO. En aquesta línia, cal recordar que l’actual crisi del model comercial de Ciutat Vella situa aquesta disputa com un dels grans cavalls de batalla del pròxim mandat, amb la pressió afegida de la reforma de la Rambla i la Copa Amèrica.

En cinquè lloc hi ha el padró. Per al moviment veïnal –i també en paraules del Fòrum de Síndics–, l’empadronament actua com «la porta a l’accés a drets substancials, com ho són l’educació i la sanitat públiques».

No obstant, els obstacles administratius a l’empadronament de persones en situació d’exclusió residencial s’han enquistat els últims temps, i per aquesta raó la CONFAVC insisteix en l’obligació dels consistoris de registrar a qui ho vulgui, «tot i que no tingui ni papers ni domicili». Aquesta rèmora és una cursa de fons per a l’Hospitalet de Llobregat, concretament per a l’Associació de Veïns de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, que es manifesten aquest dijous, dia 27 d’abril, per clamar contra «aquesta desigualtat».

La remunicipalització –recuperar serveis bàsics que abans gestionaven operadors privats i situar-los en l’àmbit públic– està en l’ordre del dia de la CONFAVC i, també, és una lluita estesa a diferents territoris.

La CONFAVC exemplifica la lluita amb el moviment veïnal de Terrassa, que va passar de trobar-se sota el control de l’empresa privada Mina d’Aigües –va assumir el servei durant 75 anys– a ser sota el paraigua de l’ajuntament a través d’una empresa pública. El 2017, el ple de la cocapital vallesana va donar carpetada a un tema que es va tornar incòmode per a la localitat i que va néixer a partir de la petició ciutadana. Cal recordar que des del 1996 s’han produït almenys 835 casos de remunicipalització dels serveis públics internacionals, que afecten més de 1.600 ciutats a 45 països, segons el Transnational Institute. 

La sostenibilitat i la preocupació ambiental són un tema que és en boca de tots, atès el preocupant context de sequera, un túnel on no es pot identificar llum. També la CONFAVC vol posar els punts sobre les is, des de l’àmbit municipal, i proposar als consistoris «actuar als entorns urbans, parcs naturals i parcs urbans amb respecte envers els animals».

La confederació ho exemplifica amb una victòria en mans de l’Associació Veïnal de Montcada i Reixac: la recuperació del Rec Comptal, un espai verd i molt utilitzat pels veïns, però que no complia les condicions adequades per a la circulació de persones, un triomf que va començar a ser conquerit el 2015 quan es van iniciar les obres per a la seva transformació.

La lluita número vuit se centra en la creixent problemàtica del desenvolupament de l’amian. Les diferents ciutats agrupades sota el paraigua de la CONFAVC proposen la «creació de la taula de l’amiant al municipi», que agruparia el moviment veïnal i altres entitats, així com els grups municipals, per marcar un full de ruta que comenci per l’elaboració d’un cens de l’amiant. També aposten per les campanyes informatives a la ciutadania i diversos debats. Badia del Vallès va començar a posar fil a l’agulla davant l’auge i la preocupació d’aquest material, i va dibuixar un mapa a tots els edificis on hi ha amiant.

Una dècada. Aquest és el temps de vida que donen des de la CONFAVC a la crisi habitacional, amb la proposta de creació d’«un pla estratègic a 10 anys vista». En aquest sentit, pretenen posar les piles als consistoris i proposen un «pla del municipi d’una política tendent a disposar de sòl públic per construir vivendes socials». L’agrupació veïnal destaca la lluita de Ciutat Meridiana, on, com a mínim, es produeix un desnonament per setmana.

Finalment, i complint la desena lluita, per a la CONFAVC la mobilitat ha de complir els paràmetres següents: «pública, accessible i sostenible», si no, no és mobilitat. En aquest sentit, l’agrupació es manifesta que s’ha de fomentar una planificació coordinada entre les administracions competents articulada amb «mesures que enforteixin les alternatives al cotxe privat».

No obstant, projecten unes ciutats «amb vies pedalables i per als vianants i una pacificació del trànsit a motor potenciant que les flotes de vehicles municipals siguin elèctrics».