Eleccions a Terrassa: el que cal saber per votar el 28M

Les qüestions clau del mandat 2019-2023 que has de tenir en compte per votar a Terrassa el 28M són les següents:

• L’històric debat del Quart Cinturó. La millora de la mobilitat interna; la millora de la connexió amb Sabadell i Castellar; la descongestió de l’avinguda Vallès, la carretera de Matadepera i el barri de Can Roca són els arguments de les formacions favorables a la construcció de la Ronda Nord (o Quart Cinturó): Tot per Terrassa, el PSC, Junts per Terrassa i Ciutadans. Per contra, entre els crítics hi ha ERC –amb una secció local, en contra, que s’enfronta a l’executiva nacional, a favor– i En Comú Podem. Les dues formacions, partidàries del transport públic i d’una ronda urbana, denuncien que la infraestructura alteraria la biosfera i el medi ambient de la ciutat, defensant que la mobilitat s’ha de concebre de «manera global».

• Sensació d’inseguretat a Ca n’Anglada. La sensació d’inseguretat, especialment al barri de Ca n’Anglada, també ha centrat el debat polític a Terrassa durant aquest mandat. Mentre l’oposició i els sindicats han vingut criticant la falta de policies locals, l’executiu ha reivindicat l’increment de 270 places dels Mossos per arribar aquest mandat a un total de 761 agents. Per la seva banda, quan els socialistes van estar al capdavant del consistori van impulsar el projecte d’esponjament del barri, que avui dia encara està vigent. Es pot recordar que el ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar, per unanimitat, la creació d’una taula de treball per al projecte ‘Futur Ca n’Anglada 2030’. Des de Ciutadans denuncien que la creació de l’oficina d’afectats per «les okupacions conflictives» no ha prosperat.

• La modernització del servei de neteja. Es tracta d’un dels principals desafiaments de cara al pròxim mandat i una preocupació recurrent de la ciutadania egarenca, segons el baròmetre municipal del 2022. «És una evidència que els serveis de neteja han quedat obsolets», manifesten fonts del Govern municipal, que posen en relleu que la «sensació de brutícia existeix perquè la ciutat és vella». Tots els grups municipals prometen millores en la neteja sota el mateix consens: l’impuls d’un «pla de xoc».

• Accés a la vivenda. Durant aquest mandat, Terrassa ha prioritzat la promoció de vivenda pública. A tall d’exemple, la seva regulació local dels preus del 30% de les vivendes de nova construcció perquè siguin assequibles; l’impuls del Pla Local de Vivenda 2019-2025; la transformació de les naus industrials abandonades del barri Segle XX en zona de pisos; a més de les sancions a grans tenidors amb pisos buits. Davant la preocupació generalitzada per la pujada de preus, tots els programes de les formacions municipals guarden un espai per a la gestió de la vivenda.

• Descontentament de la policia local. La relació entre l’ajuntament i el sindicat de la policia local SPL-CME ha sigut tensa durant bona part del mandat. L’entitat sindical ha reivindicat millores en els drets laborals i ha denunciat la falta de comunicació entre del consistori sobre els agents a cobrir. Des de Ciutadans lamenten que el cos policial «hagi de recórrer a les seves xarxes socials per reclamar més recursos», mentre que des del govern municipal manifesten que les relacions actuals són bones i treballen per a la millora de les seves condicions i la incorporació de més policia de proximitat».

L’escenari polític a Terrassa de cara al 28M s’entreveu propici per a Tot per Terrassa, la candidatura liderada per l’alcalde Jordi Ballart, que va estripar les cartes locals el 2019. El principal interrogant de la tercera ciutat catalana és si l’‘efecte Ballart’ aconseguirà revalidar el poder electoral aconseguit el 2019, consolidant-se així com una candidatura municipalista amb més múscul local que les grans sigles, un cas excepcional a la regió metropolitana.

Durant els quatre anys de mandat, Ballart ha consolidat una relació de confiança sòlida amb ERC, els seus socis de govern. Un pacte que té elements de prosperar després de les eleccions: «Ens hem entès molt bé i hem aconseguit treure el gris de Terrassa», manté la candidata d’ERC, Ona Martínez.

A més, una de les màximes argumentals de l’alcalde durant el mandat ha sigut ubicar conceptualment en l’oposició el PSC, en ple procés de rearmament després de la pèrdua de pes dels últims anys (dels 13 regidors del 2007 als 7 d’avui), amb la diputada Eva Candela com alcaldable després de recollir el testimoni de l’exalcalde Alfredo Vega.

Un altre dels focus d’interès és com afectarà la composició del ple el fet que les marques dels Comuns i Podem comparteixin llista. En les municipals del 2019 no ho van fer i cap de les dues va obtenir representació. El fenomen s’explica per la ‘pesca’ de vots de Tot per Terrassa en l’espai dels Comuns. No obstant, en aquests comicis pretenen recuperar la seva representació i la llista d’En Comú Podem està encapçalada per Agnès Petit, responsable de la secretaria de municipalisme dels morats.

Respecte al flanc de la dreta, Ciutadans, en ple declivi nacional, lluitarà per la supervivència mentre el PP mira de recuperar terreny perdut; Junts –liderats per Meritxell Lluís, que va rellevar l’exconseller  Lluís Puig– batallarà per posar fi a la sagnia postconvergent (avui amb 2 regidors, si bé el 2011 la CiU liderada per l’exconseller Josep Rull va ser la segona força de Terrassa amb 9 edils).

Aquests comicis de Terrassa tindran la particularitat que les principals candidatures municipals estan liderades per dones, a excepció de Tot per Terrassa.

De cara a les eleccions municipals del 28M, aquesta és la informació útil que has de tenir en compte per exercir el teu dret a vot:

• Com saber on votar. Per saber en quin col·legi electoral has de votar el 28M, entra en aquest enllaç, omple les teves dades personals i consulta quina seu de la ciutat et correspon.

• Aquestes són totes les candidatures. A més de les formacions amb actual representació municipal, aquí pots consultar la llista completa de les 14 candidatures que es presenten als comicis locals del 28 de maig.

• Participació del 2019. La participació juga un paper determinant en les eleccions municipals: com més participació, més difícil és arribar al llindar mínim del 5% de vots per obtenir representació municipal. Perquè ho tinguis en compte, tal com pots consultar aquí, la participació de les municipals del 2019 a Terrassa va ser del 61,34%, una dada que va millorar respecte a les municipals del 2015 (54,64%) i el 2011 (48,68%).