L’hospital penitenciari de Terrassa, 30 anys combinant l’atenció mèdica avançada a reclusos

Poca gent ho sap, però Catalunya compta des de 1993 amb un hospital dedicat únicament als presos i se situa a Terrassa. Es tracta d’una experiència única a Espanya i de les poques d’Europa, i l’ACN l’ha pogut visitar.

El centre atén una població de menys de 10.000 persones i està vinculat a l’Hospital de Terrassa. S’hi visiten els presos amb alguna afecció que no pot ser diagnosticada o tractada en els serveis mèdics de cada centre penitenciari i s’hi queden ingressats si fa falta. Anteriorment això es feia en una planta de l’Hospital Clínic de Barcelona però el nou sistema és molt més còmode: combina les instal·lacions mèdiques d’un hospital petit o comarcal amb les mesures de seguretat d’un centre penitenciari. Mai s’ha produït cap incident de seguretat greu.

En un extrem del recinte de l’Hospital de Terrassa, entre les dues cocapitals del Vallès Occidental, hi ha un edifici no gaire gran i bastant discret de dues plantes, la Unitat d’Hospitalització Penitenciària (UHP), adscrita, com l’hospital, al Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que atén centenars de milers de ciutadans de la comarca. El visitant extern ja pot veure a l’entrada que hi ha un escàner i un arc detector de metalls, una cosa més pròpia d’una presó que d’un hospital. Però els presos no entren per aquesta porta. Ho fan a través d’un túnel en el qual els porten els vehicles policials o, en cas d’urgència mèdica màxima, l’ambulància. El túnel està tancat pels dos costats amb grans portes metàl·liques de seguretat.

Mai estan totes dues portes obertes simultàniament, com passa constantment a les presons i en aquest hospital penitenciari. Allà és on es realitza l’intercanvi dels responsables de seguretat. Els Mossos es queden fora, i els funcionaris penitenciaris, com passa a les presons, es fan càrrec de la seguretat interior.

A dins hi ha moltes més càmeres de seguretat que als hospitals i moltes més portes que barren el pas i que només s’obren per ordre d’un funcionari de vigilància que avisa per ràdio a la sala de control. Per la resta del funcionament de l’edifici, és tot similar a un hospital convencional, amb petites excepcions anecdòtiques: hi ha una cabina de telèfon al passadís perquè els presos no poden portar telèfon mòbil, i es pot fumar a les sales d’espera, perquè el tabac pot calmar certes tensions, com passa a la presó.

A la planta baixa es troben les consultes externes de les diverses especialitats. Sempre hi ha algun metge de guàrdia i altres metges poden traslladar-se des de l’Hospital de Terrassa a la unitat penitenciària simplement travessant un pont entre els dos edificis.

També sovint es traslladen els presos de l’UHP a l’hospital si algun aparell mèdic, sobretot de diagnòstic, no és present a l’UHP. Això pot incomodar altres visitants del centre hospitalari ordinari, però s’intenta que no interfereixi massa en les visites i els presos no s’esperen a la sala d’espera sinó que són traslladats quan el metge ho indica.

L’equip del CST presta atenció especialitzada ambulatòria a les presons de Quatre Camins, Joves (La Roca del Vallès), Brians 1, Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) i Dones de Barcelona, per les especialitats de medicina interna, dermatologia, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia general, optometria, ginecologia, pediatria, diagnòstic per la imatge i rehabilitació.

L’UHP atén les consultes externes d’especialitats de digestiu, urologia, pneumologia, nefrologia, endocrinologia, hematologia, medicina interna, cardiologia, oncologia, reumatologia, otorrinolaringologia, oftalmologia, neurologia, cirurgia general, toràcica, vascular, plàstica, ortopèdica així com electrocardiogrames, electromiogrames, electroencefalogrames i espirometries.

També atén els hospitals de dia oncològic i general que han programat l’activitat de manera habitual. Pel que fa a les exploracions addicionals com TAC, ressonàncies magnètiques i ecografies ginecològiques, es realitzen a l’Hospital de Terrassa.

A l’UHP hi ha una plantilla fixa d’infermeres i auxiliars d’infermeria, mentre que els metges van canviant segons l’especialitat i les visites que tenen, i procedeixen de l’Hospital de Terrassa. Tots els professionals que hi treballen ho fan de manera voluntària, però gairebé cap dels metges de l’CST s’ha negat mai a visitar un pres.

«L’entorn més segur possible»

El director de l’àrea de salut penitenciària, Joan González, destaca en l’ACN la modalitat de visita telemàtica que millora l’eficiència del sistema, ja que es redueixen els trasllats i s’augmenta l’activitat tant en número com en especialitats. Des de Brians 1 i 2 s’ha activat la visita telemàtica asíncrona amb fotografia o sense de l’especialitat de dermatologia.

Notícies relacionades

Mustapha Ben El Fassi: la desconeguda història a Terrassa del primer síndic musulmà de Catalunya

S’esfondra el sostre d’una casa en obres al nord de Terrassa quan se’n comprovava l’estat

González diu que el funcionament intern del centre és com qualsevol altre hospital malgrat alguns condicionants, com les portes tancades i la presència de funcionaris de presons que acompanyen els interns a les visites tot i que respecten la «intimitat» de les consultes mèdiques. «És l’entorn més segur possible». Un dels principals aspectes que han de tenir en compte els professionals és no oblidar-se de l’instrumental mèdic sobre taules o altres llocs, sobretot en el cas d’eines tallants.

Llegeix totes les notícies de Terrassa a EL PERIÓDICO Terrassa