‘Referents locals’: Terrassa (8)
Mustapha Ben El Fassi: la desconeguda història a Terrassa del primer síndic musulmà de Catalunya
Amb veu i somriure ferms, reitera en múltiples ocasions que és el síndic d’una ciutat, no únicament del col·lectiu marroquí. La gent el coneix, el saluda pel carrer i li explica els seus problemes, la majoria relacionats amb les dificultats entorn de la vivenda. Així es defineix i es reivindica Mustapha Ben El Fassi (L’Arche, 57 anys), l’actual síndic de Terrassa (Vallès Occidental) i el primer musulmà síndic de tot Catalunya.
El Fassi va ser elegit –entre set candidats més– per la ciutadania el 15 de desembre. Va aconseguir 1.220 vots (el 36,7% del total), pràcticament el doble de les paperetes que apostaven pel segon candidat, Pau Cónsola (655). Posteriorment, el resultat es va elevar a la junta de portaveus municipals, que va ratificar la designació d’El Fassi per unanimitat (en aquell moment no estava Vox, que segons El Fassi és molt crític amb la seva figura). Així, el 16 de desembre del 2023 va assumir la posició de Síndic de Greuges de Terrassa per un mandat de cinc anys. En la votació hi podien participar els empadronats a Terrassa de més de 16 anys, però únicament va votar l’1,76% del cens (3.324 persones).
La seva elecció com a síndic el desembre de l’any passat va ser un esdeveniment històric. Admet que els resultats van ser molt sorprenents: «Jo vaig ser el primer que em vaig sorprendre pel resultat», i que suposava que guanyaria Cónsola, que figurava com a favorit en les tertúlies i en el teixit associatiu de la ciutat. De fet, El Fassi explica que dies abans de les eleccions es va acostar personalment a Cónsola per expressar-li el seu «suport quan fos elegit candidat».
Així, la victòria incontestable d’El Fassi va suposar un revulsiu no únicament per a part dels veïns, sinó també per a ell mateix: s’havia convertit en el primer musulmà síndic de la història de Catalunya, tal com confirmen des del Síndic de Greuges de Catalunya; «¡i de tot Espanya!», reivindica El Fassi, que a partir del 16 de febrer del 2023 va substituir Isabel Marqués, que havia estat 13 anys al capdavant de la sindicatura municipal i amb la qual el El Fassi ja havia col·laborat.
La Comunitat Musulmana de Terrassa, ubicada al barri de Ca n’Anglada, no passa desapercebuda. Segons les últimes xifres d’Idescat (2022), Terrassa compta amb 13.674 veïns d’origen marroquí (43,39% del total d’estrangers); en xifres relatives, la ciutat està únicament per darrere de Barcelona, 14.954 habitants (4,16% del total d’estrangers).
De fet, el síndic va ser president de la Comunitat Musulmana de Terrassa durant vuit anys (2012-2020) i ha sigut membre fundador del Consell Interreligiós de Terrassa, que busca facilitar la cohesió de la societat i fomentar el coneixement de les cinc confessions religioses existents al municipi (arxidiòcesi catòlica, comunitat musulmana, comunitat bahá’í, esglésies evangèliques i església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, segons s’apunta des del consistori).
De químic a síndic
El viatge a Catalunya de Mustapha Ben El Fassi es va produir de manera escalonada entre el 1989 i el 1990. «Era estudiant a la Universitat del Marroc (estudiava Química) i a Espanya no tenia visat. Venia a treballar i passava dos mesos treballant aquí, junt amb el meu germà, i després, tornàvem al Marroc. Ho vaig fer durant dos estius. Anàvem a la frontera, ensenyàvem la quantitat de diners que teníem i ens deixaven entrar. Però no era suborn ni res similar, ¿eh? Depèn del funcionari ens deixaven, amb permís per a dos o tres mesos. Les fronteres funcionaven així», recorda.
El 1995 –quan el síndic de Terrassa recorda que Espanya ja havia instaurat llavors el visat–, va venir a Catalunya per completar la seva tesi doctoral en química a la Universitat de Barcelona (UB). No obstant, no la va arribar a presentar mai i el seu camí el va portar en una direcció diferent, Llavors va decidir estudiar Ciències de l’Educació a la Universitat Ramon Llull, una decisió va marcar l’inici del seu «compromís social per l’educació i el benestar de la comunitat».
Ben El Fassi no es va limitar a la seva tasca acadèmica; també es va convertir en un pilar fonamental per a la comunitat marroquina a Catalunya. Va fundar l’Associació d’Estudiants Investigadors Marroquins a Catalunya i va participar activament en l’Associació d’Estudiants Marroquins a Catalunya. A més, va ser un dels fundadors de l’Asociación Sociocultural LEER, i destaca el seu compromís amb la promoció de la lectura i la cultura.
La seva vida a Catalunya va fer que s’involucrés encara més en la comunitat i establís llaços sòlids a Terrassa i Barcelona. El 2002, va adquirir una vivenda a Terrassa, on va començar una nova etapa com a educador social en un centre de menors tutelats per la DGAIA de la Generalitat de Catalunya.
Mustapha Ben El Fassi reivindica que no es va presentar a la candidatura de síndic per obtenir feina: «Anava desbordat de feina i tenia un lloc fix des de feia 20 anys», reivindica. Detalla que s’hi va presentar perquè el país li va obrir la porta, i «ha garantit la seguretat» de la seva educació i la seva feina. «Vull potenciar el desenvolupament de la meva ciutat amb relació als drets humans», diu.
Notícies relacionadesA més, per a El Fassi, fins que una persona estrangera «no assumeix responsabilitats, no aconsegueix la plena integració en la ciutat». «Demanar ajuda, entrar a la discoteca o beure alcohol no són senyals d’integració, sinó d’assimilació», detalla. «Estic orgullós de treballar, de servir els ciutadans i ciutadanes de Terrassa. És una forma d’agraïment, estic molt agraït a la meva ciutat», conclou El Fassi, sense abandonar el seu característic somriure.
Llegeix totes les notícies de Terrassa a EL PERIÓDICO Terrassa
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia