Així és l'educació a Espanya, davant de la dels veïns europeus

En aquesta ja gairebé tercera dècada del segle XXI, el món de l’educació a Espanya i en tot l’àmbit occidental està vivint moments apassionants de grans canvis i algunes incerteses. La primera idea crucial per interpretar correctament els processos educatius que funcionen a Espanya i el seu entorn és que actualment tot fenomen educatiu ha de ser valorat en el marc de tres corrents culturals: la globalització, el postmodernisme i el postcolonialisme. En aquesta breu reflexió ens aturarem en els efectes de la globalització en l’educació i en alguns sistemes educatius seleccionats.

El resultat de la globalització

El fenomen de la globalització és un canvi paradigmàtic l’essència del qual es pot explicar en el fet que els estats nació han alterat les seves pròpies polítiques per funcionar a la nova arena internacional, i això ha afectat els seus processos d’elaboració de les mateixes polítiques. Hi ha un factor curiós en el corrent de la globalització, i és que no sembla haver-hi acord sobre si aquest procés exerceix un impacte unificador i homogeni als diversos països sotmesos al seu influx o si, al contrari, els seus efectes tendeixen a la diversificació de les polítiques nacionals. Reputats acadèmics especialitzats en la temàtica de la globalització, com el britànic Roger Dale, es refereixen a aquesta ambivalència com a la “paradoxa” de la globalització. I és que aquesta paradoxa denota que, en realitat, la globalització és un fenomen que opera, de fet, en aquestes dues direccions: uniformització i diversificació.

Els processos uniformitzadors de la globalització exerceixen un mateix efecte homogeni en l’educació de tots els països. Però la globalització no significa ni que el sistema mundial estigui menys “basat en els estats”, ni que els sistemes educatius vagin a ser deslligats de l’estat, ni que hi hagi raons per esperar un declivi dramàtic en la diversitat.

¿Què és la cultura escolar?

Podem afirmar que el concepte clau que apuntala la vigència dels estats nació en educació és el de “cultura escolar”, abordat per l’historiador de l’educació de la Universitat de Múrcia Antonio Viñao Frago, que defineix la “cultura escolar” amb epítets com “producte històric”, “tradició”, “regularitat”, continuïtat i persistència, i “sediment format al llarg del temps”.

És especialment oportuna la comparació de l’educació a Espanya amb aquella desenvolupada als tres països educativament més emblemàtics de l’àmbit occidental, països denominats “laboratoris educatius del segle XX” pel prestigiós i màxim comparatista espanyol, el catedràtic emèrit José Luis García Garrido. Aquests tres països són Alemanya, Anglaterra i França. Els seus sistemes educatius tipifiquen models educatius paradigmàtics, les tradicions dels quals han revelat un influx ple i directe en molts altres sistemes educatius del món, en entorns pròxims o llunyans.

Comparació amb Finlàndia i Alemanya

També cal donar algunes pinzellades educatives comparatives del nostre país en relació amb països d’excel·lència educativa internacionalment provada, com Finlàndia. La finalitat essencial de la confrontació comparativa no és cap altra que l’aprenentatge de l’esperit i l’experiència educatius d’altres països i la construcció d’una societat nacional i mundial d’índole humana, elevada, solidària i inclusiva.

Alemanya, a través del seu sistema educatiu, busca perpetuar l’esperit germànic, Deutschtum, dins i fora de les seves fronteres, en la seva ferma creença (no exempta de raó) de la importància de la seva contribució nacional a la civilització i a la riquesa de la cultura del món. Alemanya, certament, és un dels països de més fecunditat intel·lectual i cultural en les diverses branques de la ciència i la filosofia, a més d’en altres com la música. Aquest país ha exercit un influx clar a Finlàndia i els Estats Units, entre molts altres del món.

El comparatista García Garrido cataloga l’entitat educativa d’Alemanya com d’“esperit de conservadorisme antireformista” de gran tradicionalisme, afí al que posseeix Finlàndia, i ben diferent als trets progressistes que revelen sistemes educatius com el suec, a la qual cosa cal unir, en el cas de Finlàndia, una gran maduresa del consens social i una clara homogeneïtat social i educativa.

En el que es refereix a Alemanya i a Finlàndia, l’eslògan educatiu d’aquests dos països podria resumir-se en “la tradició educativa funciona, i el que funciona no es canvia”.

Anglaterra confia en el model empíric

Anglaterra, per la seva part, apunta a estendre, a través del seu sistema educatiu, dins i fora dels seus entorns geogràfics, els seus trets identitaris continguts en el terme d’Englishness, que al·ludeix a un pensament de desconfiança cap al sistema o la teoria, un rebuig de la teoria sistemàtica i de l’establiment de generalitzacions i una clara preferència cap a les veritats adquirides a través de l’experiència o la investigació del món empíric. Les seves innovacions i nombroses experiències educatives pioneres han influït grans zones geogràfiques de l’àmbit anglosaxó, com els Estats Unidos, Austràlia i algunes de les seves antigues colònies.

La lògica de França

França ha considerat sempre una obligació la seva missió –plena d’orgull i filantropia– de difondre la cultura llatina al món i d’estendre, mitjançant l’esprit française, la intel·ligència lògica de Descartes i Pascal o l’ordre de l’acurat estil de Racine. L’influx d’aquest país és visible als països mediterranis (Espanya, Itàlia, Grècia) i en altres com el Marroc.

Espanya ha acusat històricament un influx de França. No obstant, actualment el nostre país revela una gran heterogeneïtat i diversitat tant en l’àmbit polític com l’educatiu. El seu esperit hispanista ha sigut catalogat de “difícil” per acadèmics estrangers, el qual està conformat per un mosaic de sensibilitats diverses que, no obstant, ha resultat ser històricament molt atractiu i desitjat per voluntats foranes.

Nivells d’excel·lència a Espanya

Malgrat la polaritat social més gran i política existent al nostre país, l’educació espanyola ha aconseguit cotes notables en aspectes educatius com l’equitat, la gran provisió d’educació infantil, la integració escolar, l’educació intercultural, i s’ha revelat particularment excel·lent en els processos educatius desenvolupats a la xarxa de centres que conformen la denominada acció educativa d’Espanya a l’exterior, la qual exerceix amb l’emblemàtic Institut Cervantes. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

End of code. If you don't see any code above, please get new code from the Advanced tab after you click the republish button. The page counter does not collect any personal data. More info: http://theconversation.com/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

María José García Ruiz, professora titular d’Educació Comparada, UNED - Universitat Nacional d’Educació a distància

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.