Efectes del projecte del Govern
¿Els Pressupostos del 2019 beneficien l'economia?
Els comptes estan dissenyats com a eina perfecta per esgotar la legislatura, però provocaran que s'incrementi el dèficit i el deute públic
zentauroepp46539866 madrid 14 01 2019 economia la ministra de hacienda m jesus190114130626
El destí que espera elsPressupostos Generals de l’Estat de 2019 encara és incert. Tot i que el Govern els hagi enviat al Congrés per iniciar la seva tramitació parlamentària, no està clar que siguin aprovats per la necessitat de tenir els vots de les forces que van portar Pedro Sánchez a la Moncloa. Especialment difícil sembla en aquests moments que els recolzin els partits independentistes catalans, malgrat que recullen un notable augment de la inversió a Catalunya, per condicionar el seu recolzament a concessions d’índole política o judicial.
El Govern destaca que aquests Pressupostos tenen tres objectius: combatre la desigualtat, canviar estratègicament el model econòmic i controlar el dèficit públic. Vegem-les. Per complir el primer objectiu, els Pressupostos recullen l’increment més gran de la despesa social que es recorda, que ja suposa el 57%. Especialment significatiu és l’augment a les partides de pensions, que tornen a incrementar-se en funció de l’IPC, i de la despesa en dependència, que creix gairebé un 60%.
¿I el canvi de model productiu?
Més qüestionable és que aquests Pressupostos siguin una eina per “impulsar la productivitat i potenciar un creixement sòlid”. És destacable l’augment en algunes partides com ara la inversió en infraestructures i en R+D+I civil. Però, igual que una oreneta no fa estiu, uns pressupostos no incrementen la productivitat ni canvien el model productiu d’un país. Serien necessàries moltes més coses per transformar el model productiu espanyol, que, tot i que ens dolgui, continua sent el mateix que teníem abans de començar la crisi.
Finalment, tampoc sembla que aquests Pressupostos siguin els més adequats per controlar el dèficit públic, malgrat que hauran de cenyir-se a l’objectiu de dèficit que tenia definit el Partit Popular de l’1,3% del PIB i no de l’1,8% com pretenia el Govern. Per poder quadrar els Pressupostos a un objectiu de dèficit de l’1,3%, amb una expansió tan gran de la despesa social, el que s’ha fet és inflar les projeccions d’ingressos.
En efecte, resulta difícil pensar que la recaptació tributària pugui passar d’uns 210.000 milions d’euros el 2018 a més de 227.000 milions el 2019, malgrat els nous impostos (taxa Google i l’impost sobre les transaccions financeres, que aportarien una mica més de 2.000 milions) i l’augment que hi haurà en IRPF, Societats i fiscalitat del gasoil, fonamentalment, i que suposarien un 5.600 milions.
La resta de l’increment de la recaptació es fia a l’activitat econòmica més gran, a la lluita més gran contra el frau i, sorprenentment, a un artifici comptable que permetrà imputar aquest any 5.000 milions de l’IVA que no es van comptabilitzar el 2017.
El dèficit públic més alt de la UE
¿Compliran els Pressupostos, en cas de ser aprovats, l’objectiu de dèficit? Doncs sembla que no, perquè els nous tributs tardaran a entrar en vigor i perquè la menor activitat econòmica que s’espera (el Ministeri d’Economia acaba de rebaixar la previsió de creixement al 2,2%) difícilment permetran elevar la recaptació en un 14% com pronostica el Govern.
En aquest sentit, les previsions de la Comissió Europea, de l’FMI o de diversos serveis d’estudis nacionals situen el dèficit públic per sobre del 2% el 2019, cosa que sembla no importar gaire al Govern ni als que el recolzen.
Mantenir l’estabilitat pressupostària no deixa de ser una cosa enutjosa a què ens obliga Brussel·les, però en la qual no creu la nostra classe política, de manera que no s’hi acostuma a esforçar gaire. Només així pot explicar-se que, quan ens endinsem en el sisè any de creixement, els nostres comptes públics continuïn mostrant un voluminós desequilibri, el més alt dels 28 països de la Unió Europea el 2017.
Els Pressupostos de 2019 estan molt ben dissenyats des del punt de vista polític, perquè són l’eina perfecta per poder esgotar la legislatura.
Els increments en la despesa social i la inversió a Catalunya són els caramels perquè els socis parlamentaris del Govern els recolzin i són una excel·lent carta de presentació davant el seu potencial electorat. Però, desgraciadament, provocaran un increment del dèficit i del deute públic (malgrat que en termes relatius pugui disminuir), i per això augmentaran la posició de vulnerabilitat de l’economia espanyola.
Si desitja conèixer a fons els Pressupostos Generals de l’Estat, la Fundació Ciutadana CIVIO ha creat conèixer a fons els Pressupostos Generals de l’EstatCIVIOuna aplicació per explorar-losBelow is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Juan Carlos Martínez Lázaro, Professor d’Economia, IE University
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
Dèficit públic PP - Partit Popular PSOE Pressupostos Generalitat de Catalunya Catalunya Govern
