Els riscos d'una pràctica ritual
Les mutilacions genitals femenines: de la criminalització a la victimització
És necessari deixar de considerar les dones subsaharianes com a víctimes inermes i donar-los instruments per ser agents de canvi
victimizacion
Sota el terme general “mutilació genital femenina”, també coneguda a Espanya com a ablació de clítoris, l’Organització Mundial de la Salut classifica pràctiques molt diferents entre elles, tant pel grau d’invasió com per la seva difusió i efectes sobre la salut.
A causa de les insuficients condicions sanitàries en què es practiquen, aquests rituals d’iniciació sovint suposen un risc per a la salut, la gravetat de la qual varia en relació amb el tipus d’intervenció.
Aquests rituals són també coneguts com a circumcisió, escissió i infibulació.
- La circumcisió implica la remoció del prepuci clitoridi.
- L’escissió (també anomenada ablació del clítoris o clitoridectomia) consisteix a eliminar del tot el clítoris i pot incloure la remoció dels llavis majors i menors.
- La infibulació és la intervenció més dràstica i consisteix a suturar els llavis majors per deixar només un petit orifici per a l’orina. Es practica a Somàlia, el Sudan, Egipte i Kenya, i representa el 15% de les modificacions rituals. No obstant, els efectes tremendament perjudicials associats a la infibulació són erròniament associats a totes les modificacions rituals.
Més de 69.000 dones a Espanya
Amb les migracions internacionals aquests rituals han arribat a Europa. A Espanya viuen 69.086 dones provinents de països on es practiquen les modificacions rituals dels genitals femenins, de les quals 18.396 són nenes i adolescents en edat de ser sotmeses al ritual.
Tota mena de modificació ritual dels genitals femenins està condemnada a nivell internacional com a forma de tortura, violència cap a les dones i violació dels drets humans més bàsics, com ara la salut i la integritat física.
La seva erradicació és un dels objectius del Fons de Població de les Nacions Unides.
La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Convenció sobre els drets del nen són els dos instruments jurídics internacionals de referència.
La Unió Europea (UE) ha adoptat dues resolucions (2001/2035 i 2008/2071) que conviden els països de la UE a uniformar la legislació en aquesta matèria.
El 2011, el Consell d’Europa va adoptar el Conveni d’Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, que obliga a tipificar com a delicte les modificacions rituals dels genitals femenins.
El 2014, les Nacions Unides van adoptar una resolució per a la intensificació dels esforços mundials per a l’eliminació de la mutilació genital femenina.
És un delicte a tot Europa
A tots els països europeus les modificacions rituals dels genitals femenins estan tipificades com a delicte. Alguns països com França, Alemanya, Irlanda, Finlàndia o els Països Baixos les consideren una conducta delictiva inclosa en la categoria general de delicte de lesions. Altres països com Espanya, Itàlia, Bèlgica i el Regne Unit han tipificat les modificacions rituals dels genitals femenins com a delicte específic de “mutilació genital femenina”.
Persecució sense pena o criminalització sense persecució
França és l’únic país occidental on les modificacions rituals dels genitals femenins han sigut condemnades sistemàticament. No obstant, les penes han sigut suspeses condicionalment amb motiu de l’especial relació entre pares-condemnats i filles-víctimes. L’estratègia sembla ser la de la “persecució sense pena”.
D’altra banda, seguint una estratègia que sembla ser de“criminalització sense persecució”, als països que han previst un delicte específic en el seu codi penal, fins al moment no s’ha pronunciat cap sentència definitiva de condemna. En aquest sentit, val la pena recordar que a Espanya el Tribunal Suprem (STS 939/2013) ha absolt una mare senegalesa condemnada en primer grau a dos anys de presó.
Efectes de la criminalització
Als països d’origen, les modificacions rituals dels genitals femenins es prohibeixen i es despenalitzen de manera cíclica. Es tracta de normes consuetudinàries mil·lenàries que si es desobeeixen provoca un fort aïllament social, que és, sens dubte, més temut que l’amenaça d’una sanció penal. Al tractar-se de pràctiques amb un fort arrelament social, l’objectiu de desincentivar una conducta antijurídica es pot aconseguir millor a través de la participació activa de les comunitats interessades.
A més, el temor de la persecució penal ha tingut com a conseqüència l’allunyament del sistema de seguretat social de les famílies d’origen subsaharià, que deixen d’acudir a les revisions pediàtriques i ginecològiques, amb evident perjudici per a la salut de les nenes i adolescents que la llei pretén protegir. Sense supervisió mèdica, els efectes secundaris d’intervencions fetes en la clandestinitat posen en greu perill la salut. A més, l’empresonament dels pares crea evidents problemes addicionals que comprometrien el benestar de les nenes i les adolescents subsaharianes a Europa.
La criminalització no ajuda a aconseguir erradicar-les per dues raons fonamentals.
Primer, la definició de les modificacions rituals dels genitals femenins com a violència cap a les dones és problemàtica perquè invisibilitza que es tracta d’un ritual celebrat exclusivament entre dones. Nenes i adolescents en són víctimes, les mares i àvies són les qui cometen el delicte, i –parafrasejantSojourner Truth– ¿no són potser també elles dones?. El concepte de violència de gènere aspira a entendre i atacar les estructures socials que produeixen la discriminació i violació dels drets humans de les dones. Per això també és necessari un enfocament integral que permeti abordar la intersecció del gènere amb l’ètnia, l’edat i l’estatus migratori.
A més, les tradicions culturals no són immutables. Al contrari, són contínuament qüestionades i transformades pels qui conformen la seva vida d’acord a elles. La migració és en si mateixa un procés de transformació radical a través del qualles tradicions i costums adquireixen nous significats, creant noves possibilitats per a l’erradicació de pràctiques rituals nocives per a la salut.
No només les dones, no només els africans
La modificació dels òrgans sexuals no és una pràctica exclusivament femenina. La circumcisió masculina és un ritual d’iniciació difós a tots els països. Jueus i musulmans la practiquen per raons religioses a tot el món. No hi ha cap legislació que la prohibeixi. La circumcisió masculina és utilitzada de manera rutinària als hospitals nord-americans per raons presumptament mèdiques, encara que els seus danys per a la salut siguin denunciats cada vegada amb més vehemència.
La modificació dels òrgans sexuals femenins no és exclusiva tampoc de les comunitats subsaharianes.
Per raons estètiques, a Europa es practiquen extensivament modificacions dels òrgans sexuals femenins. La difusió de la cirurgia per a l’augment de pit creix exponencialment als països occidentals des de fa dècades, malgrat l’escàndol provocat per la falta de seguretat de les pròtesis de silicona utilitzades.
També les intervencions cosmètiques per reduir els llavis vaginals i el clítoris, conegudes com a labioplàstia, augmenten la seva popularitat. Malgrat els efectes nocius per a la salut, obtingut el consentiment, aquestes intervencions es duen a terme a les clíniques estètiques de tot el món, fins i tot en menors d’edat.
La legislació que regula les modificacions del cos ha de garantir, en primer lloc, la igualtat de tracte, i eliminar tractes discriminatoris a raó de l’origen nacional, raça o ètnia. D’acord amb la legislació vigent, el consentiment de les dones adultes és suficient per fer qualsevol modificació corporal, excepte per raons rituals.
A més, s’ha d’eliminar la discriminació per raons de gènere. En un context on es pot practicar la circumcisió ritual en homes nounats, no és justificable la prohibició dels rituals sobre els genitals femenins. La integritat física hauria de ser tutelada per a tot el món, nenes i nens, deixant-los la llibertat d’intervenir sobre el mateix cos una vegada adults, tant per raons rituals com estètiques.
Respectar el ritual, eliminar el tall
Per tutelar la salut i la integritat física de nenes, nens i adolescents, nombrosos projectes que promocionen la difusió de rituals iniciàtics “sense tall” estan demostrant la seva eficàcia a l’Àfrica.
El 2010, l’Acadèmia Nord-Americana de Pediatria va proposar la “circumcisió sense tall” com un compromís no nociu que podria ajudar a crear confiança entre els centres mèdics i les comunitats subsaharianes desplaçades. Sense implicar la devaluació de la cultura africana en el seu conjunt, aquesta proposta preveu l’abandonament d’intervencions nocives per a la salut alhora que valoren el significat social del ritual.
Els projectes d’iniciació sense tall que s’han difós a l’Àfrica apoderen les dones i reconeixen la seva capacitat de transformar els rituals de manera eficaç per tutelar la salut i la integritat física de les seves germanes i filles.
També a Europa és indispensable involucrar-hi les comunitats interessades, escoltar les dones subsaharianes de la diàspora i deixar-los espais on repensar el significat sociosimbòlic dels seus rituals en el nou context migratori.
És necessari canviar la perspectiva, deixant de considerar les dones subsaharianes a Europa com a víctimes inermes i proporcionar-los els instruments necessaris, començant per la integració als països on viuen, per ser agents del canvi.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesMariaCaterina La Barbera, professora de Drets Humans, Universitat Nebrija
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
