¿Què passaria a la natura si desapareguessin els insectes?

Hi ha moltíssims insectes. Resulta molt complicat saber quants exactament, ja que el 80% ni tan sols encara han pogut ser estudiats pels taxònoms, però probablement existeixin prop de 5,5 milions d’espècies. Si hi sumem un altre tipus d’animals que també tenen exoesquelets i membres articulats, els coneguts comunament com a artròpodes (entre els quals s’inclouen els àcars, les aranyes i les oniscidees, és a dir, els bitxos bola), és possible que facin un total de set milions d’espècies.

Malgrat la seva omnipresència en el regne animal, un informe va alertar recentment d’una ‘insectoapocalipsi’: els experts indiquen que la quantitat d’insectes està disminuint de manera alarmant, la qual cosa podria significar l’extinció a tot el món del 40% de les espècies d’aquests animals en les pròximes dècades.

Especialment preocupant és el fet que no coneixem els motius exactes pels quals això està passant. La intensificació de l’explotació agrícola i l’ús de pesticides semblen constituir gran part del problema, però no és tan simple; tot apunta que la pèrdua del seu hàbitat natural i el canvi climàtic podrien exercir també una influència a tenir en compte.

Alguns informes publicats en la premsa aventuren que els insectes podrien “desaparèixer en un segle”, però l’extinció completa és improbable. El cert és que si algunes espècies deixessin d’existir, d’altres ocuparien el seu lloc. No obstant, aquest empobriment de la diversitat podria portar conseqüències devastadores per a la fauna i la flora del planeta.

L’extens regne dels insectes

Resulta gairebé impossible exagerar la quantitat d’espècies d’insectes que existeixen. De fet, probablement la xifra de 7 milions sigui una àmplia subestimació. Es calcula que per cada insecte reconeixible n’existeixen sis de pertanyents a les anomenades espècies críptiques o bessones, és a dir, insectes amb una semblança tan gran que només poden ser diferenciats pel seu ADN. Per tant, si realitzem el càlcul i afegim el resultat a l’estimació inicial, el nombre potencial d’artròpodes ascendeix fins a 41 milions.

Anem més enllà. Cada espècie té diversos paràsits específics, la majoria dels quals són àcars, que també són artròpodes. Si fem una estimació a la baixa i considerem que cada insecte sol té un paràsit, ens situaríem en 82 milions d’artròpodes. Al món hi ha uns 600.000 vertebrats (animals que tenen columna vertebral), per la qual cosa s’establiria una relació de 137 espècies d’artròpodes per cada espècie de vertebrat.

Van ser números marejadors com aquests els que van fer que el físic i biòleg Sir Robert May declarés el 1986 que “en resum, totes les espècies [animals] són insectes”. El que va ser assessor científic en cap del govern britànic va demostrar habilitat en el càlcul de grans números, ja que aquesta ocurrència sembla no diferir gaire de la realitat.

---

 

      Llegiu-ne més:      Insect 'Armageddon': five crucial questions answered

---

La diversitat és realment sorprenent. ¿Quants insectes (que no espècies) moririen en una extinció a gran escala? ¿Quant deuen pesar? La importància des del punt de vista ecològic dependria de les respostes a les dues preguntes. Curiosament, els insectes són tants que, malgrat la seva mida, en conjunt el seu pes supera àmpliament el dels vertebrats.

L’entomòleg E. O. Wilson, potser un dels ecologistes més cèlebres de la seva generació, va estimar que cada hectàrea de la selva amazònica habitada per tan sols dotzenes d’ocells i mamífers acull més de mil milions d’animals invertebrats, dels quals la majoria són artròpodes.

Cada hectàrea contindria uns 200 quilos de pes sec de teixit animal, dels quals el 93% pertanyerien a cossos d’invertebrats, i d’aquest percentatge, un terç serien únicament formigues i tèrmits. Aquestes dades no afavoreixen la nostra visió de la naturalesa centrada en els vertebrats.

Furcifer balteatusRyan M. Bolton/Shutterstock

Els inestables fonaments de la vida

El rol que aquestes diminutes criatures tenen en aquest gran sistema que és la naturalesa no és cap altre que el d’alimentar-se i servir d’aliment a altres espècies. Els insectes són el component essencial de gairebé qualsevol cadena alimentària terrestre; aquells que mengen insectes (la majoria) aprofiten de les plantes l’energia química procedent de la llum del sol per enfortir els òrgans i els teixits animals. El treball és feixuc, i per això es diversifica en múltiples tasques.

Les erugues i les llagostes masteguen fulles de plantes, els àfids i els fulgoromorfs n’absorbeixen el suc, les abelles aconsegueixen el pol·len i en beuen el nèctar, i els escarabats i les mosques en mengen els fruits i en destrossen les arrels. Fins als arbres més grans veuen traspassat el seu tronc per les larves d’insectes que s’alimenten de la fusta.

Aquests insectes herbívors són devorats, capturats, eliminats o parasitats per altres insectes, que al seu torn són consumits per altres animals de més mida. El cicle arriba a tal punt que hi ha insectes que s’alimenten de plantes que moren i es converteixen en compost per l’acció de fongs i bacteris.

A mesura que s’ascendeix en la cadena alimentària, cada animal es mostra menys selectiu. Mentre que un insecte herbívor, en general, consumeix només un tipus de planta, els animals insectívors (majoritàriament artròpodes, però també molts ocells i mamífers) no es preocupen pel tipus d’insecte que troben. Per això existeixen moltes més espècies d’insectes que d’ocells o mamífers.

Merops apiasterAaltair/Shutterstock

Cada etapa de la cadena alimentària conté menys matèria viva a causa que només en perdura una petita part en l’organisme dels depredadors. Tot i que l’eficàcia del procés és més gran com més s’ascendeix en la cadena, els animals situats “al cim” representen un percentatge molt baix del total de la biomassa. Per això no hi ha gaires animals forts i de gran mida en comparació amb totes les espècies que habiten la naturalesa.

D’acord amb el vist, resulta evident que la desaparició dels insectes es traduirà en el sofriment de les espècies que se situen per sobre en la cadena tròfica. Ja està passant alsboscos tropicals de l’Amèrica Central, on el descens de l’abundància d’insectes ha portat de la mà el declivi d’animals insectívors com ara granotes, llangardaixos i aus. Els humans hauríem de cuidar en gran manera la relació que mantenim amb unes criatures que, malgrat la seva reduïda mida, fan funcionar el món. Tal com va manifestar Wilson:

 Els humans necessitem els invertebrats, però ells a nosaltres no.

Saber més sobre els insectes i tot el que els envolta es converteix, d’aquesta manera, en una necessitat. Thomas Eisner, amic i company de Wilson, va dir una vegada:

 Els insectes no heretaran la Terra, perquè ja els pertany.

Potser és hora de reflexionar. ¿Podríem viure sense la seva ajuda?Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Stuart Reynolds, Emeritus Professor of Biology, University of Bath

Aquest article va ser publicat originalment a  The Conversation. Llegeixi l’original.