Menjar i salut
¿Menjar menys allarga la vida?
Reduir la ingesta d'aliments comporta una vida fisiològica més lenta i, en certa manera, més eficient
zentauroepp44785036 food buffet catering dining eating party sharing concept di190301215535 /
Sabíem que en unes quantes espècies animals els individus viuen més i amb millor salut si se’ls redueix la ingesta d’aliments. ¿S’aplica això als éssers humans? És una pregunta per a la qual no acabem de tenir resposta, però una investigació publicada l’any passat a la revista Cell Metabolism aporta algunes claus del mecanisme que permetria que l’anomenada restricció calòrica pogués allargar la nostra vida.
En l’estudi es va limitar la ingestió d’aliment a trenta-quatre persones dels dos sexes. Unes altres dinou van mantenir els seus hàbits alimentaris i se’ls va monitorar perquè servissin de control. Tots els participants eren adults, cap era obès i, per descomptat, eren voluntaris. Van reduir la seva alimentació en un 15 %, però es van assegurar una presa adequada dels nutrients essencials.
Dos anys després d’iniciat l’experiment havien perdut 9 kg. Els controls havien guanyat 2 kg. Juntament amb la pèrdua de pes, els individus sotmesos voluntàriament a la restricció calòrica també van experimentar una important reducció de la despesa metabòlica. Cada dia van gastar entre 80 i 120 kcal menys que les que es podia esperar a partir de la pèrdua de pes.
Això vol dir que, al llarg d’aquell període de temps, l’activitat metabòlica dels que van reduir la ingesta es va adaptar. En altres paraules, es va reduir a nivells inferiors als previs a l’experiment.
Aquesta adaptació metabòlica va venir acompanyada per una baixada en l’activitat de les hormones tiroides, que són les principals encarregades de regular el metabolisme. També es va reduir el denominat estrès oxidatiu, que és una condició fisiològica perjudicial per a les cèl·lules i, per tant, per als òrgans i el conjunt de l’organisme. Aquest es produeix com a conseqüència d’un desequilibri entre la producció de substàncies oxidants molt nocives i la capacitat dels sistemes biològics per neutralitzar aquestes substàncies o reparar el mal que causen.
Velocitat vital i mal oxidatiu
Aquests resultats reforcen dues hipòtesis sobre les causes de l’envelliment que compten amb àmplia acceptació: la de la velocitat vital (rate of living) i la del mal oxidatiu. Com veurem, a més, totes dues són perfectament compatibles.
D’acord amb la hipòtesi de la velocitat vital, formulada fa prop d’un segle, la longevitat és inversament proporcional a la taxa metabòlica d’un individu. És a dir, que com més alta és aquesta taxa i, per tant, l’activitat biològica que reflecteix, menor és la durada de la vida.
Segons la segona hipòtesi, el responsable de l’escurçament de la vida seria el mal que causen l’estrès oxidatiu a l’ADN, les proteïnes i altres macromolècules. En aquest sentit, l’envelliment seria conseqüència de l’acumulació de danys.
Així doncs, podria passar que la relació negativa entre activitat metabòlica i longevitat vingués intervinguda per l’efecte nociu de les substàncies oxidants sobre les estructures biològiques.
En definitiva, l’organisme humà s’adapta a la privació d’aliment reduint la velocitat a què transcorren els processos vitals. Menjar menys comporta una vida fisiològica més lenta i, en certa manera, més eficient.
A més, altres estudis han trobat que un metabolisme basal alt s’associa amb un pitjor estat de salut i un risc més elevat de mortalitat primerenca. Per tant, tot i que és cert que aquest estudi no permet extreure conclusions fermes i que les dades disponibles no són concloents, el més probable és que menjar menys allargui la vida. Això sí, del que podem estar segurs és que ens la faria semblar eterna.
Una versió d’aquest article va ser publicada originalment al Quadern de Cultura Científica, una publicació de la Càtedra de Cultura Científica de va ser publicadaQuadern de Cultura Científical’UPV/EHU. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Juan Ignacio Pérez Iglesias, Catedràtic de Fisiologia, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
