¿Quants immigrants necessitem per pagar les pensions?

¿Quants immigrants necessita Espanya per poder pagar les pensions? Posar un número és senzill. El Fons Monetari Internacional, en una anàlisi titulada Reptes més enllà de la sostenibilitat financera, conclou que es necessiten 5,5 milions d’immigrants d’aquí al 2050, una quantitat equivalent al 12% de la població actual.

Ara bé, no és suficient. L’FMI, de fet, estableix una segona condició per poder mantenir la sostenibilitat de les pensions: augmentar la taxa d’ocupació fins al 79%, des del 60% actual. No és una missió senzilla: implica crear milions de llocs de treball, així com augmentar l’edat efectiva de jubilació des dels 62,7 anys actuals fins a acostar-la a l’edat legal de jubilació, que serà de 67 anys el 2027.

Augmentar l’edat efectiva de jubilació és factible a causa que l’envelliment de la població comença a deixar les empreses sense personal mínimament qualificat. L’experiència d’Alemanya, avui molt més envellida que Espanya, demostra que, quan falten treballadors qualificats, les companyies fan tot el necessari per conservar els que tenen. Fins i tot, els conviden a mantenir la vinculació laboral amb l’empresa a través de sistemes de jubilació activa, com el programa “Space cowboys” –el mateix títol de la pel·lícula de Clint Eastwood en què s’inspira– que va posar en marxa Daimler el 2012.

L’experiència d’Alemanya

Altres grans empreses germàniques, com el conglomerat tecnològic Bosch, pioner en la incorporació dels sèniors; Otto Group, l’empresa més gran del món de venda per catàleg i una de les més grans en comerç electrònic; Fraport, l’operador de l’aeroport de Frankfurt, o Trumpf, el fabricant de talladores làser, per posar alguns exemples, compten amb programes similars.

Ara bé, la mà d’obra qualificada serà escassa sempre que els treballadors no siguin reemplaçats per sistemes d’intel·ligència artificial. Aquest és el problema, ja que el 52% dels llocs de treball que hi ha actualment a Espanya podria desaparèixer en els pròxims anys a causa de l’automatització, segons estima l’OCDE en l’informe How’s Life in the Digital Age? Opportunities and Risks of the Digital Transformation for People’s Well-being. Això afecta el nombre d’immigrants necessaris i les seves possibilitats d’ocupabilitat. A més, planteja la qüestió de si els sistemes d’intel·ligència artificial haurien de pagar impostos i cotitzacions socials per poder mantenir l’Estat del benestar.

Immigració i tecnologia

Per descomptat, el canvi tecnològic també implica l’aparició de nous llocs de treball, però l’acompliment d’aquests nous treballs exigeix qualificacions noves i més sofisticades. La pregunta és quants immigrants les tindrien, ja que els treballs cridats a desaparèixer, d’entrada, són els que impliquen feines senzilles, rutinàries o repetitives. Les habilitats dels immigrants i les seves ocupacions són crucials per comprendre el seu impacte econòmic i laboral, com assenyalen Ethan Lewis i Giovanni Peri en el treball Immigration and the economy of cities and regions.

Un altre dels ensenyaments que convé tenir en compte procedeix del Japó. Allà, tots els anys 100.000 persones han d’abandonar el mercat de treball per dedicar-se a atendre la gent gran. El Japó intenta pal·liar aquest problema mitjançant la concentració de les persones d’edat en centres de dia i, sobretot, mitjançant la robotització de les tasques dels cuidadors.

Aquestes feines, a Espanya, podria exercir-les un immigrant, ja que les qualificacions requerides són fàcils d’adquirir. L’atenció a la gent gran, per tant, pot ser un nínxol d’ocupació per als immigrants menys qualificats, a qui, probablement, caldria proporcionar-los aquí la formació adequada.

Atendre els grans

La immigració es converteix, d’aquesta manera, en un element de conciliació de la vida laboral i familiar i estimula la permanència de les dones al mercat de treball, ja que, sovint, es veuen obligades a abandonar-lo per atendre la gent gran, com posa de manifest l’estudi Immigration, Family Responsibilities and the Tasca Supply of Skilled Native Women, de Lidia Farré, Libertad González i Francesc Ortega. Aquesta permanència és una qüestió d’igualtat i de millora del finançament de la Seguretat Social.

Finalment, ens hem de plantejar si aquests números que ofereix l’FMI són acceptables per als ciutadans. Perquè la visió positiva de la immigració que tenien els espanyols va passar del 58,7% el 2007 al 46% el 2015, tal com assenyala l’informe La evolució del racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància, elaborat pel Ministeri d’Ocupació. I el que és pitjor, la major part dels enquestats opinava també que, a l’acceptar sous més baixos, els immigrants pressionen els salaris a la baixa.

Per descomptat, aquestes opinions depenen de la conjuntura econòmica del moment. Però en un món com l’actual, on el canvi tecnològic està provocant la polarització de les rendes, és una circumstància que també s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar les estratègies necessàries respecte a la immigració, incloent-hi les d’integració.

En resum, Espanya necessitarà immigrants per mantenir el sistema de pensions. El seu nombre final, però, dependrà de l’impacte del canvi tecnològic en l’ocupació i de les qualificacions que tinguin, o que se’ls pugui proporcionar a Espanya.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Emilio José González González, professor d’Economia, Universitat Pontifícia Comillas 

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.