The Conversation
Com unes cèl·lules sordes i manipuladores originen el càncer
Tot i que el nostre cos té els mecanismes per tenir les cèl·lules vigilades, algunes deixen d'entendre l'idioma en què els parlem i escapen als mecanismes de control
eeeeeee /
Eva M. Galán Moya, Universitat de Castella-la Manxa
Les cèl·lules normals obeeixen els senyals que reben del nostre organisme que els diuen quan dividir-se, quan mantenir-se latents i quan morir. Així, una cèl·lula sana es pot dividir i donar lloc a cèl·lules filles idèntiques, a les quals transmet aquesta informació i que, per tant, respondran i es comportaran de la mateixa manera que ella.
No obstant, en algunes ocasions, la informació continguda en aquestes cèl·lules pot patir alteracions que les tornen insensibles a aquests senyals de control. Aquestes modificacions, conegudes com a mutacions, poden ser produïdes per factors ambientals, com l’exposició a certs químics, genètics o tenir un origen desconegut.
En qualsevol cas, les mutacions provoquen que aquestes cèl·lules es tornin sordes als senyals de control del nostre organisme i comencin a dividir-se de forma descontrolada. Es converteixen així en el que coneixem com a cèl·lules tumorals, que formen unes estructures que denominem tumors. Si aquests tumors són malignes, donen pas al càncer.
La comunitat de veïns d’un tumor
Si les cèl·lules tumorals ja no escolten els senyals de control del nostre cos, ¿significa que són independents i no necessiten la resta de cèl·lules de l’òrgan on es troba el tumor?
Per descomptat que no. Els tumors viuen en una comunitat de veïns: el microambient tumoral. A més, les cèl·lules tumorals no són com els que ni saluden a l’ascensor: no es poden quedar callades. És més, no podrien sobreviure si no es comuniquessin amb les cèl·lules normals que les envolten i formen part del seu ecosistema. Això sí, el diàleg que estableixen amb les cèl·lules sanes veïnes és per utilitzar-les en benefici propi. Aquest és el secret de la seva supervivència.
Els tumors manipulen les cèl·lules veïnes del seu microambient i les posen al seu servei. Així, el tumor podrà sobreviure en condicions adverses i el càncer, créixer i expandir-se.
Si un tumor creix molt i molt ràpid, les cèl·lules que es troben al centre no tindran accés a nutrients i moriran de gana. Això podria desencadenar una reacció en cadena que faria perillar la supervivència de les cèl·lules tumorals.
¿Com escapa el tumor d’aquesta situació? Doncs va a casa d’un veí i li demana sal.
Bé, en realitat el que els diu a les cèl·lules sanes limítrofes és: “Vull que creeu nous vasos sanguinis que portin nutrients a les cèl·lules tumorals que ho necessitin”. A aquest procés se’l coneix com a angiogènesi, i és característic dels càncers més invasius.
D’altra banda, si les cèl·lules canceroses són anormals, el nostre sistema immunològic hauria de detectar-les com a nocives i destruir-les. No obstant, els tumors es poden camuflar i evitar anar a la reunió de veïns. Així, aconsegueixen escapar-se de les nostres defenses mitjançant l’emissió de senyals que els tornen invisibles davant del sistema immunològic. Un exemple de guerra d’informació i desinformació en tota regla.
Aquests missatges no són els únics que utilitzen els tumors per garantir subministraments i protecció. Les cèl·lules tumorals també ordenen a les seves veïnes que emetin senyals protectors perquè creïn un escut al seu voltant. Una vegada detecten la presència de fàrmacs que els puguin afectar, organitzen patrulles veïnals que les protegeixin.
D’aquesta manera, tot i que en un primer moment els fàrmacs antitumorals puguin accedir al tumor, l’escut que es va formant després de diversos cicles de tractament fa que les seves cèl·lules deixin de respondre i es tornin resistents. Quan això passa, és molt complicat trobar una nova estratègia de tractament perquè aquests tumors tornin a respondre i el pacient es pugui curar.
És el que coneixem com a resistència adquirida a la teràpia, i és un dels principals problemes en el tractament del càncer.
Bloquejar les comunicacions com a tractament contra el càncer
Dissenyar fàrmacs que puguin interrompre la comunicació entre el microambient i les cèl·lules tumorals és una estratègia nova per lluitar contra el càncer. Ja hi ha diversos fàrmacs en el mercat dirigits a evitar aquest diàleg, bé impedint l’angiogènesi, desemmascarant les cèl·lules tumorals davant el sistema immunològic o esfondrant el mur protector.
L’origen del càncer és, en essència, una fallada de comunicació; un problema en el llenguatge cel·lular que fa que algunes cèl·lules decideixin multiplicar-se sense control. Tot i que el nostre cos té els mecanismes per tenir les cèl·lules vigilades, algunes deixen d’entendre l’idioma en què els parlem i escapen als mecanismes de control, dividint-se a un ritme accelerat.
La supervivència d’aquestes cèl·lules tumorals està íntimament lligada a la comunicació amb el seu entorn. Utilitzen el seu propi llenguatge, que ensenyen a les seves veïnes per comunicar-se amb elles i que aquestes segueixin les seves ordres. Si en la guerra el maneig de la informació és una arma fonamental, en la lluita contra el càncer conèixer el seu llenguatge pot ser la nostra millor arma.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesEva M. Galán Moya, Biòloga molecular i investigadora del Grup d’Oncologia Traslacional del Centre Regional d’Investigacions Biomèdiques, Universitat de Castella-la Manxa
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
