¿Per què Netflix estrena grans novetats a l'estiu?

Jorge Gallardo-Camacho, Universitat Camilo José Cela

Els mesos d’estiu destaquen habitualment per una caiguda en picat de l’audiència en la televisió tradicional: el sofà de casa perd força com a seu de l’entreteniment, sortim més al carrer i, en definitiva, disfrutem de les nostres vacances mentre trenquem la rutina. De fet, a Espanya la mitjana de consum dels mesos d’agost és de 173 minuts per persona al dia, cosa que suposa 52 minuts menys que el de la resta de l’any, segons un informe elaborat per Barlovento Comunicación, que analitza el comportament del teleespectador estival des del 1992 a Espanya.

Aquesta situació es tradueix, des dels orígens de la televisió generalista, en una desinversió en aquests mesos, en què es proven formats o sèries de producció aliena “barates”, de difícil encaix en altres dates, o directament s’emeten reposicions, (els reruns als Estats Unitsreruns).

El raonament fins al moment és que és absurd apostar per formats cars en una data en la qual baixa el consum televisiu. Trobem excepcions en la televisió per cable als Estats Units, on HBO (quan només era un canal de pagament lineal) va estrenar en ple mes de juny sèries com Sexe a Nova York el 1998 o The wire el 2002, amb la intenció de treure contingut per generar prestigi a la seva marca aprofitant-se de la debilitat de la televisió generalista. Però no oblidem que la televisió de pagament ha de justificar la seva existència durant tots els mesos d’estiu per evitar baixes en les seves subscripcions.

Raons per a una estratègia

Davant la mateixa disjuntiva s’han trobat ara els videoclubs digitals ‘low cost’ com Netflix, HBO i la resta de plataformes OTT (Over The TopOver The Top), al canviar la manera d’interpretar el consum. Lluny de moderar la seva despesa en aquestes dates, Netflix estrena grans novetats, com ara Stranger things i La casa de papel en el període vacacional per diversos motius:

• Per intentar conquerir aquells minuts de descens de la televisió tradicional cap a l’streaming.
• Per evitar baixes massives d’usuaris que podrien estalviar-se un parell de mensualitats abans de la seva tornada a la rutina diària marcada per la tornada a l’escola o a la feina. Es pot recordar que Netflix està patint una petita sagnia de subscriptors en el seu mercat domèstic (Estats Units) i que no està creixent mundialment tal com s’esperava des que va apujar els preus.
• Per evitar la fuga a altres plataformes de pagament, com ara HBO, que han apostat per estrenes també en aquestes dates, com el documental El pionero.
• I per regnar a l’estiu sobre les altres pantalles generant nous hàbits vacacionals. Per exemple, els usuaris poden descarregar les seves noves sèries favorites per veure-les offline a l’avió i tenen la possibilitat de poder entrar a la plataforma des de l’estranger (això sí, tenint només accés global assegurat als continguts de Netflix). HBO lamentablement no permet accedir amb l’usuari localitzat des de tots els països; per exemple, fora de la Unió Europea no es pot disfrutar dels continguts amb la contrasenya d’Espanya.

Les estacions segons Netflix

Netflix ha canviat la manera de mesurar l’èxit de les sèries i ara també ha canviat l’estacionalitat de l’èxit audiovisual.

Stranger things va ser un fenomen que ens va sorprendre a tots fa tres estius i ara torna a fer-ho i trenca tots els rècords d’audiència mentre el consum televisiu tradicional és mínim: 40,7 milions de llars van veure la sèrie en els seus quatre primers dies i 18,2 milions la van acabar en aquell breu període. Sembla que l’estiu també convida a fer bones maratons de sèries; el binge-watching ha arribat per quedar-se.

Tot i que les dades reals d’audiència de Netflix són “secretes”, l’empresa de mesurament Nielsen també mesura el fenomen i ha aportat dades que confirmen les xifres de la plataforma. L’èxit de La casa de papel també és indiscutible i ha sigut el contingut més vist de la plataforma a Espanya, Itàlia, França, Portugal, el Brasil, Xile i l’Argentina amb 34 milions d’espectadors en només una setmana. 

El que està clar és que el canvi en el consum vacacional s’està produint primerament en els perfils més joves. En aquest sentit, el president d’HBO adverteix que la mitjana d’edat de l’espectador del seu canal tradicional (lineal) és 15 anys més vella que el dels consumidors de les seves plataformes de streamingstreaming. D’aquesta manera, l’estacionalitat de l’èxit audiovisual ha canviat impulsada per les plataformes com Netflix davant la televisió generalista, que va apostar en els seus inicis per l’emissió lineal.

Els grups de comunicació que tenen televisions lineals són conscients del descens del consum tradicional, i per això estan apostant, millorant o creant plataformes sota subscripció de continguts exclusius. Per exemple, a Espanya, Atresmedia ha presentat Atresplayer Premium, en què per primera vegadas’estrenaran algunes sèries abans que en l’emissió en obert.

Però que això no serveixi per dir que la televisió tradicional ha mort. Perquè no és així. El plaer que aporta ser teleespectador passiu també s’ha traslladat al consum de vídeo a Internet. I és que no sempre ve de gust interaccionar o haver de triar el que veurem. El plaer de veure el que et posin continua atraient milions de persones.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

Netflix fitxa els creadors de 'Joc de Trons'

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

Jorge Gallardo-Camacho, codirector del Grau Internacional de Comunicació. Professor i investigador, Universitat Camilo José Cela

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.