Com vigilem tots els boscos del món des de Lleida

Víctor Resco de Dios, Universitat de Lleida

S’estima que al món hi ha unes vuit milions d’espècies d’animals i vegetals. Són, fins a cert punt, com les paraules. Unes són rares. Algunes molt velles. D’altres són molt comunes i abundants. Existeixen espècies que, com si d’un neologisme innecessari es tractés, envaeixen i substitueixen les nadiues. N’hi ha d’altres que semblen sinònimes, ja que serveixen per al mateix dins de l’ecosistema. N’hi ha de molts tipus, però ¿les necessitem totes?

Immersos com estem en una extinció massiva (s’estima que perdrem fins a 1 milió d’espècies durant aquest segle), des de Lleida hem emprès una croada per quantificar els beneficis de la biodiversitat. I per preservar-la.

Hem creat una xarxa de parcel·les, que van des del Moncayo fins al Nord de Suècia, on mesurem de forma automàtica el creixement dels boscos mixtos. Amb aquesta xarxa estem estudiant els possibles canvis en la distribució d’espècies forestals. 

Aquestes dades ens permeten, d’una banda, comprendre millor els mecanismes que expliquen els desplaçaments i les migracions de les espècies arran del canvi climàtic. D’altra banda, ens serveixen per introduir-los en els models de distribució d’espècies. Així podrem simular el comportament de tots i cadascun dels arbres europeus sota diferents escenaris de canvi climàtic.

Però no es queda només aquí. També aportem dades a la principal xarxa mundial de diversitat funcional. Contribuïm amb informació important per entendre la funció de totes i cadascuna de les espècies que hi ha a la Terra.

¿Quant CO₂ absorbeixen els nostres boscos?

Els boscos ens protegeixen del canvi climàtic. El 30% de totes les emissions de gasos amb efecte hivernacle són eliminades pels vegetals que habiten les muntanyes. Dit d’una altra forma, si no hi hagués boscos, les concentracions de CO₂ atmosfèriques serien molt més elevades que a l’actualitat, i l’escalfament global s’intensificaria.

I encara hi ha més: els boscos també alteren el balanç energètic i produeixen refredament. Tots hem experimentat com la temperatura baixa a l’endinsar-nos en un terreny poblat d’arbres. Les plantes utilitzen la radiació solar per a la fotosíntesi i per a la transpiració, de manera que queda menys radiació disponible per escalfar l’ambient. És per això que els boscos disminueixen la temperatura.

S’estima que la desforestació augmenta la temperatura fins a 1,5 ºC només per aquest efecte. No és un assumpte fútil. Si assolim els objectius establerts a l’Acord de París de limitar la pujada de temperatures a 2 ºC, l’augment seria en realitat d’uns 3 ºC al Mediterrani. L’increment de 2 ºC és l’escalfament mitjà del planeta, però unes zones s’escalfen més que d’altres. Si a aquests 3 ºC li afegim 1,5 ºC per la desforestació, la temperatura augmentaria 4,5 ºC a la regió mediterrània.

¿Com coneixem aquestes xifres? Perquè mesureml’intercanvi de fluxos de CO₂,aigua i energia entre els boscos i l’atmosfera a través d’uns sistemes de sensors coneguts com a «torres de fluxos».

Al món hi ha unes dues mil torres que formen una xarxa internacional a la qual nosaltres n’aportem quatre. Combinant les dades de totes les torres, i amb ajuda de les matemàtiques i els satèl·lits, som capaços de modelitzar el comportament dels boscos a tot el món. 

¿On es produirà el pròxim incendi?

Cada any es cremen uns 3.500 quilòmetres quadrats al món. Una superfície que equival a la de tota l’Índia. Hi ha a més una gran varietat d’incendis. Uns que avancen per la superfície del terra, altres que pugen fins a les copes... n’hi ha, fins i tot, que cremen els materials per sota del terra.

Generalment, les observacions per satèl·lit són capaces de detectar un incendi quan es produeix. No obstant, predir on tindrà lloc el pròxim incendi és molt més complicat.

A Espanya, igual com en molts altres països del món, estem utilitzant un índex de risc que va ser desenvolupat al Canadà fa 40 anys. Però els nostres boscos són molt diferents dels boreals, per la qual cosa convé desenvolupar mètodes alternatius per predir el risc d’incendis.

La nostra aproximació es basa a calcular l’estat del combustible a partir de prediccions meteorològiques i ha sigut provada amb èxit en llocs com Austràlia, Califòrnia o Portugal. Els bombers forestals de Nova Gal·les del Sud utilitzen el nostre mètode de predicció d’humitat de combustible rutinàriament. 

En resum, des de Lleida hem desenvolupat, o ajudat a desenvolupar, diverses xarxes internacionals de monitoratge i de seguiment. Amb això busquem millorar el coneixement sobre els diferents boscos, així com ajudar a preservar-los i a fer-ne un ús sostenible.

Utilitzant aquesta informació, la modelització matemàtica i les dades per satèl·lit, som capaços de conèixer l’estat de tots els boscos del món. ¿Creia que tots els forestals porten camisa de quadros i van amb destrals? Benvingut al món forestal 2.0.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Víctor Resco de Dios, Professor d’Incendis Forestals i Canvi Global, Universitat de Lleida

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiul’original.