La pol·lució a Madrid mata: ¿per què no actuem ja?

En aquests dies d’anticicló a Madrid, amb baixes temperatures nocturnes per irradiació, quan un torna a la ciutat des de, per exemple, Alcalá de Henares, o des de la Sierra, es veu, com tots els hiverns, la «boina verda i ataronjada» que hi plana.

Aquesta boina la produeixen, principalment:

• les partícules sòlides suspeses en l’aire, que poden mantenir-se a l’atmosfera diversos mesos. Es generen sobretot en la combustió del gasoil, que s’utilitza als vehicles dièsel i en certes calefaccions.
• Els òxids nitrosos. Els seus temps de residència són d’un parell de dies, però es renoven constantment. Es produeixen sempre que es cremi qualsevol combustible (gasolina, dièsel, gas, metà o hidrogen, o fusta) en presència de nitrogen, és a dir, que es cremi utilitzant l’oxigen de l’aire. Addicionalment, depenent del tipus de combustible, es generen altres gasos també nocius.

Fa anys, el dièsel produïa fums negres a causa de les partícules grans que contenia. En un moment donat, la legislació (comunitària) va obligar les refineries a eliminar aquestes partícules i instal·lar filtres als vehicles.

El resultat ha sigut que ara el que emeten vehicles dièsel i calderes de gasoil són partícules minúscules (aerosols de mides menors de 2,5 micres) que passen sense filtrar per les fosses nasals directament als alvèols pulmonars. Allà poden ser bloquejades, però en certs casos es filtren i s’introdueixen a la sang.

Conseqüències per a la salut

Jo era bon esportista, però fa uns 10 anys vaig començar a tossir sense parar. Avui ja no puc fer esport, ni riure. Qualsevol inhalació forta m’origina una crisi de respiració. Tinc una part dels pulmons inutilitzada. No em moro, almenys ara per ara, tot i que moriré prematurament per emfisema pulmonar.

Hi ha un gran nombre d’estudis que demostren l’important dany per a la salut que representen les emissions. Un macroestudi publicat el 2019 assenyala que l’exposició a la contaminació urbana, fins i tot a petites concentracions, augmenta el risc de mortalitat a curt termini.

Les solucions parcials no resolen el problema: l’ús de transport públic no elèctric continua generant òxids nitrosos, sigui quin sigui el combustible que utilitzi. El mateix passa amb les calefaccions, tot i que siguin de gas.

L’augment de zones per als vianants a les ciutats és inútil per al problema de la contaminació, ja que l’aire contaminat que hi ha fora es desplaça fins a aquestes zones: no hi ha barreres per a l’aire.

A Madrid les situacions d’anticicló són predominants, a l’hivern i a l’estiu (a l’estiu se suma l’ozó als altres gasos contaminants) de manera que no hi ha ventilació i aquests gasos i partícules es mantenen llarg temps sobre la ciutat. Ni tan sols l’escalfament global arregla el desastre. Fins i tot al Sàhara les nits són fredes per irradiació, com ho són sempre a l’hivern a Madrid quan hi ha anticicló.

La solució és evident i econòmicament favorable: substituir la combustió per energia elèctrica. És econòmicament favorable perquè aquesta substitució elimina l’exportació de riquesa espanyola cap als productors de combustible, captura energia autòctona, com si tinguéssim pous de petroli i gas, i durant molts anys genera una gran quantitat de llocs de treball (pensin en la substitució de calderes de gas per escalfadors solars i elèctrics i a la instal·lació a les voreres dels carrers de carregadors per als vehicles, per exemple).

Evidentment, cal invertir-hi riquesa, però és una inversió que retorna aquesta riquesa amb escreix, ja que és inversió per produir, i no només per consumir. Hi ha empreses financeres disposades a realitzar-la, si reben suport oficial.

La pol·lució mata. I no només mata, sinó que empitjora notablement la qualitat de la vida a les ciutats que mantenen la combustió com a font d’energia. Tenim a les nostres mans els recursos per eliminar-la. Si no ho fem és, senzillament, per falta de decisió.

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Antonio Ruiz de Elvira Serra, Catedràtic de Física Aplicada, Universitat d’Alcalá

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.