The Conversation
Els supermicrobis amenacen de ser més letals que el càncer
Deu milions de persones podrien estar en risc mortal per culpa de les infeccions per bacteris resistents a antibiòtics l'any 2050
zentauroepp36746118 medicamentos pastillas capsulas medicinas generico171006184336
Si d’alguna cosa pot presumir Espanya és de ser un dels països amb persones més longeves. Cada vegada hi ha més octogenaris amb una excel·lent qualitat de vida. No obstant, no sempre ha sigut així. Fa un segle l’esperança mitjana de vida a Europa no arribava als 50 anys. Moltes persones morien a edats primerenques per infeccions que avui poden prevenir-se amb vacunes o tractar-se amb antibiòtics.
No obstant, aquest «miracle terapèutic» podria tenir els seus dies comptats. Perquè la resistència als antibiòtics es discerneix com un perill per al nostre estat del benestar. Aquests «supermicrobis» resistents tornen ineficaços molts antibiòtics. Sense l’ajuda d’aquests fàrmacs, els trasplantaments i altres cirurgies complexes, la quimioteràpia contra el càncer o moltes proves diagnòstiques serien irrealitzables a causa de les complicacions infeccioses que sorgirien.
¿El final d’un «miracle terapèutic»?
Deu milions de persones podrien estar en risc mortal per culpa de les infeccions per bacteris resistents a antibiòtics l’any 2050. Per fer-nos una idea, aquesta mortalitat superaria la causada pel càncer (vuit milions de morts anuals). A més, el cost del seu tractament es dispararia, amb una caiguda estimada del PIB mundial d’entre l’1,2 i el 4%.
Davant aquesta situació, és fàcil entendre per què la lluita contra les resistències microbianes s’ha convertit en un objectiu prioritari. L’Organització Mundial de la Salut proposa eliminar una vegada per sempre l’ús innecessari d’antibiòtics. No en va s’estima que, en atenció mèdica primària, només un de cada cinc tractaments amb antibiòtics és realment necessari.
Microbis revoltats
Per entendre per què sorgeixen resistències s’ha de començar per saber que un microbi resistent a un antibiòtic adquireix un avantatge evolutiu sobre altres competidors.
Unes vegades sorgeixen per mutacions genètiques aleatòries (i poc freqüents) que es poden transmetre a la descendència.
D’altres, els gens responsables d’aquesta resistència s’adquireixen del medi ambient (transformació bacteriana), de bacteris afins (conjugació) o de virus bacteriòfags (transducció). La presència de gens de resistència en plasmidis (anells de l’ADN extracromosòmic) facilita també la seva propagació.
Per regla general, un tractament antibiòtic correcte disminueix la selecció de microbis resistents. El problema sorgeix quan se li fa un mal ús, per exemple consumint-lo injustificadament i sense prescripció mèdica (automedicació). O interrompent un tractament abans de temps.
D’altra banda, l’ús inadequat dels antibiòtics per a l’engreixament dels animals, la depuració incorrecta d’aigües residuals i residus orgànics, la manipulació sense garanties dels aliments o la higiene deficient, també augmenten la freqüència de bacteris resistents.
A aquest problema se suma el consum d’antibiòtics caducats, falsificats o que no contenen prou dosi. Els antibiòtics fraudulents són, amb freqüència, els únics assequibles als mercats de molts llocs del planeta. A més que Internet facilita la venda d’aquests productes enganyosos.
Moren més persones en mans de superbacteris que en accidents de trànsit
La resistència als antibiòtics és un problema global. Hi ha bacteris resistents tant en països molt industrialitzats (Els Estats Units o el Japó), com en illes pràcticament deshabitades (les Svalbard a l’Oceà Àrtic), o fins i tot en tribus aïllades a les selves de l’Amazònia. En la disseminació i persistència d’aquests supermicrobis intervenen molts factors, com el canvi climàtic, la migració de poblacions, el transport de mercaderies o la contaminació del medi ambient.
El consum més alt d’antibiòtics s’observa en països amb economies emergents (l’Índia, la Xina, Indonèsia, Nigèria i Sud-àfrica). A Europa són els països del Mediterrani i de l’Est els que s’emporten la palma. No sembla que sigui casualitat que gairebé la meitat de les infeccions en aquests països estiguin causades per microbis resistents.
La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica ha estimat que, només el 2018, els superbacteris resistents als antibiòtics van causar infeccions a 180.600 persones, en 82 centres sanitaris, de les quals 35.400 van morir. Si comparem aquestes xifres amb els 1.098 morts en accidents de trànsit notificades per la Direcció General de Trànsit el 2019, ¡els superbacteris van ser 32 vegades més letals!
Últimament als supermicrobis clàssics, com Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina, Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae i altres enterobacteris multiresistents, com Acinetobacter baumannii i Pseudomonas aeruginosa se n’han afegit uns quants de nous. Com el bacil de la tuberculosi, el paràsit Plasmodium falciparum o els fongs Candida auris i Candida glabrata.
El preocupant de l’assumpte és que aquestes infeccions requereixen tractaments més prolongats i menys eficaços, amb fàrmacs no exempts de toxicitat. I també suposen una estada més prolongada a l’hospital, que continua sent el seu reservori principal per la presència de pacients greus tractats amb múltiples fàrmacs.
I fa poc van saltar les alarmes perquè estan apareixent resistències als anomenats antibiòtics d’últim recurs, com aztreonam, carbapenems, linezolid o vancomicina, que són als quals recorrem quan d’altres no funcionen.
«Una Salut»
La salut humana, la dels animals i la de l’ambient estan íntimament relacionades. Molts supermicrobis habiten als intestins de les persones i dels animals i es propaguen per les aigües residuals o contaminen el terra. Per preservar aquesta salut global s’ha de realitzar un esforç important.
Necessitem millors tècniques de diagnòstic ràpid per realitzar un tractament antibiòtic més apropiat i primerenc. Els científics s’han llançat a buscar dianes terapèutiques noves i alternatives que evitin la selecció de mutants microbians resistents. A més, la modificació dels antibiòtics clàssics podria millorar l’espectre antibacterià i disminuir l’ús d’altres antibiòtics més recents.
Però no és una batalla que involucri només els científics. A lluitar contra els supermicrobis podem contribuir tots. ¿Com? Aplicant el sentit comú:
- No automedicant-nos
- Evitant prendre antibiòtics contra el refredat i altres infeccions per virus
- Seguint el tractament que ens aconsella el nostre metge fins al final
- No utilitzant antibiòtics caducats, d’altres persones o de procedència dubtosa (Internet)
- Actualitzant el nostre calendari de vacunació
- Preparant els aliments de manera higiènica
- I, molt important, rentant-nos les mans amb freqüència.
Guillermo Quindós Andrés, Catedràtic de Microbiologia Mèdica, Departament d’Immunologia, Microbiologia i Parasitologia, Facultat de Medicina i Infermeria, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
