Anàlisi
Deu bones notícies sobre el coronavirus
És el moment de la ciència i la cooperació. Hi ha articles de prop de 700 autors per tot el planteja. El 2003, quan va aparèixer el SARS, es va tardar més d'un any a obtenir menys de la meitat d'articles
zentauroepp52639310 imatge del laboratori de l hospital cl nic que fa proves de 200305110908 /
Classifiquem el nou coronavirus com a pandèmia o no, el tema és seriós. No se li ha de treure importància. En menys de dos mesos s’ha estès per diversos continents, però al virus li és igual com l’anomenem. Una pandèmia implica una transmissió sostinguda, eficaç i contínua de la malaltia de forma simultània en més de tres regions geogràfiques diferents. Potser ja estem en aquesta fase, però això no és sinònim de mort, ja que el terme no fa referència a la letalitat del patogen sinó a la seva transmissibilitat i extensió geogràfica.
El que sens dubte sí que hi ha és una pandèmia de por. Per primera vegada en la història estem vivint una epidèmia en temps real: tots els mitjans de comunicació, diverses vegades al dia, cada dia, a tot el planeta, parlen del coronavirus. Seguim el degoteig de cada un dels casos en directe. ¡Fins i tot ha sigut notícia de portada que el virus al Brasil ha canviat tres vegades!
Insisteixo: el tema és seriós, però una de les primeres víctimes del coronavirus a Espanya ha sigut l’Ibex 35. Cal informar del que està passant, però també necessitem bones notícies. Aquí en teniu deu.
1. Sabem qui és
Els primers casos de sida es van descriure el juny del 1981 i es va tardar més de dos anys a identificar el virus causant de la malaltia. Els primers casos de pneumònia greu es van notificar a la Xina el 31 de desembre del 2019 i el dia 7 de gener ja se n’havia identificat el virus.
El genoma va estar disponible el dia 10. Ja sabem que es tracta d’un nou coronavirus del grup 2B, de la mateixa família que el SARS, motiu pel qual l’hem anomenat SARS-CoV-2. La malaltia es diu Covid-19.
Està emparentat amb coronavirus de ratpenats. Les anàlisis genètiques confirmen que té un origen natural recent (entre finals de novembre i principis de desembre) i que, tot i que els virus viuen mutant, la seva freqüència de mutació no és gaire alta.
The Lancet - Genomic characterisation and epidemiology of 2019 novel coronavirus: implications for virus origins and receptor binding2. Sabem com detectar-lo
Des del 13 de gener està disponible per a tot el món un assaig de RT-PCR per detectar el virus.
En els últims mesos s’han perfeccionat aquest tipus de proves i se n’ha avaluat la sensibilitat i especificitat.
3. A la Xina la situació està millorant
Les fortes mesures de control i aïllament imposades per la Xina estan donant els seus fruits. Des de fa ja diverses setmanes, el nombre de casos diagnosticats disminueix cada dia.
En altres països s’està fent un seguiment epidemiològic molt detallat. Els focus són molt concrets, cosa que pot permetre controlar-los amb més facilitat. Per exemple, a Corea del Sud i Singapur.
4. El 80 % dels casos són lleus
La malaltia no causa símptomes o són lleus en un 81 % dels casos. En el 14 % restant pot causar pneumònia greu i en un 5 % pot arribar a ser crítica o fins i tot mortal.
5. La gent es cura
Les úniques dades que de vegades es mostren als mitjans de comunicació són l’augment del nombre de casos confirmats i el nombre de morts, però la majoria de la gent infectada es cura. Hi ha 13 vegades més pacients curats que morts, i la proporció va en augment.
Coronavirus COVID-19 Global Cases by Johns Hopkins CSSE6. No afecta (gairebé) els menors d’edat
Només el 3 % dels casos són en menors de 20 anys, i la mortalitat en menors de 40 anys és només del 0,2 %. En menors els símptomes són tan lleus que pot passar desapercebut.
7. El virus s’inactiva fàcilment
El virus pot ser inactivat de les superfícies de forma eficaç amb una solució d’etanol (alcohol al 62-71 %), peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada al 0,5 %) o hipoclorit sòdic (lleixiu al 0,1 %), en només un minut.
Rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó és la manera més eficaç d’evitar el contagi.
8. Ja n’hi ha més de 150 articles científics
És el moment de la ciència i la cooperació. En poc més d’un mes ja es poden consultar 164 articles a PubMed sobre el Covid-19 o el SARS-Cov-2, a més d’un nombre semblant disponibles als repositoris d’articles encara no revisats per parells (pre-prints). Són treballs preliminars sobre vacunes, tractaments, epidemiologia, genètica i filogènia, diagnòstic i aspectes clínics.
Aquests articles estan elaborats per prop de 700 autors repartits per tot el planteja. És ciència en comú, compartida i en obert. El 2003, quan va aparèixer el SARS, es va tardar més d’un any a obtenir menys de la meitat d’articles.
A més, la majoria de les revistes científiques han deixat en obert els fons sobre els coronavirus.
9. Ja hi ha prototips de vacunes
La nostra capacitat de dissenyar noves vacunes és espectacular. Ja hi ha més de vuit projectes contra el nou coronavirus. Hi ha grups que treballen en projectes de vacunes contra altres virus similars i ara proven de canviar de virus.
El que pot allargar el seu desenvolupament són totes les proves necessàries de toxicitat, efectes secundaris, seguretat, immunogenicitat i eficàcia en la protecció. Per això, es parla de diversos mesos o anys, però alguns prototips ja estan en marxa.
Per exemple, la vacuna mRNA-1273, de l’empresa Moderna, consisteix en un fragment de RNA missatger que codifica per a una proteïna derivada de glicoproteïna S de la superfície del coronavirus. Aquesta companyia té prototips similars per a altres virus.
Inovio Pharmaceuticals ha anunciat una vacuna sintètica ADN per al nou coronavirus, INO-4800, basada també en el gen S de la superfície del virus. D’altra banda, Sanofi farà servir la seva plataforma d’expressió en baculovirus recombinants per produir grans quantitats de l’antigen de superfície del nou coronavirus.
El grup de vacunes de la Universitat de Queensland, a Austràlia, ha anunciat que ja està treballant en un prototip utilitzant la tècnica anomenada molecular clamp, una nova tecnologia que consisteix a crear molècules quimèriques capaces de mantenir l’estructura tridimensional original de l’antigen viral. Això permet produir vacunes utilitzant el genoma del virus en un temps rècord.
Novavax és una altra empresa biotecnològica que ha anunciat el seu treball amb el coronavirus. Té una tecnologia per produir proteïnes recombinants que s’acoblen en nanopartícules i que, amb un adjuvant propi, són potents immunògens.
A Espanya és el grup de Luis Enjuanes i Isabel Sola del CNB-CSIC el que està treballant en vacunes contra els coronavirus des de fa anys.
Alguns d’aquests prototips aviat s’assajaran en humans.
10. Hi ha més de 80 assajos clínics amb antivirals en curs
Les vacunes són preventives. Més important encara són els possibles tractaments de les persones que ja estan malaltes. Ja hi ha més de 80 assajos clínics per analitzar tractaments contra el coronavirus. Es tracta d’antivirals que s’han fet servir per a altres infeccions, que ja estan aprovats i que sabem que són segurs.
Un dels que ja s’ha assajat en humans és el Remdesivir, un antiviral d’ampli espectre, encara en estudi, que ha sigut assajat contra l’Ebola i el SARS/MERS. És un anàleg de l’adenosina que s’incorpora a la cadena d’ARN viral i que n’inhibeix la replicació.
Un altre candidat és la cloroquina, un antimalàric que també té una potent activitat antiviral. Se sap que bloqueja la infecció augmentant el pH de l’endosoma que es necessita per a la fusió del virus amb la cèl·lula, cosa que inhibeix la seva entrada. S’ha comprovat que aquest compost bloqueja el nou coronavirus in vitro i ja s’està fent servir en pacients a qui el virus ha causat pneumònia.
Lopinavir i Ritonavir són dos inhibidors de les proteases fets servir com a teràpia antiretroviral que inhibeixen la maduració final del virus de la sida. Com que s’ha comprovat que la proteasa del SARS-Cov-2 és similar a la del VIH, ja s’ha assajat aquesta combinació en malalts pel coronavirus.
Altres assajos proposats es basen en l’ús de l’Oseltamivir (un inhibidor de la neuraminidasa utilitzat contra el virus de la grip), interferó-1b (proteïna amb funció antiviral), antisèrums de persones ja recuperades i anticossos monoclonals per neutralitzar el virus. Fins i tot s’han suggerit noves teràpies amb substàncies inhibidores, com la baricitinibina, seleccionades mitjançant intel·ligència artificial.
La pandèmia de grip del 1918 va causar més de 25 milions de morts en menys de 25 setmanes. ¿Podria tornar a passar una cosa semblant avui dia? Com veiem, molt probablement, no. No hem estat mai més ben preparats per combatre una pandèmia.
Subscriviu-vos als nostres butlletins, diari o diarisetmanal Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia, Universitat de Navarra
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
