Ignacio López-Goñi, Universitat de Navarra

Ignacio López-GoñiUniversitat de NavarraL’OMS ha declarat que la malaltia Covid-19 ja és una pandèmia. Recordem que aquesta paraula vol dir que hi ha una transmissió sostinguda, eficaç i contínua de la malaltia de forma simultània a més de tres regions geogràfiques diferents. Això no és sinònim de mort: no fa referència a la letalitat d’un virus, sinó a la seva transmissibilitat i extensió geogràfica. No, no morirem tots.

Però ¿per què ara les autoritats sanitàries ens insisteixen tant en aquestes mesures de contenció i aïllament i per què són tan necessàries?

En una epidèmia per un agent infecciós, el nombre de casos augmenta progressivament així que passa el temps. Per entendre com es propaga una epidèmia en una població s’han de tenir en compte tres tipus d’individus: els que poden contreure la infecció, els que ja estan infectats i els que s’han recuperat i ja no són susceptibles d’emmalaltir.

Al principi el nombre de susceptibles és alt i el nombre d’infectats augmenta amb rapidesa. Així que va passant el temps, el nombre de susceptibles va disminuint (perquè s’han curat, s’han immunitzat, els hem vacunat o han mort). Hi ha menys gent per infectar i arribem al pic de l’epidèmia. És el que es denomina el límit de densitat: el nombre mínim d’individus necessari per continuar la malaltia. Una vegada assolit, el patogen ja no es pot transmetre amb tanta eficàcia en la població i disminueix el nombre de casos. Així són les corbes epidèmiques.

Com de ràpid vagi l’epidèmia i com de punxeguda sigui aquesta corba depèn de molts factors. Entre d’altres, la transmissibilitat del virus i si la població és més o menys susceptible d’infectar-se. El problema amb aquest coronavirus SARS-CoV-2 és que és molt transmissible i, al ser nou, la població no hi ha tingut contacte previ, no tenen immunitat i, en principi, tots som susceptibles d’emmalaltir.

Saber en quin moment de la corba epidèmica som és molt difícil.

Si l’epidèmia va molt ràpid i la corba és molt aguda, un dels problemes més greus és el col·lapse del sistema sanitari. No és el mateix tenir-ne 10 casos en 10 dies que 100 un sol dia. Tot i que el 80 % dels casos d’infecció per SARS-CoV-2 poden ser asimptomàtics o lleus, en un 16 % pot causar pneumònia i en un 4% pot arribar a ser mortal (xifres provisionals).

Les pneumònies no són refredats, poden ser molt greus i en molts casos requereixen anar a un hospital i fins i tot ser ingressat. Aquest és el gran problema, que se sobrepassi el límit de capacitat del sistema sanitari i es col·lapsi.

El que queda per sobre del límit de capacitat poden ser morts.

Per això és tan important frenar la corba, les mesures d’intervenció. L’objectiu no és que la gent no s’infecti, això probablement ja és inevitable, sinó que es retardi i redueixi el pic de l’epidèmia. Per a això, hi ha mesures de contenció que s’apliquen en els primers dies de la corba. És quan tens pocs focus i molt localitzats, saps com s’han infectat, pots diagnosticar i aïllar l’infectat i fer un seguiment a la gent que ha estat en contacte amb aquesta persona i posar-la en quarantena.

Aïllant els focus es podria frenar la corba.

Però de vegades amb això no és suficient i el nombre d’encomanats augmenta. Com he dit, saber en quin moment som de la corba epidèmica és molt difícil. És llavors quan has d’adoptar mesures més dràstiques, quarantenes socials, que han de ser com més eficaces i sostenibles en el temps i com menys disruptives millor.

¿Quines són, aquestes mesures? ¿Quin benefici real tindrà cada una per frenar la corba i quin risc suposa per a la vida del ciutadà? És una decisió molt difícil i complexa. Per a això hi ha les autoritats sanitàries i els governs, que en són els primers responsables.

Per tant, ara som en fase de frenar la corba. Potser tu ets d’aquest 80 % de persones sanes que s’infectaran i ho passaran de forma més o menys lleu. Però les teves accions poden contribuir a frenar la corba o a sobrepassar la capacitat del sistema. Hem de blindar els nostres hospitals i protegir els nostres sanitaris. Hem de protegir els més febles, els més susceptibles d’emmalaltir i fins i tot morir, no només pel virus sinó pel col·lapse sanitari. Les persones grans amb patologies prèvies són les més vulnerables.

Per això, totes aquestes mesures que ens estan anunciant són tan importants. Són difícils, incòmodes, ens afectaran econòmicament, però són necessàries. El millor per a un virus és molta gent, molt junta i movent-se. Com menys ens moguem i més separats estiguem, millor.

10 consells bàsics per a #FrenarLaCurva:

1. Que no s’escampi el pànic, estar alerta no és alarma.
2. Renteu-vos les mans amb freqüència i poseu en pràctica bons usos a l’esternudar i tossir.
3. Exerciteu el distanciament social: no feu petons, abraçades, salutacions de mà. Busqueu alternatives.
4. No acudiu a llocs amb gaire gent: esdeveniments culturals, esportius i d’entreteniment.
5. Eviteu viatjar si no és totalment imprescindible. Reduïu els viatges en transport públic.
6. Si podeu, reduïu les reunions i treballeu des de casa.
7. Si teniu algun símptoma, quedeu-vos a casa i utilitzeu els telèfons indicats per a això.
8. No aneu a l’hospital si no és absolutament imprescindible.
9. Cuideu i protegiu especialment les persones més vulnerables, amb patologies prèvies i gent gran.
10. Sobretot mantingueu la calma, també hi ha bones notícies sobre el coronavirus.

Això passarà, però hem d’aconseguir frenar el cop. Recordeu: ¡la vacuna sou vosaltres!

Informació per a la ciutadania del Ministeri de Sanitat

---

Subscrigui’s als nostres butlletins diari o diarisetmanal  Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

---

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia, Universitat de Navarra

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.