Microbiologia
Coronavirus: no tots els desinfectants de mans són eficaços
Els desinfectants de mans amb almenys un 60% d'alcohol són considerats una alternativa pràctica quan no es disfruta d'accés a aigua i sabó
zentauroepp52660475 an employee holds antibacterial hand gel in a pharmacy in sa200309181157 /
Des que es va originar el brot del Covid-19, les vendes dels desinfectants de mans s’han disparat. S’han convertit en un producte tan cotitzat que les farmàcies i els supermercats han començat a limitar la quantitat de gels que els clients poden adquirir cada vegada que visiten els establiments. L’estat de Nova York, fins i tot, ha anunciat que comença a elaborar el seu propi desinfectant de mans per complir la demanda existent. Si bé els desinfectants poden ajudar a reduir el risc de contreure certes infeccions, no tots els gels són igual d’efectius contra el coronavirus.
Igual com passa amb altres infeccions respiratòries víriques, com ara el refredat i la grip comuna, el nou coronavirus (que rep el nom de SARS-CoV-2) s’encomana principalment a través de la transmissió d’una persona a una altra de petites gotetes impregnades de virus que són expulsades per la boca o pel nas. No obstant, un estudi recent assenyala que també podria ser propagat mitjançant els excrements.
A més de per la inhalació d’aquestes gotes diminutes, podem contreure els virus respiratoris (entre els quals s’inclou el SARS-CoV-2) a l’entrar en contacte amb qualsevol superfície contaminada amb el virus i tocar-nos posteriorment la cara, en especial la boca i el nas. I, tot i que no ens n’adonem, estem tocant-nos la cara contínuament. Un estudi realitzat per la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) va revelar que les persones ens toquem la cara unes 23 vegades cada hora.
El més eficaç per mantenir una higiene correcta i evitar el contagi de malalties infeccioses és rentar-se les mans amb aigua i sabó. La combinació de l’aigua calenta (mai freda) i el sabó elimina els greixos que poden acollir microbis a les nostres mans.
Els gels desinfectants, per la seva banda, també ofereixen protecció contra els microbis causants de malalties, sobretot en situacions en què no es disposa d’aigua i sabó. Així mateix, s’ha provat la seva eficàcia en la reducció del nombre i les classes de microbis que poden atacar-nos.
Existeixen, principalment, dos tipus de desinfectants de mans: amb alcohol i sense alcohol. Els primers contenen diversos tipus (normalment, isopropanol, etanol o n-propanol) i quantitats d’alcohol (entre el 60 i el 95%), compost que té la capacitat d’eliminar gairebé tots els gèrmens.
Els gels sense alcohol contenen un compost anomenat catió d’amoni quaternari (normalment, clorur de benzalconi) en substitució de l’alcohol. Aquests poden minvar l’acció dels microbis, però són menys efectius que l’alcohol.
L’eficàcia dels desinfectants de mans amb alcohol no es redueix a l’eliminació de nombrosos tipus de bacteris, entre els quals s’inclouen el SARM i l’E. coli, sinó que també actuen contra multitud de virus, com el Virus influença A, el rinovirus, el virus de l’hepatitis A, el VIH i el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV).
Lluitant contra els virus
L’alcohol ataca i destrueix la càpside vírica que envolta alguns virus, entre els quals es troba el coronavirus. Es tracta d’una proteïna fonamental per a la supervivència i la multiplicació del virus. Perquè un desinfectant de mans acabi amb gran part dels virus, ha de ser compost per almenys un 60% d’alcohol.
S’ha comprovat que els gels que contenen un percentatge inferior són menys eficaços a l’hora d’eliminar els bacteris i els fongs, i és probable que només siguin capaços d’alentir la proliferació dels gèrmens en lloc de liquidar-los per complet.
Fins i tot els desinfectants que contenen un 60% d’alcohol no garanteixen l’eliminació de tots els tipus de gèrmens. Algunes investigacions han descobert que rentar-se les mans resulta més efectiu que l’aplicació de gels desinfectants a l’hora d’acabar amb el norovirus, el Cryptosporidium (un paràsit que pot produir diarrea) i el Clostridioides difficile (un bacteri que provoca problemes intestinals i diarrea).
Veient l’escassetat que caracteritza aquest producte durant aquests dies, algunes persones s’han decidit a elaborar els seus propis desinfectants de mans. No obstant, es pot destacar que aquests gels casolans podrien ser tan eficaços com els que podem trobar en comerços i farmàcies.
Si es tenen les mans molt brutes, rentar-se amb aigua i sabó és més efectiu que utilitzar desinfectants de mans amb alcohol. Els estudis realitzats indiquen que amb l’efecte detergent del sabó, unit a la fricció, n’hi ha prou per reduir la quantitat de microbis que allotgem a les mans, així com per eliminar la brutícia i les restes de materials orgànics.
A l’esternudar o tossir a la mà es necessita alguna cosa més que una mica de gel per desinfectar-la. Això es deu al fet que, en el moment en què les mans es contaminen amb mucosa, aquesta actua com un protector dels microbis i el desinfectant perd eficàcia en aquestes condicions.
En definitiva, la millor i més fiable manera de prevenir el contagi del coronavirus (i de minimitzar el risc de contreure’l) és rentar-se les mans amb aigua i sabó i evitar tocar-se la cara en la mesura possible.
En qualsevol cas, els desinfectants de mans amb almenys un 60% d’alcohol són considerats una alternativa pràctica quan no es disfruta d’accés a aigua i sabó. Si s’utilitza un d’aquests gels, igual com es faria amb aigua i sabó, cal assegurar-se d’incloure tota la superfície de les mans (incloent-hi el buit entre els dits, els canells, els palmells, el dors i les ungles) i fregar durant almenys 20 segons per obtenir una neteja integral.
Subscriviu-vos als nostres butlletins diari o diarisetmanal Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Manal Mohammed, Lecturer, Medical Microbiology, University of Westminster
Aquest article va ser publicat originalment a ‘The Conversation’. Llegiu l’original.
