Frenar l'epidèmia
Distància social: què és i per què és la millor arma contra el coronavirus
undefined52796837 transe ntes pasean por la ciudad de madrid que amanece pract200315172126 /
A mesura que el coronavirus es propaga en més i més països, els experts en salut pública estan atribuint als ciutadans la responsabilitat d’ajudar a frenar la pandèmia. El distanciament social és la millor manera de fer-ho. El geriatre Thomas Perls explica com funciona aquesta eina crucial.
¿Què és la distància social?
És una eina que els funcionaris de la salut pública recomanen per disminuir la propagació d’una malaltia que es transmet de persona a persona. Explicat de manera senzilla, significa que els individus han de mantenir-se prou lluny els uns dels altres perquè el coronavirus –o qualsevol altre patogen– no s’expandeixi.
Segons la descripció dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, la distància social consisteix a evitar les multituds i mantenir una distància de dos metres amb altres persones. Per exemple, els teatres de Nou York han tancat temporalment, s’han cancel·lat moltes convencions en tot el món i les escoles dels Estats Units estan tancant. En el meu cas, he deixat d’agafar el tren en hora punta. Ara, o treballo des de casa o vaig amb cotxe amb la meva dona o agafo el tren en les hores menys freqüentades per poder mantenir dos metres de distància amb els altres.
La distància social també implica no tocar altres persones. I això inclou les encaixades. El contacte físic és la via de contagi més probable i la forma més fàcil d’expandir la malaltia. Recordi: mantingui una distància de dos metres i no toqui els altres.
La distància social no pot prevenir el 100% dels contagis, però seguint aquestes simples regles els individus poden jugar un rol crític en disminuir la propagació del coronavirus. Si el nombre de casos no es manté per sota del que el sistema de salut pot gestionar –cosa que coneixem com frenar la corba–, els hospitals poden veure’s sobrepassats, un problema que pot derivar en morts innecessàries i sofriment.
Probablement hagi escoltat altres termes a més de distància social. Un és «autoquarantena», que significa aïllar-se d’altres perquè existeix una possibilitat raonable que hagi estat en contacte amb una persona amb el virus.
Un altre terme és «quarantena obligatòria». Aquesta ocorre quan les autoritats governamentals indiquen a un ciutadà que ha de romandre en un lloc, per exemple casa seva, durant 14 dies. Les quarantenes obligatòries poden ordenar-se en el cas d’individus que han donat negatiu en el test del coronavirus, però que probablement s’han exposat al patogen. Als EUA, per exemple, s’ha imposat quarantena obligatòria per als turistes dels creuers i per als qui viatgen des de la província de Hubei, a la Xina.
¿Per què funciona la distància social?
Si es fa correctament i a gran escala, la distància social trenca o disminueix la cadena de transmissió. Les persones poden transmetre el coronavirus des d’almenys cinc dies abans de mostrar símptomes. La distància social limita el nombre d’individus amb els quals un infectat té contacte (i als quals potencialment pot encomanar) encara abans d’adonar-se que té el virus.
És molt important prendre’ns seriosament la possibilitat d’haver-nos exposat al virus i fer quarantena. D’acord a una investigació publicada recentment, la quarantena individual ha de durar 14 dies per cobrir el període de temps durant el qual poden presentar-se símptomes de Covid-19, la malaltia causada pel coronavirus. Si després de dues setmanes la persona no té símptomes, llavors és raonable acabar l’aïllament. La quarantena es podrà escurçar, en el cas d’individus asimptomàtics, en la mesura que hi hagi test disponibles per descartar el virus.
¿Per què la distància social és tan crucial?
Actualment és l’única eina que tenim disponible per lluitar contra el coronavirus.
Els experts estimen que una vacuna podria tardar entre 12 i 18 mesos. Ara per ara no hi ha medicaments disponibles que puguin alentir la infecció per coronavirus.
Sense manera d’aconseguir que els malalts millorin o aconseguir que siguin menys contagiosos, l’única estratègia efectiva és assegurar-nos de tenir una cobertura hospitalària disponible per a aquells que la necessitin. La manera d’aconseguir-ho és disminuir o aturar la proliferació del virus i reduir el nombre de casos.
¿Qui l’hauria de complir?
Tots hem de mantenir la distància social per prevenir un tsunami de casos. Com a geriatre, atenc els més vulnerables: els ancians. Per descomptat, els grans han de fer tot el possible per protegir-se, practicant la distància social diligentment i canviant els seus costums fins que la pandèmia passi. Les persones menys vulnerables han de fer tot el possible per protegir a aquells que sí ho són, ajudant a disminuir la seva exposició al Covid-19.
Si els ciutadans, com un tot, es prenen la distància social seriosament, es pot evitar la sobrecàrrega del sistema de salut. L’evolució de la malaltia depèn en gran mesura d’aquestes accions individuals.
Traducció de Marcela Ramos per a CIPER Xile Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Thomas Perls, Professor of Medicine, Boston University
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
